Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mudar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MUDAR v. tr. o intr.: cast. mudar, cambiar.
I. tr.
|| 1. Transformar, convertir d'una naturalesa o espècie en una altra. Fuy mudat en fembra, Metge Somni iii. Y ella començà a mudar-se en serp, Alegre Transf. 37.
|| 2. Reemplaçar una cosa o persona per una altra. Ells dien que nosaltres hauem mudat lo text de la lig, Llull Gentil 91. ¿Penses tu que la Fortuna per tu haja mudada sa condició?, Genebreda Cons. 58. E açò per res no mudets si nostra honor desijats, doc. a. 1415 (Bofarull Mar. 95). No volgué que li mudassen lo nom, Tirant, c. 364. Com ella lo mirà, mudà-se-li la color, Isop Faules 8. Mudar els peus: alçar i posar en terra alternativament un peu i l'altre, sobretot els infants que comencen a aprendre de caminar.
|| 3. especialment, Reemplaçar un vestit o peça de vestit per altres. Despullà's les vestidures mudant-les-se, Quar. 1413, pàg. 221. Lo virtuós hermità mudà's les vestidures, Tirant, c. 12
|| 4. Vestir de peces diferents de les que abans es portaven. Gamaliel mudà's de robes, Pere Pasqual, Obres, i, 117. Se mudauen de vestidures, Tirant, c. 64.
|| 5. Vestir amb peces més noves o més de festa; cast. vestir bien, ataviar. Ve es diumenge, l'homo se vol mudar, Ignor. 14. Llavò havia de mudar o desmudar sa nina, Alcover Cont. 6. Amb el vestit de mudar tot el dia, Llor Jocs 114.
II. tr.
|| 1. Traslladar; passar d'un lloc a un altre, o d'un temps a un altre. El mercat d'lyla e de Cogliure qui's fasien en dimenge, que fossen mudatz, doc. segle XIV (RLR, iv, 509). A XX miyles de mar mudà's lo uent al lebeg, Jaume I, Cròn. 56. Fo mudada la senyera de la ciutat la qual ere stada posada en la plaça del Blat... En Bertran Dezvall... aportà e posà la dita senyera al Portal Nou, doc. a. 1425 (Ardits, i, 242). Lo parlament que havíem manat tenir a Leyda, mudam-lo a Barcelona, Pere IV, Cròn. 223. Mudar el vi: trasbalsar, passar-lo d'un vaixell a un altre. Mudar les plantes: arrancar-les del lloc on s'havien plantat i passar-les a un altre; trasplantar-les. Mudar les peces: en els jocs d'escacs, de dames, etc., canviar de casella o de lloc les peces del joc.
|| 2. refl. Traslladar-se, anar a habitar o residir a un altre lloc. Quan haiam aquels castells... mudar-nos-em a un loch que dien los chrestians lo Puig de Sebola, Jaume I, Cròn. 131. Tengren per bé que tuyt se mudassen lla ab llurs mullers, Muntaner Cròn., c. 222. Desviaren de son curs aquell ferm i perseverant amor mudant-se de carrer, Pons Com an. 100. Mudar-se de casa, o simplement Mudar-se: anar a viure a una altra casa.
III. intr.
|| 1. Sofrir un canvi; passar a esser d'una altra manera. Ni hauria cregut que un jove quant festetja mudàs tant, Roq. 8. En tocar missa primera, tot muda, Roq. 11. Va mudar de vert en blau, Alcover Cont. 134.
|| 2. Deixar una cosa i substituir-la per una altra. Mudar de veu, de color, de parer, etc. Ell vaé lo senyor rey, e son fill mudà tot de color, Muntaner Cròn., c. 90. Roma mudava tots anys de cònsols, Genebreda Cons. 11. Aquesta senyora molt ha mudat de manera de viure, de un temps ençà, Curial, i, 8. Mudar de servitud no li dolia, Alcover Poem. Bíbl. 20.
|| 3. absol. Fer la muda; sofrir un animal la caiguda i renovació de plomes, pèls, dents, epidermis, etc. Parla dels ocels qui muden, en especial en aquel any que l'esparver no vol mudar hivàs, Flos medic. 125. Li cau el pèl a pessichs com a les bestioles quan muden, J. Pons Massaveu (Catalana, i, 4).
    Loc.
—a) Mudar es caire a sa pedra: mudar d'opinió (mall.).—b) Mudar l'aigua al canari: humor., orinar.
    Refr.
—a) «Saps que muda En Toni Reus!»: vol dir que les coses canvien molt d'un temps a un altre (mall., men.). Hi ha una cançó que explica l'origen d'aquest refrany, i diu: «En Toni Reus s'és mudat, | ja no està allà on estava; | estava a sa Calatrava | i ara està en es Mercat» (Palma).—b) «Primer mudaran ses muntanyes que es genis»: vol dir que el geni o caràcter de les persones no sol mudar (mall.).—c) «La persona que molt muda, sempre la veuràs perduda»: significa que és molt perjudicial canviar sovint de residència o de professió.—d) «A qui es muda, Déu l'ajuda»: expressa la suposició que mudar-se de casa sol esser profitós.—e) «Mudant-se els temps, es muden els pensaments»: vol dir que les circumstàncies, en canviar, aconsellen el canvi de parers i de projectes.—f) «El llop muda les dents, però no els pensaments»: significa que la gent malèvola canvia d'aspecte i de procediments, però no deixa les males intencions.—g) «Qui muda de dona, muda de món»: significa que en tornar-se a casar, un home ha de canviar totalment la manera de tractar la dona, en relació a la primera (Men.). Aquest refrany es modifica maliciosament així: «Qui muda de dona, muda de dimoni», volent significar que totes les dones són dolentes (Men.).
    Fon.:
muðá (pir-or., or., occ., bal.); muðáɾ (val.); muáɾ (Al.).
    Sinòn.:
canviar, baratar.
    Etim.:
del llatí mutare, mat. sign.