Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. part
veure  2. part
veure  3. part
veure  4. part
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PART m.
|| 1. Acció de parir; cast. parto. Nostra dona Sancta Maria qui era verge ans del part e romàs verge aprés lo part, Llull Blanq. 8, 6. Haja mester la dita Bonenada per son part, que espera en breu temps, doc. a. 1373 (Rubió Docs. cult. ii, 170). ¿Quants te penses que sien los parts qui mal lur grat són venguts a bé?, Metge Somni iii. La cadella per instinct de natura és instruïda com se deu haver en lo part, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 1. ¿Has assistit mai a cap part de girafa?, Espriu Lab. 85. Anar de part (i ant. anar en part): estar en els moments de parir. Si dona va en part e no pot fillar, Muntaner Cròn., c. 206.
|| 2. Efecte de parir; l'ésser nascut.—a) fig., Producció de l'esforç dels homes; cast. parto. El part de les muntanyes: cosa insignificant que s'esdevé després d'una preparació aparatosa que feia esperar una cosa de gran importància.
    Refr.
—a) «Part llarg, i encara filla»: es diu d'una cosa que costa molt d'esforç i encara surt malament (Men.).—b) «Quan el part va bé, tothom és bon llevaner» (Empordà).—c) «Part al gener, el metge hi perd, i hi guanya el fosser» (Griera Tr.).
    Fon.:
páɾt (or., occ., val., bal.); pált (alg.).
    Sinòn.:
|| 1, deslliurament, desocupament.
    Etim.:
del llatí partu, mat. sign.

2. PART f.
|| 1. Cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa; element que concorre a formar un conjunt; cosa que amb una altra o altres integra un tot; cast. parte. Una quartera de civada e II partz d'una galina, doc. a. 1283 (RLR, iv, 53). Con lo món sia diuisible en parts on ha deffayliment e mal, Llull Gentil 72. Departim aquest libre de Cauayleria en set parts, Llull Cavall. 4. Aquests CCC cauallers se feren dues parts, Tirant, c. 207. En la part antiga del temple, Verdaguer Exc. 56. Part essencial: la que és indispensable per a l'existència d'un tot. Part integral o integrant: la que constitueix la integritat del tot, i que, encara que manqui, no es destrueix el compost. Part de rosari: cada sèrie de cinc misteris del rosari. Es confés li dóna una part de rosari de penitència, Ignor. 38. Parts del cos: cadascun dels membres o porcions del cos de l'home o d'un animal. Parts de dona, empeltades sobre un cos de nina, Galmés Flor 10. Parts genitals o vergonyoses, o simplement les parts: els òrgans genitals externs. Caigué pesadament a terra amb les mans arrapades a les parts, Santamaria Vida 200. En part: no completament. La fàbrica en part és de pedra, Verdaguer Exc. 27. Per parts, o Part per part (o A parts a parts): procedint d'una part a una altra fins a arribar al conjunt o compost total. El qui hagi observat amb un comptafils alguns insectes a parts a parts, Ruyra Parada 145. Gran part: una porció considerable d'una cosa. La major part: la porció més gran d'un conjunt. La major part dels hòmens són ignorants, Lacavalleria Gazoph. Bona part: gran part. Ell vetlla bona part de la nit, Lacavalleria Gazoph. En té bona part de culpa, Penya Poes. 125. De tres parts una: una tercera part. Fins que sia consumida de tres parts la una, Agustí Secr. 40. Formar part d'una cosa: esser-ne part integrant. Parts de l'oració: les diferents categories gramaticals, com el nom, el verb, l'adverbi, etc. Parts: nom d'una etapa de l'ensenyament gramatical en l'edat mitjana, en la qual s'ensenyaven principalment les parts de l'oració. Per lo dit any siats tengut de legir de arts de Gramàtica, ço és de parts, regles, cató, contentus, tobies e doctrinal, doc. a. 1382 (Revest Ens. 60).Parts (bones parts): qualitats d'una persona. Declarades la edat..., habilitats y altres parts, Ordin. Univ. 1629, 22.
|| 2. Allò que toca a cadascú quan es distribueix una cosa entre dos o més; cast. parte. Tenir part en una cosa: tenir dret a una porció d'ella, intervenir-hi amb altres. Fer parts: distribuir una cosa donant a cadascú la porció que li correspon. Donar part o Fer part: cedir a algú una porció d'una cosa que es distribueix. Fer-se la part: prendre algú la porció que li toca d'un conjunt. El pare se féu la part omplint-se el plat a curull, Ruyra Pinya, ii, 29. Prendre part en una cosa: intervenir-hi, actuar-hi, amb altres. Caçadors... de res que prenguen... no'n són tenguts de part a donar, Cost. Tort. IX, xvi, 8. Si algú prometrà de fer part a algú en nau o en leny, Consolat, c. 49. Jo vos faré part de mos béns, jo partiré mos béns ab vós, Lacavalleria Gazoph. Ell no feya part de son dolor a persona alguna, ibid. Ja podia alabar-se d'haver pres part a alguns concerts, Roq. 19. Una conversa en la qual no han de molestar-se a pendre part activa, Ruyra Parada 97. Part hi vull: ho diu el qui es creu amb drets o mèrits suficients per a participar d'una cosa; i també ho diuen els nois d'una colla quan un de llurs companys ha trobat una cosa que es considera bona; el qui diu «part hi vull», té dret que li'n facin part (Empordà). Especialment: a) Entre pescadors, quantitat variable de diners que percep el treballador com a pagament per la seva feina; cada setmana es parteix l'import del que s'ha obtingut, descomptant el menjar, entre tots els tripulants per parts iguals, excepte el patró, que se n'adjudica una part i mitja o dues. Anar a la part: treballar amb altres tenint dret a una part del guany. Els mariners a la part s'hagueren d'entretenir tots solets en dur a terra el seu carregament, Penya Mos. iii, 201.—b) La part: grup d'alguns caps de bestiar que figuren en un ramat, que l'amo alimenta pel seu compte i el pastor els guarda de franc, i van destinats a alguns familiars o servents molt acostats de l'amo (Amades Past. 182).—c) Diàleg i acció corresponent a cada actor d'una obra dramàtica; porció de composició musical corresponent a cada cantor o a cada instrument. «La part de tenor en una òpera», «La part de violí en un concert o sonata», etc.
|| 3. Cada persona o grup de persones que intervenen amb interessos oposats en una lluita, contesa, discussió o plet; cast. parte. Es promès de cascuna part entre vós e mi, Capit. Llorens a. 1211. Si s'esdeuenia... que negú mal o negun dan fos feit de la una part o de l'autra, on treues fossen trenchades, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Sobre aqueles paraules que foren tractades e acordades d'amdues les parts, Jaume I, Cròn. 2. En aquest sagrament de part a part no ha ni pot esser appeylació, Cost. Tort. II, xviii, 2. Procés de pensa | fan sens defensa | ni part ohir, Spill 437. Que lo Duch dege ne pusca esser judge e part, Curial, i, 19. Presents les parts, asignaren jornada los jutges dos, Somni J. Joan 2431. Fer la part d'algú: esser-ne partidari, ajudar-lo. Fer algú de la seva part: conquistar-lo a favor seu, incorporar-lo al seu partit.
|| 4. Punt, regió; porció d'espai, o d'una cosa en relació a l'espai; banda, costat, direcció; cast. parte. La vista corporal qui la poma no veu de totes parts, Llull Cont. 317, 24. Spasa qui talla de dues parts, Serra Gèn. 12. Axí és l'orat com lo drap veyl, que si'l cus d'una part, esquinse's d'altre, Jahuda Dits, c. 44. Toquau la trompa a quatre parts del món: a orient, a occident, a mig jorn e a tremuntana, Sermons SVF, i, 39. Hom anant e viendant per diverses parts del món, Conex. spic. 1 vo. Mirant expressament a la part oposada, Vilanova Obres, xi, 152. Per totes parts m'eixien al pas les fantasmes, Ruyra Pinya, ii, 111. De part a part: d'una banda fins a l'altra. Passar de part a part lo cos ab una espasa, Lacavalleria Gazoph. Sembla un remolí quan passa | la plana de part a part, Picó Engl. 43. Y en mig d'es front, de part a part, hi tench un trench, Ignor. 42. a) pl. (ant.) Regió, comarca. Especialment en aquestes parts hon ara som venguts, Muntaner Cròn., c. 52. Lo senyor rey En Jaume vench de les parts de Aragó, Pere IV, Cròn. 30. Als cristians qui són en les parts de Barbaria, doc. a. 1390 (Ardits, i, 3). Los hòmens qui habiten en les parts septentrionals, Albert G., Ques. 59.—b) aplicat al temps. De molt de temps a esta part, doc. a. 1641 (Hist. Sóller, i, 14). De vint anys an aquesta part, Penya Mos. iii, 28.—c) aplicat a coses immaterials. D'una part, o Per una part: d'un costat, sota un aspecte. Per altra part: d'altra banda, en un altre aspecte. De la una part conoxem, Hom. Org. 2 vo. Per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, Ruyra Parada 17. D'altra part, sa corona que aquest any me duya era molt més grossa, Roq. 44. Saber una cosa de bona part: saber-la per bon conducte, amb garanties de veritat. Aquesta nova ve de bona part, Lacavalleria Gazoph. Jo sé axò de bona part, ibid. Prendre a bona part (o a mala part) una cosa: prendre-la bé (o malament), en bon sentit (o en mal sentit). Com vós sou bo, pendreu en bona part que se vos done algun avís, Lacavalleria Gazoph. Pèndrer en mala part, interpretar malicioment, ibid. Jo sé dar-li de seguida carrera cap a sa part de sa bona criança, Ruyrà Pinya, ii, 55.
|| 5. A part (o de part, i ant. a una part): separadament, de banda; separat dels altres o com a excepció; cast. aparte. En un libre lo qual tingue a part, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 329). Vaja a bullir ab una olla de part, Robert Coch 8 vo. Lexant a part l'estil dels trobadors, Ausiàs March, xxiii. Dexant a part totes fauors, Somni J. Joan 2174. Tota temor a part posada, Villena Vita Chr., c. 240. Fa contra natura tot rey... qui, a part sa muller, va a altre fembra, Scachs 17. Car prestament se fon retret a una part, Somni J. Joan 1278.
|| 6. De part, o simplement Part, usat com a prep., seguit d'un adverbi (part d'amunt, part de dins, part de fora, part d'allà, part d'ací, etc.), indica direcció del moviment, de l'acció. Es espedient e necessari en tota manera que la dita galea vénga de part de ça per fer lo exercici, doc. a. 1452 (BSAL, ix, 336). Lauar souent la boca del cauall de part de dins, Flos medic. 20. En la dita cambra tancà's part de dins, Scachs 93. Una altra pàtria ens espera part d'allà de les aigües, Verdaguer Exc. 6. Torna posar sa mà damunt s'aigo... i llavò hi fa tres creus part damunt, Alcover Cont. 206. Part de dins de la canal | he vist l'aigua virginal, Maragall Enllà 10. Allí, el sofà; part d'ací ve a caure l'estudi, Ruyra Parada 19. Encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria caure, Ruyra Pinya, ii, 9.
|| 7. prep. Més enllà, a l'altra banda; cast. más allá, al otro lado. Que totz los teulers agen a tolre e a mermar de totz los forns teulers tot so que'ls dits forns teulers agen en alt, part la mida e mesura dels ditz deu sostres, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Les orelles de l'enteniment s'estenen part los térmens de les orelles corporals, Llull Cont. 127, 8. Les coses intellectuals, part les quals rahó no abasta a pujar, ibid. 154. La cambra qui no pot reebre la resplandor del sol part sos térmens, ibid. 273, 18. Los ulls són empatxats a veer un cors part altre cors, ibid. 162. Nós nos hauem esperat en Terol bé tres setmanes de part aquel dia que nós uos donam, Jaume I, Cròn. 25. Enviam-hi una balesta de torn, e donà tal a dos escudats sarraïns... que abdós los ocís en un colp, part los escuts, ibid. 73. Entrò al camín qui és part lo colomer o ort, doc. a. 1370 (BABL, xii, 135). Ell s'és aturat en Barcelona tres dies part lo temps que nós li havíem dat, Epist. Pere 104. Part mar: (ant.) més enllà del mar, a l'altra banda del mar. Pus part mar vos ha Déu dat conquerir, Jaume I, Cròn. 128. Lo ters fou quan lo tingueren | part de tres dies perdut, Bertran Cans. 4. Un part altre: un sí i l'altre no; alternadament. «Tenim classe un dia part altre». «Sembrem la terra un any part altre». Aquells qui són stats cònsols e iutge, hi poden esser elets un any part altre, Consolat, c. 6. Si vols, cuhirem ets aglans un any part altre, Ignor. 73.
|| 8. prep. i conj. A més, ultra; cast. además. E part açò havia paor que la terra de Calàbria no's rebelàs, Muntaner Cròn., c. 65. Sien tenguts pagar part d'açò que tatxat serà, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). E part aquestes coses, me agreuje la mia dolor, Genebreda Cons. 45. Si servir nos desitjats, no'n sintam lo contrari, car part que'ns en desplauríets molt, faríets gran dan a vosaltres matexos, doc. a. 1402 (Roca Medic. 36). La qual cosa és estat fort vergonyosa a nós, part lo gran desplaer que n'havem haüt, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 612).
    Loc.
—a) De part de (tal o tal persona): en nom de, per comissió o encàrrec de tal o tal. Que nós de part d'el ne pregàssem uós, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Fo adornat de part del batle, doc. a. 1283 (RLR, iv, 360). Us prech... de part del dit senyor rey, Muntaner Cròn., c. 19. Fo feta crida per la ciutat de part del senyor Duch, Ardits, i, 12 (a. 1391).—b) Per part de (tal o tal persona): en allò que li pertoca o atany. Cascú per sa part feya moltes raons, Llull Blanq. 3. Per ma part hi poso el visto bueno, Vilanova Obres, xi, 100. Era una almoina ben involuntària per la nostra part, Ruyra Pinya, ii, 87.—c) Donar part: donar avís, especialment a una persona revestida d'autoritat. E don io part a uós que uós veiets en aquela cosa, doc. segle XIII (Pujol Docs. 27). Donaré part an el batle, Penya Mos. iii, 186.—d) Prendre una cosa per la part que crema: prendre-la malament, en mal sentit, com a ofensiva.—e) Fer parts i quarts: tenir accepció de persones, obrar injustament, donant a uns més i a altres menys del que pertoca. (Aquesta locució era originàriament fer pams i quarts: V. pam).—f) No tenir art ni part, o No tenir part ni quart, en una cosa: no tenir-hi intervenció, no esser-ne responsable.—g) No tenir part sana: no fer bondat, esser molt dolent (Mall.).—h) No deixar part sana a algú: deixar-lo molt malparat, sobretot per la murmuració.—i) Tenir part amb el dimoni: estar en relacions amicals amb el mal esperit; tenir una bona sort extraordinària en totes les coses.—j) Donar part a la nit: anar-se'n a dormir (Mall.). E com açò hagren feyt, fo vespre, e donaren part a la nuyt, Muntaner Cròn., c. 67. Aprés que en lo palau cascú hagué dada part a la nit, e en lo primer son tots reposauen, Tirant, c. 262. Donà part a la nit e gità's en son lit, Jacob Xalabin 13 vo.
    Refr.
—a) «El que no és a una part, és a l'altra»: significa que una cosa en compensa una altra.—b) «Qui fa les parts i s'enganya, sant Pere l'escanya» (o «sant Martí li treu un ull»): significa que és molt estúpid el qui no s'aprofita dels avantatges que té damunt els altres.—c) «Encara que molt és, quan hauré fet ses parts quedaré sense res»: vol dir que les coses que es reparteixen entre molts solen resultar insignificants (Men.).—d) «Parts contentes, fora jutges»: significa que quan els interessats estan d'acord, no cal que els altres hi intervinguin.—e) «Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú»: es diu contra l'excés de generositat.—f) «Qui no sent totes les parts, no pot donar sentència»: significa que per a jutjar bé una cosa cal conèixer-ne bé les circumstàncies sense deixar-se guiar per una sola informació interessada.
    Fon.:
páɾt (or., occ., val., bal.); pált (alg.).
    Etim.:
del llatí parte, mat. sign.

3. PART adj. ant.,
per par. Sia son part de linatge he de riquea e de ualor, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). Part contrari de senar: par, paris; Par, contrario de impar, Nebrija Dicc.

4. PART, PARTA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de la Pàrtia, antic imperi asiàtic que s'estenia al SE. del Mar Caspi; cast. parto.
    Etim.:
pres del llatí Parthus, mat. sign.