Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  naufragi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NAUFRAGI o NAUFRAIG m.
|| 1. Acció d'anar a fons una embarcació per haver-se romput, omplert d'aigua, etc.; cast. naufragio. Per tot ço que volrà en aquell git o naufraig que serà fet, Consolat, c. 257. Molt gran naufratg en les lurs fustes vench, Francesc Ferrer (Cançon. Univ. 298). Com arbres de nau en lo naufragi, Atlàntida iv. Ja és arribada com una ona de naufraig, Costa Agre terra 139.
|| 2. fig. Destroça o altra acció danyosa; cast. daño. Anà a la vila d'Elig et al loch de Crivillén per algun naufraig que lo lochtinent de governador de Oriola havia fet en lo dit loch de Crivillén, doc. a. 1420 (Ardits, i, 219). Vendreu a esser sa causa principal d'es naufratx que vos puga succehir, Ignor. 14.
    Fon.:
nəwfɾáʒi, nəwfɾáʧ (or., bal.); nawfɾáʤi, nawfɾáʧ (occ., val.); forma més vulgar, maɫfɾáʧ (men.).
    Var. ort.
ant.: naufrag (Cost Tort. II, xvii, 1); naufrach (doc. a. 1456, ap. Aguiló Dicc.).
    Var. form.
ant.: naufratge (D'aquel loch en lo qual se farà lo naufratge, doc. a. 1313, ap. Capmany Mem. iv, 56).
    Etim.:
pres del llatí naufragium, mat. sign. || 1.