Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pesta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESTA (i ant. escrit també peste). f.: cast. peste.
|| 1. Malaltia contagiosa que causa gran mortaldat en els homes o en els animals. Antigament es dava aquest nom a totes les grans epidèmies; actualment designa, en medicina, una malaltia infecciosa epidèmica i contagiosa deguda al bacil de Yersin. Loch on se muyren de mal de peste, doc. a. 1507 (Miret Templers 575). Es una singular bevenda contra la pesta, Agustí Secr. 39. La pesta se escampa per tot lo país, Lacavalleria Gazoph. Guarda-los de la fam y de la pesta, Llorente Versos, i, 167. Pesta groga: malaltia infecciosa caracteritzada pel color molt groc de la pell. Pesta negra: aquella en què dominen les equimosis i petèquies.
|| 2. Mala olor.
|| 3. Cosa molt dolenta en general. ¿Y el paguen?—Axò és la pesta, Penya Poes. 129.
|| 4. Persona molt dolenta.
|| 5. Abundància excessiva.
    Loc.
—a) Haver-hi pesta de salut: haver-hi una salut general, molt estesa, que resulta en perjudici de certes professions com metges i apotecaris.—b) Esser més dolent (o més maleit) que la pesta: esser molt dolent, molt maleit, etc.—c) Mala pesta: nom insultant que es dóna a una persona o cosa considerada com a molt dolenta. Encara ab paya te'n véns, | mala pesta de missatge, Aguiló Poes. 139.—d) Dir pestes d'algú: dir-ne coses molt dolentes, malparlar-ne extremadament.—e) Dir les mil pestes a algú o d'algú: insultar-lo sense moderació o dir mal d'algú desenfrenadament.—f) Tirar llamps i pestes: llançar grans insults, flastomies o malediccions.—g) Fer pesta: fer dolenties, malcriadeses, molt de soroll o destroça (Eiv.).—h) Esser de s'escuma de sa pesta: esser molt dolent moralment (Mall.).—i) Pesta cernuda: una cosa extremadament dolenta (Mall.). «Mal li toc pesta cernuda, que no fa pont i toca pertot!» (fórmula de maledicció mallorquina).—j) Mala pesta!: exclamació d'irritació i maledicció. Pesta!: exclamació que originàriament era d'ira, però que avui és una interjecció usual d'admiració, de sorpresa, de satisfacció, etc. (Men.).—l) Què pesta: fórmula de reforç de l'interrogatiu què, usada quan s'està enfadat o quan es fa referència a una cosa enutjosa, o poc coneguda, o sospitosa (Mall.). No sé què pestes vaig tenir, Penya Mos. iii, 118. «D'on pestes surts?» (cast. ¿de dónde diablos sales?).—m) Prendre's com pesta una cosa: prendre's molt fàcilment, propagar-se amb gran rapidesa.
    Refr.

—«Un mal te toc pesta no és mal per tothom»: significa que les malediccions o adversitats que perjudiquen unes persones, poden resultar beneficioses per a altres (Mall.).
    Fon.:
pέstə (or.); pέstɛ (Ll.); pέ̞sta (val.); pέ̞stə (bal.).
    Intens.:
pestassa, pestarra, pesteta, pestota.
    Etim.:
del llatí pĕste, mat. sign. || 1.