Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  onze
veure  onzè
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ONZE adj. num.
Deu més un; cast. once. M'eren degudes per cens de onze anys, Codi Çagarriga 241. a) usat com a ordinal: El que en té deu davant ell; que fa onze. El dia onze. Pius onze.b) Les onze: l'hora que precedeix a la de migdia o de mitjanit. Fer les onze: menjar i beure un poc, devers les onze del matí, per arribar millor a l'hora de dinar, sobretot els treballadors del camp. Estar a les onze: estar mal posat. «Duus es capell a les onze»: el duus a la torta. «Tens el cap a les onze»: ets molt descuidat, no tens el cap bé.—c) m. Equip de jugadors de futbol.
    Fon.:
ónzə (pir-or., or., bal.); ónze (occ., Cast., Al.); ónse (Tamarit de la L., Val., Gandia); únzə (Vernet).
    Var. ort.
ant.: onse, once, honze.
    Etim.:
del llatí vulgar *undĕce (clàssic undĕcim), mat. sign.

ONZÈ, -ENA adj.: cast. onceno.
|| 1. Que fa onze; que en una sèrie en té onze davant seu. Lo onzè capítol, doc. a. 1398 (Priv. Ordin. Valls Pir. 219). La onzena carrera, Tirant, c. 65.
|| 2. Cadascuna de les parts d'una cosa dividida en onze parts iguals. a) m. Un onzè: una de les dites parts.
|| 3. ant. Una classe de teixit. Lo drap de vuytè y nouè de sinch sous per cana y lo desè y onsè a sis sous la cana, Capit. Iuiça 56.
|| 4. m. ant. Moneda d'or que valia un terç de trentí, o sia, onze reals, i estava en circulació a Catalunya en els segles XVII i XVIII. Onsè, moneda de or: Triens aureus vel triens aurei, qui dicitur trentí vernacula lingua, Torra Dicc.
    Refr.

—«L'onzè, no destorbaràs»: es diu a manera de manament addicional als del decàleg, per indicar que és cosa de gran importància procurar no fer nosa.
    Fon.:
unzέ (or.); onzé (occ.); onsé (val.); onzə́ (mall.).
    Var. form.
ant.: onzèn (Del onçèn article, Llull Gentil 207; Y fon acabada del tot l'onzèn dia, Passi cobles 152).
    Var. ort.
ant.: onsè, oncè, onçè.