Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. noia
veure  2. noia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. NOIA f.
|| 1. Dona molt jove, i especialment la que no ha arribat a la pubertat (or., occ.); cast. muchacha, chica. Matinera com ell nasqué una noia | més rossa que un fil d'or, Verdaguer Idilis. a) En l'ús familiar, es dóna el nom de noia a dones adultes quan les anomena una persona que és de llur mateixa edat o que les ha conegudes durant llur infantesa.—b) La noia és el nom que els pares donen a la filla major, no sols quan és de poca edat, sinó quan ja és dona feta (Costa de Llevant, Barc.).
|| 2. Peu que serveix per a sostenir la paella damunt el foc; bastó amb osques que permet de sostenir a major o menor alçada el mànec de la paella (Cornellà).
|| 3. Noia de serp, o simplement noia: serp de l'espècie Anguis fragilis, molt curta, de color terrós i per sota blanquinós, a la qual vulgarment s'atribueixen mossegades verinoses, però que és inofensiva (Empordà, Guilleries, Camp de Tarr.); cast. lución. Prenguin un tòtil per un aucellet y una noya de serp per una anguila, Girbal Pere Llarch 75.
|| 4. Noia verda: la cornamusa (Plana de Vic). Un home ab caputxo ros que tocava la noya verda o sach dels gemechs, Collell Noi 46.
Noia: llin. existent a Barc., Gelida, Vilan. i G., Arboç, Calafell, etc.
    Refr.
—a) «Una noia és per a un rei»: vol dir que una dona, encara que sigui d'origen humil, pot casar-se amb um home d'alta posició (Empordà, Garrotxa, Pla de Bages, Vallès). Hi ha qui afegeix: «... si el Rei la vol».—b) «Noia recatada, és mig casada»; «Noia recatada, noia desitjada»: significa que les noies modestes i que surten poc de casa, solen tenir més pretendents que les que van molt pel carrer o surten molt a la finestra; perquè hi ha un altre refrany que diu: «Noia finestrera, es cansa d'esser soltera».—c) «Serena de nit i noia que molt dansa, poca confiança» (Griera Tr.)—d) «Les noies, fins a vint-i-cinc anys, a triar, a triar; de vint-i-cinc en enllà, qui en voldrà, qui en voldrà»: significa que en passar dels 25 anys les dones són poc cercades (Empordà, Garrotxa).—e) «Cebes i noies de pagès, si no pateixen, no valen res»: es diu perquè les cebes, si són massa regades, resulten aigualides, i les noies pageses, si no treballen, si no suen en la feina, no saben menar una casa (La Bisbal).—f) «Les noies, primes i netes; que de gruixudes i brutes, ja en tornen» (Empordà, Garrotxa).—g) «Una noia, bona noia; dues noies, prou noies; tres noies, massa noies; quatre noies i la mare, cinc dimonis contra el pare» (Ripoll, Barc.).—h) «La noia, com el mirall, amb l'alè s'enllora» (Griera Tr.).—i) «Picada de noia i d'escorçó, no hi és a temps l'extremaunció»: es refereix a la noia de serp, a la qual el vulgus atribueix molt de verí (Manresa).
    Cult. pop.
—Referent a la noia de serp, hi ha algunes creences populars: diuen que les noies, en tenir tres anys, es converteixen en serpents; també hi ha la creença que la noia de serp i l'escorçó són un mateix animal, i per tant, s'atribueixen a la noia les mateixes qualitats malèfiques de l'escorçó, com el verí mortal i la propietat de confegir-se els trosos que es facin del seu cos si no es té esment a xafar el cap i la cua (Gomis Zool. 388).
    Fon.:
nɔ́јə (pir-or., or.); nɔ́јɛ (Tremp, Ll., Urgell); nɔ́јa (Tortosa); nɔ́ə (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent).
    Intens.:
—a) Augm.: noiassa.—b) Dim.: noieta.—c) Pejor.: noiota.
    Sinòn.:
al·lota, minyona, mossa, xica, xicota, xiqueta.
    Etim.:
forma femenina de noi.

2. NOIA o ANOIA topon.
Riu que neix a les muntanyes del sud de Calaf, passa per Igualada i desaigua al Llobregat prop de la vila de Martorell.