Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  peix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PEIX m.
|| 1. Animal vertebrat que viu exclusivament dins l'aigua, respira amb l'aire que hi ha dissolt, i té les extremitats reduïdes a aletes o anul·lades; cast. pez, pescado. Peix d'aigua dolça: el que viu dins l'aigua no salada, com els rius, els estanys, etc. Peix de mar: el que viu dins l'aigua salada. Peix de riu: el que habita exclusivament dins els rius. a) Cadascun dels dits animals considerat individualment. Fo exalçada la humana natura sobre totes les bèsties e los aucells les plantes e'ls peixs e les altres coses, Llull Felix, pt. i, c. 9. No gos taylar negun peix qui's dege tallar, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Els peixs cerquen roques, Metge Somni i. Dien los mariners que en la mar ha un peix que aquell dia que naix, aquell dia mor, Sermons SVF, i, 222.—b) Conjunt dels dits animals. Cargua de pex salat, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Lo peatge del peix fresch, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 165). Mel e mantega e molt peix, Muntaner Cròn., c. 85. Que algú no trega de la illa peix fresch o salat, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 13). No est bona sinó a escatar peix, Metge Somni iii. Aprofita s'hora bona, mentres es peix té gana, Ruyra Pinya, i, 26. Peix surant: tota classe de peix que habita prop de la superfície de l'aigua (Eiv.). Peix roquer o de roca: el que habita a paratges rocosos. Peix fanguer: el que viu a paratges fangosos. Peix d'escata: el que té el cos cobert d'escates. Peix de bastina: peixos sense escata, de la família dels taurons i les ratjades. Peix blau: el que té les escates de color blavós (com l'alatxa, l'anxova, el verat, la tonyina, etc.); és més indigest i menys fi de gust que el peix vermell (o roig) o peix blanc, que té les escates de color vermellós o groguenc. Peix de passa: els peixos emigrants, que només es troben i pesquen en una època determinada de l'any. Peix de fua: els peixos que, en veure l'ham, prenen fua i s'hi aborden amb força, al contrari dels roquers, que hi van amb tota calma (Llucmajor). També hi ha diferents noms del peix segons l'art amb què es sol pescar: peix de batuda o de xarxa, peix de bolitx, peix de bou, peix de palangre, etc. Tocar a peix: tocar la campana o el corn per indicar que hi ha peix per vendre.—c) Els mateixos animals com a aliment. No és cuvinent que de peix ni d'altra vianda faça semblant sabor, Llull Blanq. 28. Peix bullit, peix frit, etc.: nom dels guisats que es fan amb els dits animals bullint-los, fregint-los, etc. Peix de prémer: peix que té moltes espines i no serveix més que per a fer-ne brou (Mall.). Peix de tall: aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros, com la mussola. Tot altre peix de tall qui haia o passara la liura, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367).Dia de peix: dia d'abstinència de carn. Axí en los dies de carn com de pex, Tirant, c. 44.
|| 2. El mot peix, acompanyat d'un adjectiu o d'un altre mot, forma part de molts de noms de peixos especials, dels quals són els més freqüents els que segueixen. a) Peix bada: l'espècie Siphonostoma Rondeletii; és menut, semblant al cavall marí però no tan ossós, i té la boca com un sifó o canonet (Men.).—b) Peix de bassa: l'espècie Carasius auratus (Tarr.).—c) Peix de brom: és l'espècie Centrolophus pompilus (Barc.).—d) Peix de fonera: l'espècie Peristedion cataphractum (Men.). (V. armat).—e) Peix del diable: peix de la família dels gòbids, espècie Gobius jozo (Val.); cast. pez del diablo.f) Peix de plata: l'espècie Argentina sphyraena (València); cast. pez de plata.g) Peix de safreig: de l'espècie Cyprinus auratus; és vermell, o bé en la primera edat és negrós i quan és adult pren un to daurat o argentat (Mall.).—h) Peix de sant Francesc: peix de l'espècie Saurus lacerta (Val., Mall.).—i) Peix espasa: l'espècie Xiphias gladius, amb un os llarguer i punxegut que és prolongació de la mandíbula superior; cast. pez espada. Peix spasa, se vena a 14 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252). També es diu peix espasa l'espècie Alopias vulpes (Mall.); cast. guadaña, zorra de mar.j) Peix lluna: peix de la família dels ortagoriscids (V. bot, art. 4).—l) Peix martell: peix semblant al tauró, de l'espècie Sphyrna zygaena, amb el cap molt eixamplat dels costats, de manera que el seu cos té semblança amb un martell; cast. pez martillo.m) Peix mular: V. molar, art. 5.—n) Peix músic: l'espècie Centriscus scolopax (Men.).—o) Peix porc: peix de diferents espècies del gènere Lepadogaster, principalment el Lepadogaster Gouannii i L. bimaculatus (Barc.) i el Lepadogaster Candollii (Barc., Men.).—p) Peix rei: l'espècie Merlangus Poutassou (Men.), més coneguda amb el nom de llúcera. Peix reig... se vena a 14 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252). El Diccionari Nebrija porta el nom de peix rey traduït pel llatí soleola i pel castellà pece de rey.q) Peix sense sang: l'espècie Atherina hepsetus (Tarr.).—r) Peix serra: peix de l'espècie Pristis antiquorum, semblant al peix espasa, però amb l'espasa dentada a manera d'una fulla de serra; cast. pez sierra.s) Peix volador: nom de diverses espècies de peixos, principalment el Dactylopterus volitans, caracteritzades per l'extraordinari desenrotllamet de les aletes pectorals, que els permet d'emprar-les per a volar al temps de fer grans salts fora de l'aigua.—t) Peix saget: (ant.) peix roquer. Fa la obra del pex saget, que dóna volontat de jaher ab la femna, Medic. Part. 73. Puix vós no podeu alçar caragol, | donau peix seget a vostres genives, Proc. Olives 104.
|| 3. per ext., Animal vertebrat o invertebrat que viu exclusivament dins l'aigua. Es diu en aquest sentit en el llenguatge vulgar i amb poca propietat. Pexs qui s'anomenen legostins e bochs e cabres e legostes e déntols, Flos Medic. 262. Pexos de pechines aspres i rugades: Ostreum, ostrea; Pexos de pechines lises: Conca, Pou Thes. 48. Los peixos de closca o petxina: Haec conchylia, Lacavalleria Gazoph. a) Peix de quatre peus, que hix a pasturar a la terra: Cordula, cordulus, curilus, Torra Dicc. 481. Es refereix a la vaca de mar, anomenada en castellà pez mujer.
|| 4. fig. Persona sagaç, astuta, que la sap llarga; cast. pez, pieza. «No et fiïs gaire d'aquest, que és un bon peix».
|| 5. fig. Peix gros: persona d'alta posició social; cast. pez gordo. Se mogueren molts peixos grossos a veure com lliurar al pobre, Rond. de R. Val. 82.
|| 6. fig. adj. Completament ignorant d'una matèria; cast. pez. «Quan anàvem a examinar-nos, estàvem ben peixos» (en el llenguatge estudiantil).
|| 7. pl. a) Dotzè signe del Zodíac; cast. piscis o peces.b) Constel·lació austral situada al sud de l'Aquari.
|| 8. La part comestible d'un caragol. «Aquests caragols tenen bon peix» (Aguiló Dicc.).
|| 9. Insecte que es troba sota les pedres i que si es toca, s'esclafa (Borges Bl., ap. Griera Tr.).
|| 10. Flor masculina de l'avellaner (Camp de Tarr.).
|| 11. Capoll interior de la palma, un poc tendre, que sols és bo per a xuclar (Artà).
|| 12. a) Un dels talls de la part anterior de la cuixa (Manresa).—b) Tall de carn del cap de l'espatlla (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
|| 13. Tros de carn en general en el llenguatge infantil (Llubí). «Vols peix?»«Menja peixet, guapo!»
|| 14. Edema que volta una regió inflamada (Empordà, ap. Corachan Dicc. Med.).
|| 15. Limfadenitis aguda, sobretot de l'engonal (Corachan Dicc. Med.).
|| 16. Taca d'oli llarguera (Palma). Deya molt sèrio que tots es peixos y taques de ranxo des seu uniforme eren esquits de cervell de moro, Maura Aygof. 192.
|| 17. a) Peça llarga de fusta que va clavada damunt la biga de tafona per reforçar-la (Esporles, Alaró). Molts d'anys la feixuga bigota, cruixida y plena d'estelles, amb una galtera esquerdada, el peix trencat y els perns vinclats, Rosselló Many. 33.—b) Cadascuna de les peces de fusta que reforcen per la part central i superior els muntants del carro de parell (Mall.).
|| 18. Tenir peix: estar fastidiat (Val.).
|| 19. Nom d'un joc infantil, en el qual senyen ratlles en terra, hi posen bolles, els tiren des d'un tros lluny, i les que aconsegueixen treure, són del jugador que les ha tretes (Eiv.).
|| 20. Cop que un noi dóna a un altre, per joc, ferint-li el dors de la mà amb els dits index i mitjà ajuntats; cast. sardineta.
|| 21. Peix fregit: nom col·lectiu que es dóna humorísticament als habitants de Palafrugell.
Peix: llin. existent a Avinyonet, Madremanya, Ripoll, Berga, Bagà, Manlleu, Montornès, Terrassa, Barc., Alàs, Altea, etc. (V. Pei i Peig).
    Loc.
—a) Estar com un peix a l'aigua (Cat., Val.) o com un peix dins s'aigo (Bal.): estar molt bé, amb gran comoditat.—b) Estar com un peix en el rostoll (Empordà) o dins es rostoi (Mall.): estar molt malament, amb incomoditat.—c) Nedar com un peix: saber nedar molt bé.—d) Nedar com un peix de plom: no saber nedar gens.—e) Dormir com un peix: dormir profundament, amb un so molt tranquil.—f) Tenir la sang de peix: esser molt fred, difícilment irritable.—g) Esser peix al cove: esser una cosa fàcil, de resultat segur.—h) No esser ni carn ni peix: no tenir idees o conviccions ben definides; no esser ni d'una opinió o partit ni de l'altre.—i) Pujar més la salsa que el peix: fer més volum la part accidental que la substancial d'una cosa.—j) Passar mala nit i poc peix: fer grans esforços per obtenir un resultat migrat.—l) Fer donar el peix a sou: posar les peres a quarto, obligar a fer bondat.—m) Jugar-s'hi un peix: posar-hi messions, jugar-s'hi el cap, tenir la seguretat d'una cosa que ha de venir (Palafrugell). «M'hi jugaria un peix, que demà plourà».—n) Agafar peix: aconseguir allò que un es proposava; obtenir el resultat desitjat.—o) Agafar es peix per sa coa: tenir bona sort, obtenir una cosa que no era fàcil d'obtenir (Men.).—p) Saber com es mata el peix: saber com cal obrar per a obtenir una cosa. Encara que só una bava, sé molt bé aon, com y de quina manera es mata el peix, Rond. de R. Val. 54.—q) Donar el menjar als peixos: vomitar per mareig, anant per la mar.—r) Dir al pa pa, i al peix peix: dir les coses així com són, parlar clar.—s) Fer el negoci de Na Peix-frit, que el venia a quatre i el comprava a sis: fer un mal negoci, perdre-hi més del que s'hi guanya. Cert ara fets lo guany de Na Peix-frit, Jordi de Sant Jordi, xv.—t) Fer peixos: llançar una pedra gairebé horitzontalment damunt la superfície de la mar fent que faci salts successius damunt l'aigua (Sóller).—u) Esser un peix que es porta l'oli: esser molt viu o ben dotat per a reeixir.—v) Estar-ne més tip (d'una cosa) que Tarragona de peix: estar-ne molt cansat, fastiguejat.
    Refr.
—a) «El peix gros se menja el petit»: significa que la gent poderosa domina els dèbils.—b) «Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar»: vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca (Mall.).—c) «Peix que llambreja, se riu de qui el grumeja» (Mall.).—d) «El peix, cremant; i la carn belant»: significa que el peix, per a esser saborós, ha de menjar-se acabat de coure, i la carn ha de menjar-se poc cuita (Mall.).—e) «La carn atipa, i el peix dissipa»: vol dir que la carn alimenta més que el peix (Vallès).—f) «Com més mar, més peix»: ho diu el qui se sent valent i optimista davant les grans dificultats.—g) «Dia llarg, peix curt»: vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix (Men.).—h) «Moltes voltes està el peix al plat per falta de gat»: significa que sovint les coses no s'aprofiten perquè no hi ha qui tingui interès a aprofitar-les (Urgell, Segarra).—i) «Vent xaloc, molta mar i peix poc».—j) «Vent llebeig, molta mar i peix fresc».—l) «Peix fa mal a peix»: significa que els d'un mateix ofici solen perjudicar-se mútuament.—m) «El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort»; «Peix, arròs i meló, volen el vi felló».—n) «El peix, neix en l'aigua i mor en vi»: vol dir que el peix sol menjar-se acompanyat de vi.—o) «Peix que busca l'ham, busca el seu mal»: significa que no cal deixar-se atreure per les belles aparences.—p) «El peix, per la boca mor»; «Molts moren per la boca, com els peixos»: al·ludeix als qui són indiscrets en el parlar.—q) «Peix, a la mar en neix»: es diu contestant a un infant que demana peix (Empordà, Bal.). També es diu: «El peix, en la mar creix» (Val.).—r) «En el gran mar, gran peix»: significa que les coses que van juntes solen guardar proporció elles amb elles (Mall.).—s) «Infant i peix, dins l'aigua creix»: es diu referint-se als nens menuts, que solen estar mullats sovint.—t) «El peix, per al qui se'l mereix, i l'espina per al gat»: vol dir que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre (Val.). Car lo bon peix y 'l bon boci, | a qui'l mereix se deu donar, Somni J. Joan 2118.—u) «Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut»: es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre.—v) «L'hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put»: significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaire dies, perquè prest arriba a molestar. Partits d'ací, car hostes e peix a tres dies puden, Curial, i, 27.—x) «Peix que put, tira'l al mar»: vol dir que les coses dolentes o molestes han de llançar-se o retirar-se de l'ús.—y) «Els peixos s'agafen amb ham; els homes, amb reclam» (Gomis Zool. 407).—z) «Es peix no s'agafa a pedrades» (o «a bastonades»): significa que per a aconseguir dels altres allò que volem, cal tractar-los amb amabilitat i no de qualsevol manera (Mall., Men.).—aa) «Doblers d'altri i brou de peix, no fan greix» (Mall.); «El peix no fa greix» (Rubí): significa que el peix té poca substància alimentícia.—bb) «Qui vol agafar peix, ha de ficar el cul a l'aigua» (Empordà, Garrotxa); «Qui vol peix, que es mulli el cul» (Baix Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr.); «Qui peix vol menjar, el cul s'ha de banyar» (val.); «Qui vol peix, que es banyi es cul» (Men.); «Qui peix vol menjar, la cua s'ha d'estirar» (Pla de Bages); «Qui vol peix, ha d'amollar puu» (Mall.): refranys que signifiquen que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho.—cc) «Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar» (Men.).—dd) «Quan vegis el peix a l'aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà»: es refereix a la creença que si els peixos salten dins l'aigua, és senyal de bon temps.
    Fon.:
péʃ (or., bal.); péјʃ (occ., val.); péј (Ross., Conflent, Vallespir, Capcir).
    Pl.:
—a) La forma més arcaica és peixs; encara es conserva a la pagesia de Mallorca, pronunciant-se péјs; en la llengua antiga presenta les variants ortogràfiques peys (Llull Cont. 2, 11), peixs (Ausiàs March, xlvi), pexs (Genebreda Cons. 136), peix (Mascó Regl. Am. 2).—b) La segona forma en l'orde cronològic és peixes, escrita també pexes en el català antic (Llull Blanq. 31; Llull Arbre Sc. ii, 388; doc. a. 1298, ap. RLR, v, 101).—c) La forma de plural més moderna i avui generalitzada en tots els dialectes i en la llengua literària és peixos (Metge Somni iii).
    Var. ort.
ant. (de la forma de singular): pex, peyx, peys, pey.
    Intens.:
—a) Augm.: peixàs, peixarro, peixarràs, peixot, peixarrot.—b) Dim.: peixet, peixel·lo, peixeu, peixí, peixic, peixó, peixarrí, peixoi, peixarró, peixarrinoi, peixarrinet, peixarringo.—c) Pejor.: peixot.
    Etim.:
del llatí pĭsce, mat. sign. || 1.