Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moral
veure  2. moral
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MORAL
I. adj.: cast. moral.
|| 1. Que concerneix la bonesa o malesa dels costums, actes i pensaments humans. Tracta de virtuts morals, Llull Blanq. 57. Ab moral virtut han feta sa liga, Proc. olives 1699. Filosofia moral: filosofia referent a la bonesa o malesa dels actes humans. Han deliberat de fer legir una quotidiana lissó de la philcsophia moral en la casa de la Ciutat, doc. a. 1524 (Ardits, iii, 355).
|| 2. Conforme als bons costums. «El noi no porta una conducta gaire moral». «El nostre oncle és un home molt moral».
|| 3. Pertanyent o relatiu a l'ànima (per oposició a la matèria). «Els valors morals són superiors als materials». En quant an es progressos morals, Roq. 41. Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor, Galmés Flor 115.
|| 4. Suau; exempt de duresa, d'aspror, de violència; cast. suave. Emorroydes..., si són morals, aprofiten lavors exugatius, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 7. «Fa un temps molt moral»: fa un temps suau, temperat (Camp de Tarr.). «Ha fet una aigüeta molt moral»: ha plogut moderadament (Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat, Mallorca). Calentor moral: calentor que escalfa, però no crema (Mall.). Terra moral: terra suau, esponjosa (occ., mall.). «La pasta ha quedat moral»: ha quedat massa fluixa, molla (or., occ., bal.).
|| 5. adv. Suaument; sense violència o precipitació. Plou molt moral: plou lleugerament (Maestrat, Mall., Men.). Continuà ploguent molt moral, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, i, 151)Parlar moral: parlar suaument, sense aspror (mall.). Moral moral: pausadament, sense violència (Maestrat, Mall., Men.). «Tot lo dia ha plogut moral moral». «No t'enamors furiós, | que s'amor no et faci mal; | posa-l'hi moral moral | fins que hi estiguin tots dos» (cançó pop. Men.). Li semblà que moral moral la terra s'engrandia i el firmament s'allunyava, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 168).
II. m. o f.: cast. moral.
|| 1. m. i f. Moralista. Posen los pràtichs morals que la pigor condició dels dits pagesívols e rústechs maliciosos si és la gran desconexença que han als amichs, Eximenis Terç, c. 110.
|| 2. f. Ciència o doctrina de la conducta, de les accions humanes en quant són bones o dolentes; conducta bona o dolenta. Tant favorex sa moral com s'escultura, Roq. 4.
|| 3. f. Conjunt de facultats morals; especialment, energia moral, domini de la pròpia conducta Hi havia més moral, Vilanova Obres, iv, 111. Semblava trobar un principi de consol per a ma moral pervertida, Vayreda Puny. 194. «Malgrat la derrota, les tropes no perderen la moral». a) ant., usat també com a masculí: Tals serenes | encortadores, | falses cantores, | a tots encanten | qui no s'espanten | del lur moral, Spill 8569.
    Fon.:
muɾáɫ (or., men., eiv.); moɾáɫ (occ., val., mall.).
    Intens.
(I, || || 2, 4): moralet; moralíssim. Comensà a ploure moralet moralet, Bol. Dim. 33.
    Etim.:
del llatí morale, mat. sign. I, || 1.

2. MORAL m.
Lloc abundant de moreres (Carlet, ap. Griera Tr.).
    Etim.:
pres del cast. moral, mat. sign.