Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nit
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

NIT (ant. nuyt). f.
La part del dia natural compresa entre la posta i la sortida del sol; especialment el temps durant el qual no hi ha absolutament claror del dia; cast. noche. Ni de nuytz ni de dies, doc. a. 1275 (RLR, iv, 361). Ab aytal temptació e opinió anà tot lo jorn Fèlix tro a la nit, Llull Felix, pt. i, c. 2. En cascuna nit lo deja vetlar entro sia mort o guarit, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Vellaren tota la nuyt, Desclot Cròn., c. 30. Lo estel del alba fa fugir les tenebres de la nuyt, Genebreda Cons. 108. Venia moltes nits sonar y cantar, Paris e Viana 3. Mos ulls, aquella nit, ai!, no es clogueren, Atlàntida iii. Tinc una por del fred i de les llargues nits!, Ruyra Parada 11. Fer-se nit o Fer-se de nit: fer-se fosc després de la posta del sol. De nit, o De nits: durant la nit; cast. de noche. «Ja és de nit» (o «de nits»). Anar de nits: trescar durant la nit. Veritat va de dies, falsia va de nits, Llull Mil Prov. 424. Que de la cançó que deyen de nit | ab un «gran mercès» pagaven de dia, Proc. olives 323. A entrada de nit, o A boca de nit, o A boqueta de nit (i més vulgar a boqueta nit o a poqueta nit): quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol. A negra nit, o A les negres de nit, o A la nit negra, o A nit closa: quan ja és molt avançada la nit, quan ja fa molta fosca. Ja gran nit aplegué a casa, doc. segle XV (Aguiló Dicc.). A ses negres de nit i a qualsevol hora, Ruyra Parada 14. Mitja nit: el temps en què el sol està en el punt oposat al migdia (V. mitjanit). Tota la nit, o Tota la santa nit: durant tota la nit. Y ells dos tota la santa nit perdien s'ase y ses magranes festetjant, Aguiló Rond. de R. 17. Dia i nit, o Nit i dia: sempre, contínuament, tant de nits com de dia. Vós vehets que lo cel és mouible e va entorn dia e nit a la terra, Llull Gentil 19. Fer nit: passar la nit. «Farem nit a Manresa». Havent eixit... amb ànimo d'anar a fer nit en la torre, Maldà Col·legi 93. La nit passada: ahir a la nit. Passar la nit en blanc, o en clar, o Fer nit blanca: passar la nit sense dormir. Passava les nits en blanch, Salvà Poes. 25. Fer de la nit dia: treballar durant la nit, o fer de nits allò que normalment es fa de dia. Donar part a la nit: anar-se'n a dormir, al llit. E com açò hagren feyt, fo vespre, e donaren part a la nuyt, Muntaner Cròn., c. 67. Aprés que en lo palau cascú hagué dada part a la nit e en lo primer son tots reposauen, Tirant, c. 262. Com ell hac ordonat ço que lo cendemà hauien a ffer, si donà part a la nit e gità's en son lit, Jacob Xalabin 13 vo. Bona nit: nit feliç, tranquil·la. Mala nit: nit plena de malestar, de desfici, de dolor. Nit de cans, o nit de negres: nit molt dolenta, en què es sofreix molt. «He passat una nit de negres!»Bona nit!: fórmula de salutació usada durant la nit, i sobretot quan s'acomiaden fins al dia següent. Aquesta fórmula es completa de diferents maneres, com: «Bona nit i bona hora», «Bona nit i moltes», «Bona nit que Déu nos dó»; «Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora» (Morella), o més humorísticament, «Bona nit i bona hora i el sopar quan sigui hora» (Ripoll, Empordà, Barc.). La fórmula bona nit, seguida d'una altra paraula, serveix també per a indicar la desaparició o pèrdua de la cosa que la dita paraula indica, i equival al castellà adiós, v. gr.: El dia que Catalunya arribàs a perdre sa llengua, bona nit personalitat!, Obrador Arq. lit. 59. Finalment s'empra la locució bona nit i algun altre mot o frase per a indicar humorísticament la pèrdua total d'una cosa o la consumació d'un fet que ja no té remei possible, v. gr.: «Bona nit dotze hores!» (Empordà, Garrotxa); «Bona nit viola!» (or.); «Bona nit caragol!»«Bona nit pastora!» o «Bona nit si et colgues!» (Mall.); «Bona nit Catalina!» (Men). Alguna d'aquestes expressions es completa amb altres mots, com per exemple: «Bona nit cargols, que per mi ja s'ha fet vespre!» (Empordà, Garrotxa); «Bona nit viola, ja te tinc a la cassola!» (Palafrugell) esser una cosa molt negra. Esser lleig com una nit de trons i llamps: esser molt lletja una persona o cosa. Haver-hi com de la nit al dia: haver-hi gran diferència o dessemblança entre dues coses o persones.
    Refr.
—a) «A la nit, sols que se puga pujar al llit»: significa que a la nit convé menjar poc, tot just allò que es necessita per a no caure (Urgell).—b) «Dona i vestit, no els mireu en sa nit»: significa que l'aspecte de les dones i dels vestits varia segons que es mirin amb claror natural o amb llum artificial (Men.).—c) «Qui sopa massa a la nit, no dorm tranquil al llit».—d) «Mala nit i parir mossa» (or., occ.); «Mala nit i xica» (val.); «Mala nit i parir filla» (Men.): es diu referint-se a un negoci o assumpte que, després de costar penes i treballs, encara surt malament.—e) «Lo que de nit se fa, de dia es veu»: significa que les coses que es fan amagadament, arriben a descobrir-se.—f) «De nits, tots els gats són negres»: vol dir que a les fosques tothom és igual o semblant, tant si és bell com si és lleig, tant si és bo com si és dolent.—g) «Una nit a l'hospital, de tota manera es passa»: significa que les tribulacions o molèsties, si són curtes, són de bon passar.—h) «Entre el dia i la nit, no hi ha paret»: vol dir que quan cal fer una cosa important o urgent, no hem de mirar si el temps és més o menys oportú, sinó que cal fer-la aprofitant tots els moments.—i) «Barcelona i Montjuïc, no es feren en una nit» (Griera Tr.).—j) «Qui va massa de nit, o és gat o mal esperit» (Griera Tr.).—l) «De nit, passen les pessetes falses» (Tortosa).—m) «No vages de nit si et guardes, perquè mai tindràs prou guardes»
    Etim.:
del llatí nŏcte, mat. sign.