Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mosquit
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MOSQUIT m.
|| 1. Moscard; cast. mosquito. Dels mosquits quan en les nits dormiré ferm, Jordi de Sant Jordi xvii. Ni'ls plau qui s'i pose mosquit ni la mosca, Proc. Olives 1353. La seva oració m'arriba com un vol de mosquits que van i vénen, Ruyra Parada 15.
|| 2. Insecte dípter de la mateixa forma que la mosca, però molt més petit, que sol abundar en les vinyes i en els cellers (Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Mall., Men.); cast. mosquito.
|| 3. Viró de les ovelles (Bagà).
|| 4. Malaltia dels gossos, que es manifesta per obstrucció de les mucoses, i sobretot per esternuts; diuen que els prové d'uns cucs que les mosques els tiren dins el nas, els ulls, la boca, etc. (Manresa).
|| 5. fig. Persona molt bevedora de vi; cast. mosquito. Se'n diu mosquit vinater, mosquit de celler o de tenda, o simplement mosquit. Lo qui adobarà lo vi, és menester sia bon mosquit y que se entenga bé de vins, Montalegre, a. 1718 (Aguiló Dicc.).
|| 6. Persona menuda, insignificant; cast. mosquito, ratoncillo.
|| 7. Jove poca solta (Griera Tr.).
|| 8. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Pobla de Cérvoles.
|| 9. Núvol molt petit i que es desfà fàcilment (Cadaqués, St. Pol, Mataró).
    Refr.
—a) «Per cada mosquit que es mata, n'hi van cent a l'enterro» (Gomis Zool. 473.—b) «Tots els mosquits volen prendre tabaco»: es diu al·ludint als infants que volen imitar les persones grans.—c) «Molta mosca i mosquit, cel enterbolit»; «Vol de mosquit, pluja tot seguit»: es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja.—d) «Un mosquit espatlla un orgue»: significa que causes petites produeixen efectes grans.
    Fon.:
muskít (pir-or., or., men., eiv.); moskít (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: mosquitàs, mosquitarro.—b) Dim.: mosquitet, mosquitetxo, mosquitel·lo, mosquiteu, mosquitiu, mosquitó, mosquitoi.—c) Pejor.: mosquitot.
    Sinòn.:
|| 1, rantell, cuïc.
    Etim.:
derivat de mosca, probablement per conducte del castellà mosquito, car la terminació diminutiva -it sembla indicar un origen castellà; per altra part, trobam la forma ben castellana mosquito usada per Sant Vicent Ferrer: Veus ací los mosquitos que no parlen sinó de la terra, Sermons SVF, i, 203.