Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pau
veure  2. pau
veure  3. pau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PAU f.: cast. paz.
|| 1. Estat de tranquil·litat i quietud no torbat per fatics, molèsties, ànsies. Més val al home portar petit feix en pau, que gran ab trebayl, Jahuda Prov. 19. Quan l'esposa canta i fila, | el casal s'adorm en pau, Maragall Enllà 41. Les veus alsurades d'un cor sense pau, Salvà Poes. 18. Aclofat en la pau del capvespre, Víct. Cat., Ombr. 11.
|| 2. Estat contrari a la guerra; estat d'una persona o col·lectivitat que no s'agredeix amb una altra; exempció o cessació d'hostilitats. En aquell regne ha pau, on amor de príncep e amor de poble són vehines, Llull Prov. 391. E faeren llur fermetat de totes les paus, Muntaner Cròn., c. 182. Aquestos tres officis nunca poden estar en pau, Robert Coch 3 vo. Besà'l en la boqua en senyal de pau, Tirant, c. 6. Fer les paus: posar-se en pau, declarar-se amics; fig., declarar-se satisfet algú per haver venjat o compensat una ofensa d'altri. Vàrem fer les paus, Ruyra Parada 31. Estar en paus, o en pau: estar cabals, considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre. Donchs estem en paus, Vilanova Obres, xi, 42. Pau i treva: cessació d'hostilitats i establiment d'un pacte de no agressió per cert temps. Sien per tots dies e per totes nits en pau e en treua, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 292).Pau octaviana: pau completa, gran tranquil·litat o quietud; es diu per al·lusió a la pau que gaudia el món quan nasqué Jesucrist, en temps de l'emperador Octavi August. Bandera de pau: drap blanc que s'exhibeix per significar que no es tenen propòsits bel·licosos. Anar de pau: confabular-se els subhastaires per a quedar-se a preu baix els efectes subhastats i fer-ne després segones (Barc.). Jutge de pau: el qui procurava reconciliar les parts abans que litigassin. Posar pau o Posar en pau: fer cessar les baralles. Venir de pau, o en so de pau: comparèixer a un lloc sense intencions bel·licoses.
|| 3. Cerimònia en què el celebrant besa l'altar i després abraça el diaca, aquest el subdiaca, etc.; acte de donar el sacerdot la patena a besar als fidels en senyal de pau; en certes regions o esglésies, acte de besar i abraçar un a l'altre els fidels assistents a l'ofici sagrat. Entrò que fossen al donar de la pau, Pere IV, Cròn. 32. Una posteta d'argent daurat per donar pau, Inv. Pr. Viana 149. Oynt la missa, com vengués al pendre de la pau, lo Duch la pres, e cridà la sua filla, e besant-la li dix:—Bella filla, anats a Curial e donats-li la pau, Curial, i, 27. Que el solpàs ja va de casa en casa y de possessió en possessió donant la pau, Ignor. 41. a) Làmina de metall fi, o de fusta forrada de tela fina, que es dóna a besar als fidels mentres se'ls diu: «Pax tecum». Una pau ab un crucifix de argent, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 327). Al fer-los besar la pau, Verdaguer Exc. 53.
|| 4. fig. Prendre pau: besar el ses. Donar pau: (ant.) fer besar el ses. La ovella... cobre les sues vergonyes ab la coa detràs, mas no u fan axí los cabrons, ans o descobren, que par que vullen dar pau a tothom, Sermons SVF, i, 42.
Pau o Maria de la Pau: nom propi de dona.
    Loc.
—a) Deixar en pau: deixar tranquil, cessar de molestar o importunar.—b) Anar-se'n amb la pau de Déu: anar-se'n tranquilament, sense desgràcia ni dificultats.—c) Descansar en pau: esser mort en gràcia de Déu.—d) Remetre's un la pau amb l'altre: passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc. (Empordà).—e) Esser com En Sem, que dava pau a vespres: esser molt grosser o curt d'enteniment (Mall.).
    Refr.
—a) «La pau, Déu la vol»: significa que convé molt estar en pau.—b) «En temps de pau, fan armes»: vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència.—c) «La clau és la pau»: indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe.—d) «La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau»: significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desorde.—e) «Més ha u en pau, que dos en guerra»: vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se (Val.).—f) «Allà on no hi ha pa, no hi ha pau»: indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desorde a les famílies.—g) «Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita»: significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil esser bons.
    Fon.:
páw (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí pace, mat. sign.

2. PAU
1. Nom propi d'home; cast. Pablo. L'apòstol sent Pau mana lo hom gloriejar per la salvació, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). Si'ls liga Sent Pere, dispensa-y Sent Pau, Proc. olives 1584
|| 2. m. Home nat i batejat el dia de sant Pau i considerat com a posseïdor de virtut meravellosa contra certes malures, i especialment contra els efectes del verí (Mall.). Hi ha dones que tenen aquesta virtut i són anomenades paues. Diuen que un pau és capaç de guarir una ferida verinosa sense fer altra cosa que xuclar-ne la sang.
|| 3. adj. Curt d'enteniment (Ripoll, Urgell, Cerdanya, Vallès, Barc., Mall.); cast. tonto. Fer el pau: fer el beneit (Puigcerdà).
|| 4. Mal de sant Pau: epilèpsia.
|| 5. Joc de sant Pau: joc de cartes en el qual es donen tres cartes, en posen una enmig per saber si va per alt o per baix, tiren una darrera l'altra, i el qui tira la més alta o la més baixa (segons la direcció del joc), guanya. (Mall.).
Pau: llin. existent a Barc., Alins, Arbeca, Vilafamés, Alcoi, etc.
    Loc.
—a) Alt com un sant Pau: es diu d'una persona molt alta.—b) En Pau, En Pere i En Berenguera: es diu per indicar tres persones indeterminades, com quan en castellà es diu Fulano, Zutano y Menguano.
    Refr.
—a) «Amb l'excusa d'En Pau, En Pere s'escalfa»: es refereix a aquells que s'aprofiten del nom d'un altre per a obtenir beneficis.—b) «Per sant Pau, una hora hi cau»: significa que devers la fi del gener, en què cau la festa de sant Pau ermità, el dia ja s'ha allargat una hora.
    Etim.:
del llatí Paulu, nom propi d'home. La forma popular és Pol, que es conserva com a cognom; la forma Pau té un regust de cultisme, degut segurament a influència eclesiàstica.

3. PAU m.
Peix de l'espècie Callionymus maculatus (Bar.). V. guineu.