Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ordi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ORDI m.
Planta gramínia de diferents espècies del gènere Hordeum; l'ordi comú és l'espècie Hordeum vulgare, molt cultivada per a aliment del bestiar; cast. cebada. De Kasa de Guilelm Balester, sesters V de ordi, doc. segle XI (Miret Doc. 13). Sols de forment VIII, d'ordi en quintal, doc. a. 1242 (Pujol Docs.). Tota la cossura del ordi de Queralbs e de Betet, Capbreu Ribes 1283. Al fill donaua pa de forment a menjar, e a son fillastre ne donaua de ordi, Llull Felix, pt. viii, c. 63. Lo mestre de estable... a cascuna fassa donar colació de segó o ordi, Robert Coch 7. Ordi cabot: varietat d'ordi que fa l'espiga rodona i curta (Plana de Vic). Ordi de cua de cavall: varietat d'ordi que fa l'espigueta llarga (Plana de Vic). Ordi amb cua: el que després de batut porta molta aresta (Segarra). Ordi escuat: aquell al qual no queda gens d'aresta (Segarra). Ordi cairat: el que té les espigues rodonenques (Conca de Tremp). Ordi marçal o marcenc: varietat que es sembra devers el mes de març i fa l'espiga de quatre carrills i el gra llarguerut (Urgell, Segarra). Ordi negre: varietat que té les arestes de color molt fosc. Ordi d'àngel: varietat caeleste de l'H. vulgare, que té l'aresta blanca i blana. Ordi blat o Ordi del miracle: varietat caelestoides de l'H. vulgare, d'espiga llarga de dues carreres amb les arestes paral·leles. Ordi palmell o Ordi blanc: l'espècie Hordeum distichum, que només té dos rengles de grans. Ordi ramós o Ordi mular: l'espècie Hordeum hexastichum, d'espigues de sis carreres amb arestes fortes i molt obertes. Ordi perlat: ordi d'àngel. Ordi de ventall o de vano, o Ordi de sis restos: la varietat Hordeum Zeocritum, amb espiga de dues carreres i arestes molt divergents formant a manera d'un ventall. a) pl. Camp plantat d'ordi, o les plantes d'ordi mentres estan en el camp. Comencen de segar ordis, Muntaner Cròn., c. 14. Los lins e los ordis, Serra Gèn. 55. La titina té la costum d'acotxar-se dins els ordis, Rosselló Many. 68.
    Loc.
—a) Fer palla d'ordi: pegar a la muller (Sineu).—b) No esser ordi per a aquest ase: no esser una cosa adequada a una altra o a una determinada persona (Men.).—c) No esser bo per a treure el ruc de l'ordi: no servir per a res (Montblanc).—d) Anar mal els ordis a algú: anar-li les coses malament, haver tingut qualque infortuni o contratemps.
    Refr.
—a) «Mort En Jordi, ja no hi ha mésordi»: vol dir que en esser morts, totes les coses ens són indiferents i mancades de profit.—b) «Bo és escoar s'ordi damunt es talec d'altri»: es refereix als qui fan negoci aprofitant-se dels diners o de les aportacions d'altri (Men.).—c) «Qui amb ordi va al molí, troba el lladre pel camí»: es diu perquè en treu poca farina (Urgell, Segarra).—d) «Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat»: es diu perquè l'ordi és més productiu.—e) «Per sant Jordi, espiga l'ordi» (Cat.); «Per sant Jordi, garbes d'ordi» (Mall.); «Per sant Jordi, ves a veure ton ordi; si veus una espiga ençà i enllà, torna-te'n a casa, que bon ordi hi haurà» (Penedès).
    Fon.:
ɔ́ɾði (pir-or., or., occ., eiv.); ɔ̞́ɾði (val., mall., men.); ɔ́ldi (alg.).
    Intens.:
ordiàs, ordiarro, ordiet, ordió, ordieu, ordiot.
    Etim.:
del llatí hordĕu, mat. sign.