Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  modest
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MODEST, -ESTA adj.: cast. modesto.
|| 1. Que no sent ni mostra una alta opinió de si mateix. Un amich nostro tan estudiós com modest, Roq. 10. Com aquest pi t'alçaves, modest i solitari, Salvà Poes. 29.
|| 2. Que expressa modèstia. Ab una oració llatina, breu y modesta, Ordin. Univ. 1629, fol 127. Ullades modestes, Costa Agre terra 68. Amb el posat modest i les parpelles baixes, Ruyra Parada 93.
|| 3. Mancat de luxe o brillantor; humil, poc abundant. En la modesta casa de Maria, Verdaguer Idilis. «Són una família de posició modesta». «Guanya un sou molt modest». Era un modest comerciant d'Assís, Ruyra Flames 179.
Modest: nom propi d'home. Modesta: nom propi de dona.
    Refr.
—a) «Home modest i callat, té mig camí guanyat» (Griera Tr.).—b) «Vols tindre dona modesta? No la busquis de finestra».
    Fon.:
muðέst (Barc.); moðést (Val., Palma).
    Intens.:
modestet, -eta; modestot, -ota; modestíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí modestu, mat. sign.