Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pesca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

PESCA f.: cast. pesca.
|| 1. Acció de pescar. Sobre la pescha dels corals de les mars de Barberia, doc. a. 1446 (Capmany Mem. ii, 268). Coralers, si m'hi voleu, | fareu bona pesca, Canigó vi. Pesca de prima: la que es fa en la matinada. Pesca d'auba: la segona pesca, que es fa a punta de dia.
|| 2. Els peixos pescats. Ay, senyora! quanta pesca | hi ha hagut enguany!, Coll. Dames 880. Dret de la sal per les pesques se salaran en la present illa, doc. a. 1531 (Hist. Sóller, i, 804).
    Var. form.:
peixca (dial. val.). Un bot de peixca, Llorente Versos 72.
    Fon.:
pέskə (or.); péskɛ (Ll.); pέskɛ (Maó); pə́skə (mall., Ciutadella, eiv.); pə́sсə (Palma, Manacor, Pollença); péјʃka (val.).
    Etim.:
derivat postverbal de pescar.
    Cult. pop.
—La pesca s'ha de considerar dividida en dues modalitats: pesca marítima i pesca fluvial. La primera té, naturalment, molt més volum i importància que la segona. En alguns aspectes coincideixen i en altres discrepen les dues modalitats. Donarem notícia sumària de cadascuna.—A) Pesca marítima. imatge  imatge  a) La seva forma més elemental és la pesca de canya, en la qual s'arma un tros de canya amb un fil que a un extrem porta un pèl de cuca al qual va lligat l'ham amb l'esca; hi ha canyes senzilles i canyes amb brocada, que són de dues peces de les quals la més gruixuda s'anomena brocada i porta enxufada la més prima, a la qual va lligat el fil que sosté l'ham; hi ha també canyes amb corriola per a la pesca de peixos grossos, el fil de les quals és estirat per mitjà d'una corriola a la qual es dóna voltes amb un petit manubri.—b) El volantí és un conjunt d'hams lligats a sengles pèls de cuca que van penjats als extrems d'uns braços de fusta o de filferro sostinguts per una fluixa o cordellina, la qual es penja a un bastó sortint d'un costat d'una barca; els hams es fan arribar a més o menys profunditat dins l'aigua, i s'hi poden agafar molta varietat de peixos.—c) Una altra combinació d'hams o d'agulles que fan l'ofici d'hams, és la botera, peça llaguera de plom, de forma semblant a la d'un peix, que porta un o més rotllos d'agulles girades cap amunt; es fa anar i venir dins l'aigua fins que el peix (especialment calamars) s'hi aborda i queda agafat.—d) Més complet com a ormeig a base d'hams es el palangre, que consisteix en una cordellina armada d'hams, la qual es fa situar amb ploms o pedrals a molta profunditat i al cap d'algunes hores passa una barca a recollir-la amb els peixos que s'hi han agafat.—e) Un altre instrument de pescar és la fitora, forca de dues o tres o més puntes, que es maneja amb les dues mans per a la pesca de peixos a l'encesa i principalment per a agafar pops i sípies.—f) S'usa també el salabre, mena de sac de xarxa posat al cap d'un bastó, amb el qual el pescador agafa el peix que neda prop de la superfície i també petits crustacis.—g) Un ormeig de pesca més perfeccionat és la nansa, que permet agafar quantitats de peix considerables. La nansa és una mena de capsa de malla de jonc, més o menys cònica o rodonenca (el buc de la nansa), amb una boca inferior gran que es va estrenyent cap a l'interior de la capsa fins a donar-li entrada per una segona boca molt més estreta, per on els peixos hi entren però no en saben sortir. A la part superior té la nansa una altra boca estreta, amb tapadora per la qual es treuen els peixos que s'hi han agafat. La malla de jonc va muntada i sostinguda per cèrcols sobreposats horitzontalment (les vies) i per alguns vímens gruixuts verticals (costeres); la part inferior va reforçada per un cèrcol gruixut (ressavagall) que forma la vora de la boca, d'on parteixen els joncs que formen la faç o anfaç; la part estreta de la faç va reforçada per un cèrcol (nanset), i n'hi ha un altre com a reforç al tapell o tapadora de la boca superior de la nansa; hi ha nanses que tenen els joncs de la faç prolongats fins més amunt del nanset i acaben en punxes (puntalets) que serveixen per a impedir que els peixos agafats surtin de la nansa. Les nanses són més o menys grans segons la mena de peix que van destinades a agafar; de vegades canvien també de forma segons el peix que han de contenir, i reben noms especials, com guissotera per a pescar guissots), boguera (per a bogues), xuclera (per a xucles), etc. Les nanses poden combinar-se formant andanes, unides per una corda, amb suros i ploms o pedrals per a poder-se calar a llocs fixos de la mar.—h) Els ormeigs de més capacitat per a pescar gran nombre de peixos són les xarxes o arts, de les quals n'hi ha també varietat de formes, de grossàries i d'aplicacions; les més conegudes són el rall, el sardinal, la borratxina i el bou, de les quals és dóna la definició i altres detalls en l'article corresponent a cadascun d'aquests noms.B) Pesca fluvial. imatge  A la majoria de rius de Catalunya es practica la pesca, sobretot de truites, que són el peix de riu més saborós.a) Com a procediment rudimentari hem de citar la pesca a sarpades, o sia, aquell en què el pescador, ficat de peus dins l'aigua, vigila el pas dels peixos i els agafa amb les mans. Per a facilitar aquesta pesca, s'empra un sistema que consisteix a emmetzinar l'aigua del riu amb croca o altres productes tòxics, pels quals els peixos queden molt ensopits i són fàcils d'agafar; aquest procediment és il·legal i està severament prohibit.—b) En els rius es pesca també amb canya, instrument idèntic o anàleg al que s'usa en la pesca marítima, i amb forquilla, que equival a la fitora dels mariners. Se sol usar en la pesca a l'encesa.—c) L'equivalent fluvial dels palangres mariners és la corda, consistent en un cordill que porta nuats alguns pèls de cuca guarnits d'hams i es cala amb una pedra al fons i un suro a la superfície. Més elemental és l'amperol que és un cordill amb un sol pèl de cuca i un sol ham i que es deixa calat, com la corda, generalment durant tota la nit.—d) Les nanses dels mariners tenen llur equivalent en els vergats i els bertrols dels pescadors de riu. El vergat és una mena de cistell de vímens, llarguer i sense cul, de forma d'embut, col·locat dins un altre cistell més allargassat i acabat en punta, amb una llargada total d'uns cinc pams; es posa ben subjectat amb rocs a un lloc del riu on l'aigua baixi canalitzada i saltant, i els peixos cauen dins l'ormeig, on estan tota la nit fins que el pescador els recull. El bertrol és una bossa llargueruda feta de malla de cordill, amb un altra de més petita disposada com l'anfaç d'una nansa; la boca de l'ormeig té un cèrcol de fusta que la manté oberta i està unit a un mànec que es clava dins la sorra del fons del riu per a mantenir el bertrol en posició horitzontal, que és la bona perquè hi entrin els peixos.—e) Existeix també el filat, xarxa senzilla, de forma rectangular, de cinc o sis pams d'amplada per quinze o més de llargada, guarnida de suros a una vora i de boles de plom a l'altra; és manejada per dos homes que la porten estesa verticalment (però apaïsada) agafant-la un per cada extrem, i la fan anar contra corrent deixant arrossegar pel fons del riu els ploms del filat, dins el qual queden presoners els peixos.—f) Una variant del filat és el filató, molt més petit, que es cala la vesprada, lligat per cada cornaló a un costat i subjectat amb un roc al fons del riu; durant la nit hi queden agafats els barbs i truites, que de bon matí són recollits pels pescadors.—g) També s'usa en la pesca fluvial l'esparaver, ormeig format per una xarxa circular, doblegada pel voltant, formant unes bosses, les quals són subjectades per unes boles de plom que serveixen també per enfonsar-lo a l'aigua cada cop que el pescador l'hi tira. Es l'ormeig equivalent al que els pescadors de mar anomenen rall.Per a més informació sobre la pesca marítima, vegeu E. Roig i J. Amades, Vocabulari de la pesca (BDC, xiv, 1.88). Sobre la pesca fluvial, R. Violant, La caça i la pesca al Pallars, i F. Krüger, Die Hochpyrenäen, D (Volkst. Kult. ix, 86-94). Vegeu també els articles d'aquest Diccionari corresponents al nom de cada ormeig de pesca, com bou, rall, sardinal, tresmall, volantí, xarxa, etc.