Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mul
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MUL m.
|| 1. Mascle híbrid de cavall i somera (mul somerí) o d'ase i egua (mul eguí); cast. mulo, macho. Entre ramblers i tractants de bestiar, sols és mul el fill de cavall i somera, mentre que el fill d'ase i egua s'anomena rom (Barc., ap. BDC, xxii, 168). In mul aut in caual, doc. a. 1030 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 8). Tolgren lo mul ad cap de scole, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Els barons e'ls hòmens mundans despenen cavalls e muls e palafrens, Llull Cont. 126. En Ferran Ruiz de Caravantes avallaren dels muls que cavalcaven, Pere IV, Cròn. 286. Dixeren al mul: Qui és ton pare?—El caual és mon ouonclo, Jahuda Dits, c. 64. Cavalcant a la pollensina | un mul de bri, Costa Agre terra 14.
|| 2. fig. Home grosser (Mall.).
    Loc.

Fer un mul: fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa (Mall.).
    Refr.

—«Antany se morí es mul, i encara li put es cul»: es diu referint-se a conseqüències tardanes d'una cosa (Mall.).
    Fon.:
múɫ (or., occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: mulàs, mularro.—b) Dim.: mulet, muletxo, muleu.—c) Pejor.: mulot.
    Var. ort.
ant.: mull (Ardits, i, 106); muyl (doc. a. 1324, ap. Bordoy Hist. Felanitx, i, 271).
    Etim.:
del llatí mūlu, mat. sign.