Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  núvol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinňnims  CIT

NÚVOL
I. m. (ant. f.): cast. nube.
|| 1. Conjunt de partícules d'aigua o de glac formades per la condensació del vapor aquós de l'atmosfera, i que lleva la transparčncia de l'aire. Són en figura de núuol; la qual núuol és sostenguda en axí en l'ŕer com és la nau sobre l'aygua, Llull Felix, pt. ii, c. 6. Un núvol se mčs sobre nós, Muntaner Crňn., c. 220. Que davant lo sol que s'i parŕs una núvol, Sermons SVF, i, 229. Mes volentats mos pensaments aporten | avall y amunt, si com los núvols l'ayre, Ausiŕs March xcii. Fugí del cel la luna y espessa foscor de núuols cobrí a les esteles, Alegre Transf. 80. Avets que vergassegen los núvols al remoure's, Atlŕntida iii.
|| 2. fig. Conjunt de coses que lleven la transparčncia de l'aire. De la caldera s'alcen núvols de vapor, Rosselló Many. 24. Pels núvols de polsaguera que s'axequen, Vilanova Obres, xi, 231.
|| 3. fig. Multitud nombrosíssima. Núvols d'inofensius moscardins volen, Rosselló Many. 143. Tal com s'aixeca un núvol de mosques i d'espiadimonis, Ruyra Pinya, i, 24.
|| 4. fig. Qualsevol cosa que enfosqueix la vista, que enterboleix un líquid, que ofusca la intel·ligčncia, que lleva claror a l'alegria. En lo hiuer se mostra molta hipostasi o núvol en la urina, Albert G., Ques. 52. Discutir o dissipar los núvols del enteniment, Lacavalleria Gazoph. Ni un núvol en llurs ŕnimes serenes, Salvŕ Poes. 13. Tant de núvol que sempre li havia fet d'haver-se de trobar amb el sogre invŕlid, Pous Nosa 228.
|| 5. Beguda d'aiguardent mesclat amb aigua, en quč aquesta queda entelada (Val., Elx).
|| 6. Llençol (en l'argot dels malfactors). D'un camp hi escarbat un núvol=D'un terrat he pres un llençol, Vallmitjana Crimin. 32.
II. adj. Ennuvolat; cobert de núvols; cast. nublado. Si lo temps se muda en núvol, romandrŕs tot sol, Genebreda Cons. 124. Jassia que en aquell dia l'ŕer núuol e escur hagués escampades moltes pluges, Hist. Troy. 254. Tota la tarda havia estat núvol, Massó Croq. 52. En dies núvols, Caselles Sots 34. Avui estŕ núvol, demŕ estarŕ serč, Ruyra Parada 162.
    Loc.
—a) Posar damunt els núvols: elogiar excessivament.—b) Estar per damunt els núvols: estar a un preu inassequible.—c) Posar-se als núvols: exaltar-se molt, prendre una gran excitació, sobretot de rŕbia (Val.).
    Refr.
—a) «Núvols a muntanya, aigua segura» (o «pluja segura»).—b) «Núvols a Rosselló, pluja en abundor» (Camprodon).—c) «Quan Déu vol, sense núvols plou».—d) «Núvols en creu, vent a la porta».
    Var. form.:
núgol; nigul; núvel, núguel, nuvo, nuul, núvola.
    Fon.:
núβuɫ (pir-or., or.); núβoɫ (occ., Val.); núvoɫ (Cast., Al.); núɣuɫ (Empordŕ); núɣoɫ (Tremp, Massalcoreig, Valljunquera, Aiguaviva d'Aragó, País Valenciŕ); núɣeɫ (Senet de Barravés); niɣúɫ (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: nuvolŕs, nuvolarro.—b) Dim.: nuvolet, nuvoleu, nuvoliu, nuvoló.—c) Pejor.: nuvolot.
    Etim.:
del llatí nūbĭlu, ‘ennuvolat’.