Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  neu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

NEU f.
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de partícules d'aigua en suspensió en l'atmosfera i que cauen sobre la terra en flocs o borrallons blancs; cast. nieve. Appar manifestament per les neus e les aygues qui són en los puigs, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Sobre neu veig maravellosa flama, Ausiàs March cxvi. Les neus són tant altes y tant glassades, que no se veu en ells lo menor vestigi de aucells o de fera, Lacavalleria Gazoph. La neu encara corona | les montanyes allà endins, Costa Trad. 29. Ha caigut neu damunt les flors, Maragall Enllà 6. Com neu o com la neu: expressió comparativa que s'empra per designar una cosa molt blanca o molt freda. «Tinc els peus com a neu»: els tinc molt freds. Portava un vestiment blanch com una neu, Pere Pasqual Obres, i, 138. Neus perpètues: la neu congriada a llocs molt elevats on la temperatura no és mai més alta de 0 graus, i on per tant la neu no es fon mai. Neu bona: neu que no porta fred (Sorà, ap. Griera Tr.). Neu fina (Gandesa), o neu esponjada (Falset): la neu tova, blana. Neu grossa: la que cau a borrallons grossos (Vic). Neu aspra: la neu de cristalls grossos, que s'atapeix i s'endureix (Gandesa). Neu fagonya: la neu aquosa, que es fon de seguida (Bonansa). Neu redona (Esterri), o neu bordisca (Vall. d'Àneu), o neu granellosa (Torre de Cabdella), o neu grumosa (Atzeneta): la neu que forma cristalls rodonencs; calamarsa. Neu polvina: la de borralls molt menuts (Bonansa). Neu estopenca: la que conté poca aigua (Val.). Neu sarrillosa: neu eixuta, dura, poc pastosa (Castellbò). Neu de ràbia: neu seca procedent del torb (Ripoll). a) per ext., Calamarsa (Mall.; només ho diuen els qui no entenen gaire en meteorologia, puix que la neu és insòlita a l'illa).
    Loc.
—a) Quines neus!: quines solfes, quins romanços! (Mall.). Vaja quines neus!, Alcover Rond. vii, 25. Amb aquestes neus mos sortiu?, Aurora 256.—b) S'any de sa neu: fa molt de temps, molts d'anys (mall.).—c) Parlar de sa neu d'antany: parlar de coses ja passades, que no interessen (mall.). Just com si li parlassen de sa neu d'antany, Aguiló Rond. de R. 15.
    Refr.
—a) «Pensa en les neus d'antany, si cauran enguany»: significa que les coses succeïdes han de servir de lliçó als homes previsors.—b) «Els beneits se moriren s'any de sa neu»: ho diu aquell qui veu que el volen enganyar, per indicar que no es deixarà enganyar (mall.).—c) «Neu redona, d'altra en dóna»: vol dir que quan la neu és menuda i rodonenca, sol repetir-se (Esterri, Tremp, Pinós, Rupit).—d) «Any de neu, any de Déu» (o «any de bé de Déu»): expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona. Hi ha pagesos que completen irònicament el refrany dient: «Any de neu, any de Déu; però que no caigui a lo meu» (Pineda).—e) «Any de neu, any d'olives» (Men.).—f) «Neu a la serra, pescador canya a terra»; «Neu a la muntanya, pescador arracona la canya»: significa que en fer neu i molt de fred no és bon temps per a pescar (Mall.).—g) «Per Tots Sants, neu en los alts» (Morella).—h) «Per sant Martí, la neu al pi»: vol dir que per la festa de sant Martí, 10 de novembre, ja és temps d'haver-hi neu (Pla de Bages).—i) «Per sant Romà, la neu al pla»: es refereix a la diada d'aqueix sant, que és a 18 de novembre (Manresa).—j) «A sant Andreu, aigua o neu» (Val.); «Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu» (or., occ.); «Per sant Martí, la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat» (Vall d'Àneu): es refereix a la diada de sant Andreu, 30 de novembre, en què el temps ja és molt fred.—l) «La neu d'advent, gela molt fàcilment» (Isil); «La neu del mes d'advent, glaça les dents» (Borén); «Neu adventina, causa ruïna» (Tremp): vol dir que per l'advent el temps ja és extremadament fred.—m) «Per sant Tomàs, neu al nas» (Urgell, Segarra).—n) «Neu abans de festes, mata persones i bèsties» (Griera Tr.).—o) «Neu al gener, tot l'any va bé».—p) «La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller».—q) «La neu al febrer, marxa com un gos llebrer».—r) «Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig» (BDC, xviii, 266).—s) «Neu a l'abril, pedregades a l'estiu» (Griera Tr.).
    Fon.:
néw (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); nέw (Esterri, Sort, Senet, Tamarit de la L.).
    Intens.:
neveta, nevota.
    Etim.:
del llatí vg. *nęve, var. del clàssic nĭve, mat. sign.