Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pasta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PASTA f.
|| 1. Massa blana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid; cast. pasta. Fina carn salada e molta vianda de pasta, Metge Somni iii. Demostrant aquests béns, que de pasta de or e d'argent se fan, Martínez 54. Tot lo seu tresor fos fus, e fos feta una pasta, e fos soterrat, Eximplis, i, 317. Si auets poca pasta, picats-hi dels rebles dels conils o lebres, Flos medic. 222. Pasta d'albercoc, de garrofa, etc.: la massa d'aquestes fruites mòltes per a fer-ne confitura. Pasta de gerrer o de terrisser: massa d'argila o d'una altra terra mòlta per a esser emprada en la fabricació d'objectes de ceràmica. Pasta ferma: la pasta de terrisser que no conté més que un 12 per cent d'aigua. Pasta molla: la pasta de terrisser que conté més del 12 per cent d'aigua. Pasta de paper: els draps reduïts a una massa blana per a fabricar-ne paper. Pasta de dents: massa composta de matèries sabonoses i desinfectants, destinada a netejar les dents. Pasta de sobrassada, de botifarrons, etc.: la massa de carn i d'altres matèries animals destinada a farcir sobrassades, botifarrons, etc. Estar fet una pasta: haver-se reduït a una massa blana una substància que normalment hauria de conservar més solidesa, com l'arròs, les sopes, etc.
|| 2. especialment, Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos; cast. masa. Axí com un poch levat tira a si tota la pasta per gran que sia, Eximenis Terç, c. 126. Portava totes quantes coses per al delicat mengar, de pasta fer-se poden, Corella Obres 55. Pasta tova: la que entra en fermentació per l'acció del llevat. Pasta saonada: la que és molt fenta (Sanet). Pasta fenyegada: la pasta endurida que serveix per a fer alguna classe de pa pastat, com mones, coques seques, etc. (Avinyó, Súria, Pontons, Savellà, Veciana, Gir., Pineda, Llagostera, ap. Griera en BDC, xvi, 27); també en diuen pasta brunyida (Palamós, ap. ibid.). Pasta ferma: pasta molt atapida a força de pastar-la molt (Vilafr. de B.); pasta resseguda, carregada de sucre i llavors d'aiguardent, i que no s'estufa (Esporles). Pasta sencera: pasta a la qual han fet prendre més farina de la convenient (Manresa). Pasta maurada: pasta preparada amb oli, espècies, celiàndria, matafaluga i esperit de llimona (Falset, ap. BDC, xvi, 28). Pasta adobada: la feta de farina, llevat, ous, sucre, matafaluga i celiàndria, que s'empra per a fer coques (Lledó, Vendrell). Pasta flor: la composta de farina, blanc d'ou, saïm, sucre, oli i suc de taronja, que té un color groguenc, és estufadissa i s'empra per a fer panades i robiols (Mall.). Pasta bamba: de farina, ous i sucre, molt tupada i estufadissa, per a fer coques (Mall.). Pasta de nirvi: la que és molt estiragassosa o poc preparada i difícil de treballar. Pasta de flaquesa: la que no és bona per excés de llevat (Falset). Pasta borda (Rupit, Falset), o pasta gelada (Eiv.): la que no té llevat. Pasta jove: la que encara no ha fermentat (Pobla de S.). Pasta de fulls: la que es fa amb molt de saïm i resulta formada amb fulls o llesques primes superposades. Pasta de quarto: la que serveix per a fer els quartos, i sol contenir la proporció d'una dotzena d'ous per mitja lliura de pols d'amidó i deu unces de sucre (Manacor). Pasta d'ensaïmades: la que per un almud de farina de força conté dues lliures de sucre i una dotzena d'ous (Mall.). Pasta de panades: la que per un almud de farina de xeixa recolada conté una escudella de saïm, una xícara d'oli, quatre ous i un poc de sucre (Mall.). Pasta de vint-i-quatre hores: la que fan per a les coques de Pasqua, amb flor de farina, llet i ous, i que està vint-i-quatre hores estovant-se (Elx). Pasta de quaranta-vuit: barreja d'una dotzena d'ous. una lliura de sucre, una d'oli i una de llevat, que necessita quaranta-vuit hores per a estovar-se (Ulldecona). Pasta de carquinyol: la de farina, sucre i avellanes senceres o migpartides (Falset). Pasta reial: la composta de farina d'ametlla i sucre. Se donà marauellosa collació e real gast, axí abundós com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits, Tirant, c. 437. CXX solidos per dotze fogaçes de pasta reyal a rahó de deu solidos la peça, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fer-se bona la pasta o Venir la pasta: arribar al punt d'estovament que necessita per a esser portada al forn.
|| 3. a) Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina; cast. pasta para sopa.b) Cadascun dels dolços fets de pasta de farina i d'algun adherent com crema, mantega, xocolata, etc.; cast. pasta, dulce. Que en la taula metessen... moltes maneres de pastes, com són gabolets, tortrades, empanades e altres coses, Boades Feyts 282. Una casta de pastes molt fines, Penya Mos. iii, 204.
|| 4. a) Massa resultant de la mòlta de les olives pel trull, i que, posada dins els cofins, és premsada per treure'n l'oli; cast. casca, orujo, lía. Que ans que may deixe lo mos de la pasta, Proc. olives 295. Esportins plens de pasta suau, Rosselló Many. 24.—b) Pastes agres: els raïms esmicolats separats del vi i dipositats al cubell (Men.).—c) Pastes dolces: les llavors de raïms esmicolades que floten per sobre el vi i dipositades a la bóta (Migjorn Gran, ap. Griera Tr.).
|| 5. pl. Massa blana composta de farina o midó bullit amb aigua, que serveix per a aglutinar fortament paper, pell, sola, etc.; cast. engrudo. Una casseta de aram en què se fan les pastes, doc. a. 1527 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Altre casola de coura per fer pastes, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 213).
|| 6. en general, Material de què es compon una cosa, i fig., aplicat també a coses no materials; cast. pasta, materia. Vós qui sou de la dita pasta de natura humana, Villena Vita Chr., c. 236. Jo som feta d'una pasta | que no es maura amb falsedat, Benejam FyF, acte iii. Pasta de perla: nacre. Quinze gloriapatris de pasta de perla, doc. a. 1816 (Aguiló Dicc.). Pasta d'agnus: cera verge amb la figura d'un anyell, beneïda pel Papa. Una pasta d'agnus gornida, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138). Pasta de vidre: massa de guix i d'oli de lli, que serveix per a subjectar els vidres a les vidrieres, tapar escletxes, etc.; cast. masilla. a) en enquadernació, Pell que ha estat prèviament jaspiada amb mulladura de caparrós; cast. pasta. «Un llibre enquadernat en pasta». Mitja pasta: enquadernació en què només hi ha pell en el llom, i la resta de les cobertes és forrada de paper.
|| 7. fig. Matèria suficient per a decidir o causar una acció; cast. materia, causa, motivo. Jo ja t'ho deya, que hi hauria pasta aviat per tornar a escriure, J. Laporta (Catalana, ii, 105). «Amb les coses que has dit, hi ha pasta per a ficar-te a la presó».
|| 8. fig., en l'argot: Moneda, diners; cast. pasta. Són les millors per captar; fan rajar la pasta; mira, com més esguerrats, més cobren, Roig Flama 237.
    Loc.
—a) No basta pa ni pasta: no hi ha prou menjar o prou ingressos per a tothom (Mall.).—b) No saber-se treure la pasta dels dits: no saber fer res (Borges Bl.).—c) Esser de pasta de cerussa, o de pasta de siulet: esser molt dèbil, fràgil (Men.).—d) Esser de bona pasta o de pasta d'agnus: tenir bon natural, esser de bon gènit, fàcil de tractar. Tenim uns governants de bona pasta, Ignor. 27.—e) Anar-se'n com el pèl de la pasta: anar-se'n a la francesa, sense prendre comiat (Val.).—f) Fer-se la pasta agra a algú: fer-se-li tard, tenir molta pressa (Val.).—g) Trobar algú amb les mans a la pasta: descobrir-lo en el moment de cometre una mala acció, un delicte.
    Refr.

—«Infant i pasta, en l'estiu se gasta»; «L'infant i la pasta, al juliol se glaça»: significa que els infants solen amagrir-se en temps d'estiu.
    Fon.:
pástə (pir-or., or., bal.); pásta (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); pástɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó).
    Intens.:
pastassa, pasteta, pastota, pastona.
    Etim.:
del llatí pasta, mat. sign. || || 1, 2.