Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nan
veure  2. nan
veure  3. nan
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NAN (o NANO), NANA m. i f. i adj.
Que és d'una petitesa extraordinària dins la seva espècie; cast. enano. Lo nan qui ha gros cap e poca estatura, Llull Arbre Sc. i, 67. Tant que lo nan cuyda esser gigant, Ausiàs March, xl. La baldufa..., si és nana, la brufa de pois qualsevol, Caimari Edif. 58. Especialment: a) m. Cadascun dels homes o nois que, amb els caps ficats dins grans caps groteschs de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent. Que surtin los nanos y los gegants, lo bou y la mulassa, Vilanova Obres, xi, 265. Les danses dels arets, cavallets y nanos estan corrent la vila, Guinot Capolls 85.—b) m. Infant, noi petit (Barc.); cast. chico.
    Loc.
—a) Esser un nan: esser molt poca cosa en comparació amb algú altre. Allò era un home! El ciudadano Neron era un nan al seu costat, Oliver Obres, ii, 29.—b) Pintar sant Cristòfol nan: voler fer veure les coses molt diferents d'així com són.—c) Fer ballar els nanos davant algú: obsequiar-lo sorollosament, adular-lo (Val.).
    Refr.

—«Dona nana i petarrella, a cent anys sembla novella»: significa que les dones petites solen conservar-se d'aspecte més jove que les grans.
    Etim.:
del llatí nanu, mat. sign.

2. NAN
contracció familiar de Joan (Empordà, Garrotxa, Vallès, Barc., Men.). En Nan i Na Zeta: nom que es dóna satíricament a dos que sempre van plegats (Empordà).

3. NAN m.
Pare, en llenguatge infantil (Eiv.). «Ha vengut es nan».