Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pescador
veure  2. pescador
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. PESCADOR (dial. peixcador), -ORA
I. adj. Pertanyent o relatiu a la pesca; que serveix per a pescar; cast. pescador. Una barca pescadora, Costa Agre terra 162. Naus peixcadores, Llorente Versos 71.
II. m. i f. Que pesca; cast. pescador. Dos pescadors pescauen en un estany, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Huna barqueta de peixcadors, Desclot Cròn., c. 63. Els primers qui'ls vaeren foren peixcadors cathalans, Muntaner Cròn., c. 276. Les peixcadores | grans robabores | són d'entradós, Spill 7443. Trobà unes barques de peixcadors, Tirant, c. 284. Ni reçel dels filats que'ls peixcadors estenien, Corella Obres 104. Lo cant escolta dels pescadors, Costa Trad. 25. Pescador de canya, de palangre, de bou, etc.: noms que es donen als pescadors segons l'instrument amb què pesquen.
III. Pescador, m.
|| 1. Ganxo gros de ferro posat al cap d'una corda o cadena, que serveix per a enganxar l'àncora quan en salpar surt a flor d'aigua, i hissar-la a dalt més fàcilment; cast. gancho de tenazas.
|| 2. Bastó rodó amb ferros ficats obliquament, a manera de ganxos, que serveix per a treure objectes del fons de la mar o d'una altra massa d'aigua (Mall.).
|| 3. Au palmípeda de l'espècie Alca torda (Gir.). S'anomena també ànec de mar.
|| 4. Cuca semblant a una aranya, però més prima, que corre per damunt l'aigua del riu o dels recs (Rupit).
IV. Pescadora, f.
|| 1. Brusa ampla que es porta amb els faldars solts per damunt els pantalons; cast. pescadora.
|| 2. Cercapous de tres ganxos (Cadaqués, ap. Griera Tr.).
|| 3. Llosa plana i amb foradins, que serveix per a treure la carn i verdura de l'olla i per escumar el brou (Plana de Vic, Montseny, Moianès, Vallès); cast. espumadera.
    Cult. pop.
—Els pescadors que pesquen amb art i amb barca formen, per a llur retribució, una societat amb el patró. A uns llocs cobren en diners, a altres en peix, però sempre en proporció a la quantitat de peix agafada, i amb una distribució especial d'aquesta segons que els participants siguin el patró o els mariners que el segueixen. A la Costa Brava de l'Empordà i La Selva, quan la xarxa carregada de peix arriba a terra, es fan tres munts iguals del peix agafat; un dels tres munts pertany a l'amo de la xarxa, i els altres dos es reparteixen en tants de muntets com individus han intervingut en l'operació, però reservant dues parts i mitja per a cada un dels descalcers i dels qui han anat a vol; els qui només estiren les cordes de l'art, tenen només una part cada un. A Mallorca sol portar l'administració la patrona, que bestreu els diners per a la menjua dels pescadors que van en la barca del seu home; quan tornen de la pescada, la patrona pren el peix agafat i el ven, i es cobra la bestreta que ha feta; del remanent del producte, fan tantes parts iguals com mariners hi ha, però el patró, a més de la part que li correspon com a mariner, en pren una altra per la barca i dues per l'ormeig; així, si la tripulació de la barca es compon del patró i quatre mariners, el patró cobra la meitat de tot el producte net, perquè li pertoquen quatre parts de les vuit en què es divideix el dit producte.
    Refr.
—a) «Pescador que pesca un peix, pescador és»: significa que el qui aconsegueix una part d'allò que volia obtenir, ja no es pot dir fracassat.—b) «Pescador i caçador, o fam o fred o calor»: vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions.—c) «Pescador d'ham, pescador de fam» (Costa de Llevant); «Pescador d'ham, moridor de fam» (Penedès); «Es pescador d'ham, a ca-seva hi sol dur fam» (Men.); «Pescador de canya, perd més que no guanya» (Cat., Val., Bal.); «Pescador de canya, la fam l'escanya» (val.); «Pescador de canyeta, duu prima la panxeta» (Men.); «Pescador de llinya, és tard quan dina»; «Pescador de canya i moliner de vent, no ha mester notari per fer testament»; «Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament» (Mall.): tots aquests aforismes signifiquen que el pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte.—d) «A pescador i enamorat agrada, molt més que pescar, contar sa pescada»: vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor (Mall.).—e) «Caçador i pescador, sempre els fuig la més grossa»: significa que els caçadors i pescadors solen esser exagerats en contar les seves proeses, i solen dir que els va fugir l'animal més gros que havien vist.—f) «El peix a la mar, i el pescador prop del peix» (Tortosa).—g) «Lluna ajaguda, pescador al llit»: significa que segons la fase de la lluna no sol haver-hi gaire peix a pescar.
    Fon.:
pəskəðó (or., bal.); peskaðó (occ.); peјʃkaóɾ (val.).
    Intens.
—a) Augm. i elogiós: pescadoràs.—b) Dim. i afectuosos: pescadoret, pescadoreu, pescadoriu, pescadoró.Pejor: pescadorot, pescadoretxo.
    Etim.:
del llatí piscatōre, ‘que pesca’.

2. PESCADOR m.
Pesquera, lloc apte per pescar-hi. Si en la ribera o pescador posareu los filats, Agustí Secr. 194.
    Etim.:
del llatí piscatōrium, mat. sign.