Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  peu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PEU m.: cast. pie.
I. || 1. Part terminal de cada extremitat abdominal de l'home, que es compon del tars, el metatars i els dits. En axí com lo cors del home va ab dos peus, en axí oració va per raó e per fe, Llull Cont. 318, 30. Content de posar lo peu dret en la scala, Tirant, c. 99. La mà e lo peu han differència de la part dextra a la part sinestra, Albert G., Ques. 83. I la fera els peus llepava | de la mare de Caín, Alcover Poem. Bíbl. 13. Els peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat, Ruyra Parada 17. Planta o sola del peu: la cara inferior del peu, que en caminar s'aplica a la terra o lloc per on es camina. Peus d'apòstol (Mall.) o peus de fas (Men.): peus molt grossos. Peus de pinya: peus deformats, irregulars, torçuts. Peus plans: els que tenen la planta excessivament plana, sense la concavitat normal. Girar els peus al través: posar-los en sentit transversal, dirigint-ne la punta cap a fora o cap a dintre. Moltes vídues... van lo coll stes, girant los peus al través, quaix qui fa jochs volent esser vistes, Collacions 209 vo (Aguiló Dicc.). Caminar amb sos peus girats per ses botigues: anar amb els peus dirigits de punta cap als costats. Girar o Trabucar un peu: tòrcer-lo violentament. Posar el peu travesser: fer la traveta (Sta. Col. de Q.). De peus, o En peus, o D'en peus (escrit també dempeus): en posició vertical, per contraposició a assegut o ajagut. Estar en peus o de peus: estar dret, en posició vertical. Alçar-se en peus: posar-se en la dita posició el que estava ajagut, assegut o agenollat. Que anch al Euangeli no poc estar en peus, Jaume I, Cròn. 9. En Pere Berenguer s'és llevat en peus, Desclot Cròn., c. 26. Si davant nós en lo dit Consell volran alscunes coses proposar..., de peus de necessitat haien star, Ordin. Palat. 188. Llevant-me en peus, passegé un poch per la dita cambra, Metge Somni i. Aquel jutge universal e senyor... no estarà d'en peus, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 433). Tirant volia restar de peus per star prop de Phelip, Tirant, c. 87. No caber de peus en un lloc: estar-hi molt estrets. En l'emparrat no cabíem de peus, Guinot Capolls 54. De peus: tot seguit, immediatament. «Hi vaig de peus»: hi vaig tot d'una. Què fa ací aquesta metzinera, de diables invocadora? Com la poden comportar?... e no la degollen de peus!, Tirant, c. 348. A peu: caminant o sostenint-se damunt les cames pròpies, sens cavalcadura ni altre vehicle. Cavalcava en un bell palafrè; molts honrats hòmens la seguien a peu, Llull Blanq. 19, 10. Veu tan malament nafrat lo Rey, e staua a peu, Tirant, c. 18. D'ací fins en Roma yríeu a peu, Brama llaur. 159. Si anàs a peu, ja hi seria, Penya Poes. 157. D'a peu o De peu: (soldat) que no va encavalcat; soldat d'infanteria. Dos mília hòmens a peu, Desclot Cròn., c. 2. Ab cent vuytanta hòmens de cavall e de peu, Pere IV, Cròn. 36. Acudiran los hòmens de a peu, doc. a. 1536 (Hist. Sóller, ii, 54).Pels seus peus (o pels seus propis peus): caminant, sense necessitat d'esser portat per altres o amb algun vehicle. De cap a peus: de dalt a baix, en tota l'extensió. Los cauallers an anar tots armats del cap tro sus als peus, Flos medic. 14. De cap a peus s'esborrona, Picó Engl. 47. Peu peu: caminant amb calma, sense presses (Ross., Men.). Ala peu-peu, trasca cameta, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 23. De peu puntes o De peu de puntes (Mall.), o De peu en puntes (Men.): de puntetes, caminant sobre les puntes dels peus. Vina de peu puntes i entra al menjador, Barceló Poes. 21. A peu coix, o A peu cloc (Empordà), o A peu roncot (Ross.), o A peu renquet (Ribagorça), o A peu a sanga (Morella), o A peu xinquill (Tremp): caminant a petits salts damunt un sol peu, portant l'altra cama arronsada. Rossegar els peus: caminar fent fregar per terra la sola dels peus o del calçat. Anar peu-rossec: caminar rossegant els peus per causa de vellesa o debilitat (Mall.). A peu pla: al mateix nivell, sense pujades ni baixades. Podran arribar-hi a peu pla, Roq. 3. Anar-se'n el peu a algú, o Faltar-li el peu: perdre l'equilibri perquè el peu llenega o deixa de trobar suport. Perdre peu (quan es camina dins l'aigua): deixar de tocar el fons amb el peu. Fer peu o Trobar peu (quan es camina dins l'aigua): trobar suport en el fons. Tenir peu: arribar amb el peu al fons de l'aigua sense enfonsar-s'hi completament. A peu eixut: sense mullar-se els peus. A peu ferm: sense recular una passa. Jo vos espero de peu ferm: Te percupide hic praestolor, Lacavalleria Gazoph. No moure peu ni cama: no bellugar-se, mantenir-se immòbil. L'home no mogué peu ni cama, Víct. Cat., Ombr. 38. Sense moure un peu: sense fer cap esforç. Assegurar els peus: posar-los damunt un lloc o suport segur. Posar o Donar peu a terra: baixar del cavall. Fer reverència... sense dar peu a terra, ans a cavall, doc. a. 1480 (Ardits, iii, 14). Posar peu a terra (baixant de cavall o de una nau): Ex equo aut ex navi excendere, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Objecte fabricat que imita la forma o té alguna semblança amb un peu de persona. a) La part d'una mitja o mitjó que cobreix des del turmell en avall; cast. pie, peal.b) Peu de ferro: peça de ferro que té la forma i dimensions de l'interior d'una sabata, i es posa dins aquesta per picar-hi damunt amb el martell i esclafar les puntes de clau que surten i que farien mal al peu.—c) Peu de rei: instrument compost d'un regle metàl·lic marcat amb centímetres i mil·límetres, que a un extrem porta una branca en angle recte i és recorregut per una altra branca paral·lela a la primera; l'usen els ferrers i altres industrials per a midar amb precisió diàmetres i gruixos.
|| 3. Part terminal de les extremitats dels animals quan correspon anatòmicament al peu o a la mà de l'home. Vénen arpies, que són aucells ab cara de donzella e ab peus de gall, Metge Somni iii. La serp... havia peus ans que Déus la maleís, Serra Gèn. 11. Caygués entre los peus dels caualls, Tirant, c. 320. Aquell gat és caygut sobre sos peus, Lacavalleria Gazoph. L'apotecari recull peus y orelles de porch que s'encantan al més dihent, Bosch Rec. 122. Peus de davant: els que anatòmicament corresponen a les mans de l'home. Peus de darrera: els que corresponen als peus de l'home. Peu rodó: el que té un revestiment corni que per davant té forma rodona, com el del cavall. Peu forcat o forcassat: el que té el revestiment corni dividit anteriorment en dos dits o ungles, com el del porc, del bou, de la cabra o de l'ovella. Que ninguna bèstia de peu forcat no gose entrar en la mola de les heres ni hortes, doc. a. 1556 (Catalana, ix, 325).A quatre peus: amb les quatre extremitats tocant en terra per a caminar. A quatre peus deu anar qui no u creu, Ausiàs March, xcix. Córrer als quatre peus: galopar (val.). A quatre peus junts: corrent tan de pressa com es pot (Empordà).
|| 4. Nom de diferents objectes construïts imitant la forma d'un peu d'animal. a) Peu de cabra: eina de ferrer, en forma de martell molt ample, que aplana els ferros en calent.—b) Peu de cabra: eina de lampista, usada per a fer sécs a pols.—c) Peu de cabra: barra petita de ferro que s'introdueix dins un forat de la metxa del molinet de fusta d'un vaixell per evitar la superposició de les voltes de la cadena quan la filen.—d) Peu de cabra: en enquadernació, gravat que serveix per a ornamentar lloms i tapes de llibre.—e) Peu de gall: ferro en forma de grapa, que ve a parar sota el pescant dels cotxes i que forma com l'eix vertical del jou de davant, al qual permet el moviment giratori (Barc.).—f) Peu de gall: peça de ferro bifurcada que va clavada al pal d'una embarcació i serveix per a enganxar-hi i fermar-hi cordes.—g) Peu de gall: forcat que té un extrem acabat amb una forqueta de tres peus, usat per a fer sostenir l'encavallada anomenada trespeus o trespals (Sarroca de Bellera).—h) Peu de gall: rentamans de tres peus (Gombrén).—i) Peu de gall: cadascun dels dos banquets de fusta o de ferro que serveixen de suport a les posts d'un llit rudimentari (Empordà, Pallars). Un llit de peu de gall, doc. a. 1795 (Aguiló Dicc.).—j) Peu de gall: conjunt de tres claus clavats com si fossin els tres vèrtexs d'un triangle.—l) Peu de gall: senyal gravat en la roca, formant tres ratlles coincidents en un vèrtex, per suplir una terma (Cost. Cat. ii, 97).—m) Peu de gall: conjunt de galeries que fa un corc a la fusta, que es presenten ja encreuades ja partint d'un mateix punt (Gir., St. Feliu de G., ap. BDC, xiii, 135).—n) Peu de gall: conjunt format per l'estel del Nord i altres tres estels que es veuen entorn d'aquell en nits molt serenes.—o) Peu de gallina: els trespeus que serveixen per a aixecar un gran pes (Mall., segle XVII, ap. Aguiló Dicc.).—p) Peu d'ànec: combinació d'àncores en què se'n fondegen dues a proa i una a popa (BDC, xii, 35).—q) Peu de porc: barra de ferro corbada i amb un extrem forcat, que serveix per a treure claus passant el forcat sota la cabota i fent palanca amb l'altre extrem.—r) Peu de porc: ferradura gruixuda que el ferrer posa sota la ferradura que està fabricant i que serveix per a poder foradar aquesta en els llocs corresponents als claus (Cerdanya).—s) Peu de porc: peça de ferro que forma un peu o taló que serveix per a reblar el ferro a llocs on el martell no arribaria (Igualada).—t) Peu de porc: peça de fusta amb dents de ferro, amb què els fusters subjecten la fusta que han de treballar; cast. corchete (Martí G. Dicc.).—u) Peu de porc: una classe de barra que fa de puntal entre un cabiró del trespol o sostre i la paret (Espluga, ap. BDC, xx, 190).—v) Peu de porc: nus mal fet a la malla de la xarxa quan s'apedaça (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, xiv, 54).—x) Peu de porc: mena de paper que s'esquinça en donar-lo a l'amanidora (Griera Tr.).—y) Peu de rata: peça que arriba allà on el martell no pot arribar (Llucmajor, ap. Griera Tr.).
II. || 1. Base, cosa que serveix de suport a una altra; part d'un objecte que li serveix de sosteniment. Una taula de jaspi... ab quatre peus d'argent, doc. a. 1381 (Anal. Tarr. xiv, 152). Cascuna pessa de copes ab peu alt del dit vidre, doc. a. 1453 (BSAL, iii, 141). Una creu petita d'argent ab son peu, Inv. Pr. Viana 135. Per 8 candeleros de llautó de peu alt, doc. a. 1558 (Miret Templers 583). Un peu de debaneres tot de ferro, doc. a. 1564 (arx. parr. d'Igualada). Peu d'una escala portàtil: la barra o barres movibles articulades amb l'escala pròpiament dita i que li serveixen de sosteniment. Peu del compàs: la peça que s'aplica fixament al punt que ha de servir de centre del moviment del compàs. Peus de llit, de taula, de cadira, etc.: els petges. Peu de paret: cos sortit que apuntala i reforça un mur; cast. estribo. Las quals messions e despesas ha fetas... en fer de nou un peu a la dita torre de pedra, doc. a. 1388 (BSAL, ii, 107). Declaram que sia fet un peu de tres peres d'ample davall la latrina del dit rector, doc. a. 1397 (Mostassaf 144).Peu de murada: talús (Mall.). Peu del foc: capfoguer (Vall d'Àneu); llar, pedra damunt la qual es fa el foc (Molló). Peu de safa (val., eiv.) o peu de ribella (mall.): trespeus o altre suport del rentamans. Peu de roda: peça corbada de fusta que uneix la roda de proa o de popa amb la carena de l'embarcació. Peu de falda: prestatge que hi ha a la cara anterior d'un forn per a suport de les pales d'enfornar (Voc. tecn. fleq.).
|| 2. Fonament; cosa que serveix per a iniciar-ne una altra. Prendre peu d'una cosa: prendre-la com a ocasió o pretext. Donar peu a una cosa: donar-hi ocasió, esser-ne la causa, motiu o origen. Fer peu d'una cosa: esperar-hi, confiar-hi (Tortosa). Sense peu ni fonament: sense cap raó. Es parlar a l'ayre y sense peu ni fonament, Rond. de R. Val. 45. Prenent peu del que va veure, Aguiló Fochs foll. 100. Estar en peu: existir, mantenir-se. «La dificultat està encara en peu». Lo exèrcit enemich està encara en peu: Integrae sunt adhuc hostium copiae, Lacavalleria Gazoph. En peu de guerra: preparat per a entrar en guerra. Peu forçat: el consonant que es dóna a algú perquè li serveixi de base de rima per a una composició poètica; la circumstància que determina que una cosa sigui de tal o tal manera independentment d'ella mateixa. Els capricis... pesen sempre molt menys que els peus forçats dels temps en què hom viu, Pla SB 178. a) Tronc d'una planta, o la planta mateixa; especialment, l'arbre o planta sobre el qual es fa un empelt. Per lo nòlit de cent sixanta peus de murteres, doc. a. 1485 (Arx. Gral. R. Val.). Per uns oliuars o peus d'oliueres, Proc. Olives 209. Ell ha plantat cent peus de arbres, Lacavalleria Gazoph. Hi plantà els peus barbats que havia dut de França, amb empelt i tot, Pous Empord. 19. «Les pereres van molt bé en peu de codonyer». Peu de ruc: mugró superficial per a fer produir més el cep, perquè xucli més (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).—b) El pinyol del taronger que serveix de llavor (Horta de València).—c) ant. Mota, quantitat de diners que serveix de base per a negociar. Consellà Lambertus... que les ciutats entenguessen en mercaderia, car los mercaders han molts diners..., e consellava que si n'i havia alcuns qui no haguessen peu o cabal, que lo príncep o la comunitat... lo los faça, prestant-los segons lur poder, Eximenis Dotzè, c. 194 (Arch. Ib. Am. xxiv, 375). Nos scrivim per nostra letra a mossèn Ramon Torrelles... que us faça decontinent peu de MD florins, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 522).—d) Peu de llevat: el primer llevat que es fa i que ha de sofrir dues noves operacions fins que està ben crescut (Eiv.).
|| 3. En terrisseria, l'estiba petita i rodona formada per l'entestat i les caixes plenes d'obra que hi ha en el centre i dins del segon volt, del qual està separat per un passadís circular (BDC, xiii, 58). En el forn d'escudeller hi ha el peu de davant, el peu d'enmig i el peu de darrera (Inca).
|| 4. a) Pila d'esportins plens d'oliva mòlta i disposada sota la premsa per a esser premsada (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Calasseit, Gandesa, País Valencià). Peu d'oliva: la pila de cofins de pasta procedent de la primera mòlta. Peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs: el de pasta d'olives mòltes per segona vegada. Parar el peu: fer la pila de cofins. Carregar el peu: omplir els cofins i apilar-los. Desparar el peu: afluixar la premsa, treure'n els cofins i buidar-los (val.).—b) Massa de brisa disposada en columna, sia en cofins sia subjectada per una corda en espiral, i que es premsa d'una vegada (Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Calasseit, Gandesa, País Valencià).—c) Quantitat d'olives que entren en cada premsada, i que sol equivaler a quatre quarteres (Urgell, Ll., Segarra), o a onze barcelles (Àger), o a dotze barcelles (Tortosa), o a deu barcelles (Vinaròs, Val.), o a nou barcelles (Xàtiva).—d) Mesura agrària d'olivar, equivalent a vuit faneques, que solen produir unes quatre arroves d'oli (pobles catalans d'Aragó, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Tint previ que es dóna a un teixit per fer més intens el color; és un color que es dóna primer i que serveix de base al segon. Ordonaren los dits consellers o prohòmens que tota bruneta de la dita lana de Anglaterra haje haver peu de blau VIII lliures e no menys, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 431).
|| 6. Peu dret: peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o un altre objecte; cast. poste, puntal. Llençant un furiós doll de llum i d'espurnes damunt d'un peu dret... que havien clavat a terra, Oller Febre, ii, 192. Les peanyes e peus drets del portal del moniment, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 430). Especialment: a) Tauló que es posa verticalment en terra i que, unit amb altres taulons per travessers fermats o clavats, serveix de sosteniment a una bastida o andamiatge.—b) Puntal que es posa sota els carros per sostenir-los en la posició normal quan els treuen una roda per reparar-los (Barc.).—c) nàut. Perxa molt resistent que, girant per l'extrem inferior en l'arbre d'un vaixell i travada per dalt amb una cadena, porta en son extrem superior el bocell per on llavora l'amant en les operacions de càrrega i descàrrega (Barc.).—d) El balustre o ferro més gruixut i més llarg, que hi ha a l'extrem de la barana d'una escala (Urgell).
III. La part baixa d'una cosa; la part oposada a la capçalera. Els peus del llit: la porció del llit més allunyada del capçal. La Duquesa... posà's en una cambra... e posà's als peus del lit recolzada ab lo cap ben baix, Tirant, c. 210. Un altre bencal al peu del lit, Inv. Grau. Peu de l'escala: la part inferior, allà on comença una escala. Nós devallam fins al peu de la escala, Pere IV, Cròn. 275. I sols troba el silenci... al bell mig del corral | i al peu de les escales, Maragall Enllà 25. Peu de la porta: el llindar, la part baixa d'un portal, on es posa el peu per entrar. Els dos guardes, sense moure's del peu de la porta, Víct. Cat., Ombr. 33. Peu de l'arc: punt on comença a elevar-se la curvatura d'un arc. Peu d'una muntanya, d'una costa: la part més baixa, on comença la pujada del terreny. Lo enemich assentà son camp al peu de una costa, Lacavalleria Gazoph. Com es sol sortia, eren en es peu de sa muntanya, Alcover Rond. ii, 274. Peu d'altar: emoluments que es donen als clergues per les funcions que exerceixen, a part de la còngrua o renda de llurs prebendes o beneficis. Trobant que valia més un sermonet de peu d'altar que una bona tirada de versos, Collell Flor. xi. El peu d'una carta, d'un escrit: la part inferior del paper o carta; allò que s'hi escriu. Peu d'un dibuix: paraules posades sota un dibuix per a explicar-ne el significat. Fou content de la letra, mas no del que lo peu de aquella contenia, Tirant, c. 231. Al peu de cada letra el batle posarà la resposta, doc. a. 1459 (Hist. Sóller, i, 293). Bagaria..., degustador de les formes més profundes del seu humor, que aprofità moltes vegades per als peus de les seves inoblidables caricatures, Pla Rus. 359. Peu d'un llibre: la part inferior d'un llibre. Peu de pàgina: la part de baix d'una pàgina. Peu d'impremta: indicació del lloc on ha estat estampat un llibre o un altre imprès. Peu d'una muntanya: la part baixa d'una muntanya, el lloc on comença la pujada. Ells de la penya devallan | aferrats a grenys y tronchs, | y, al peu arribant, reposan, Costa Agre terra 109. Peu de la broma, de la nuvolada: la part de nuvolada que sembla tocar la ratlla de l'horitzó. Vent sense peu: vent que no té aspecte d'esser durador (Vilan. i G.). Al peu de (tal o tal cosa): a la vora i a la part baixa de tal cosa o tal altra. Al peu de aquell puig hauia un gran boscatge, Llull Felix, pt. i, c. 7. Jo faré una gómena al peu de la torre, Jaume I, Cròn. 72. Parint los fills dignes al peu de la creu, Passi cobles 98. Lo seu cors fou soterrat en la sglésia de Sant Joan de Letrà al peu del altar, Tirant, c. 34. Lo seti fo feyt de la regina solament per ella, e als peus d'ella fo feyt seti per la comtessa sa germana e per les altres comtesses, Muntaner Cròn., c. 32. Els torrents que bramen al peu de la timba, Alcover Cap al tard 9. A peu d'obra: just a la vora de l'obra que es fa i per a la qual es destina el material. Suplique se dignen acudir-li y fer-li costat en donar-li la cals, pedra, arena y joves a costa de dita Universitat a peu de obra, doc. a. 1627 (Segura HSC 244).Al peu de la lletra: exactament, sense canviar res. Traduirem al peu de la lletra es resumen del informe, Ignor. 12. a) En els vels, mantellines i altra obra de randa, la guarnició final que els enquadra o circueix; sanefa (Mall.).—b) Peu de plom: part inferior del teixit de la xarxa de l'art, de fil molt gruixut i resistent perquè, en arrossegar-se per terra, no es malmeni.—c) Peu de suro: teixit de la xarxa de l'art, entre el bull de malla molt fina i teixit fi, i el peu de plom de mallat gruixut i resistent; en el peu de suro és on van clavats els suros de l'art (Barc.).
IV. || 1. a) Mesura lineal equivalent a 26 cm. (Barc.) o a 30 cm. (Val.), o sia, de dotze polzades. Ferí-lo per la part dreta de la lança e mès-ne pel costat destre mig peu per la obertura del perpunt deiús lo braç, Jaume I, Cròn. 26. Si volets saber quants peus haurà la ombra, Gilbert-Corsuno Astrol. 12. La barba que portaua hauia de lonch un peu, Eximplis, i, 341.—b) Peu quadrat: mesura superficial el costat de la qual és un peu lineal, i que equival a 776 cm. quadrats.—c) Peu cúbic: volum d'un cub que té un peu lineal de costat.
|| 2. Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers, sobretot en la literatura grega i llatina. Ab paraules soffesticadament compostes, les quals rimades parien e no u eran, axí com aquelles qui l'un peu havian molt larch e l'altre curt, Corbatxo 30. Quantitat de las syllabas y diversitat de peus, Ordin. Univ. 1596, fol 22. Peu trencat: mig vers que es posa a vegades enmig d'una estrofa; cast. pie quebrado.
V. || 1. Peu d'ànec o Peu d'oca: planta quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium bonus-Henricus; cast. anserina, zurrones. (V. blet || 2).
|| 2. Peu de bou: planta aràcia de l'espècie Arum maculatum; cast. aro, yaro, tragontina.
|| 3. Peu de calàpet: herba de fullatge semblant al de la cama-roja, llavors molt petites, espiga prima; les fulles s'estenen per terra; es fa molt per les voreres dels camins (Mall.).
|| 4. Peu de cabra: crustaci cirròpode de l'espècie Lepas pectinata (Boscà Fauna Val. 462).
|| 5. Peu de cabrit: a) imatge  Crustaci de diferents espècies del gènere Lepas, sobretot L. anatifera, L. anserifera, L. Hilii (Gibert Crust. 69); cast. percebe.b) imatge  Crustaci de l'espècie Pollicipes cornucopia, de peduncle escatós i peces calisses blanques o blavoses; viu adherit a les roques del litoral (Men.); cast. percebe.
|| 6. Peu de cabrit: mol·lusc de l'espècie Arca Noae, que viu adherit a les penyes o a la fusta dels vaixells (Men.); cast. arca.
|| 7. Peu de cavall: planta de la família de les compostes, espècie Tussilago farfara (Ross.); cast. uña de caballo.
|| 8. Peu de colom: a) Planta borraginàcia de l'espècie Onosma echioides, de rizoma gruixut, negre vermellós, fulles lanceolato-linears amb pèls molt rígids blancs o groguencs, flors blanquinoses o groguenques en cimes terminals bracteades, de corol·la tubuloso-acampanada; es fa per llocs muntanyosos; cast. doncella, pastora.b) Planta borraginàcia de l'espècie Alkanna tinctoria, de rizoma llenyós cobert d'una capa negra vermellosa, tiges ajagudes o ascendents, fulles lanceolato-linears, flors blaves o purpúries en cimes geminades; es fa principalment per llocs arenosos; cast. pie de paloma, palomilla de tintes.c) Planta borraginàcia de l'espècie Lithospermum fruticosum (Ross.); cast. tamarguera dura. (V. sanguinària).—d) Planta geraniàcia de l'espècie Geranium columbinum (V. bec, VI, || 5).—e) Planta de l'espècie Centaurea cyanus (Masclans Pl.).
|| 9. Peu de corb: herba plantaginàcia de l'espècie Plantago coronopus (Mall.); cast. estrellamar. (V. cornicelis).
|| 10. Peu de Crist o peucrist: a) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla reptans: de fulles dividides en cinc folíoles cuneiformes, dentades i fistonades, flors grans, grogues, solitàries, llargament pedunculades (Tarr., Val., Mall.); cast. cincoenrama, pie de Cristo. Menje tots matins en dejú del peu christi dos bocins, Micer Joan 410. Si voleu pendre | sols d'aygua sal | peu crist, orval, Spill 8187. «Corriola i peu de Crist | és que m'embossa s'arada; | oh quin llaurar hi fa tan trist | ausent de vós, estimada!» (cançó pop. Mall.).—b) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla alchemilloides, de flors blanques (Bagà, ap. Flora Cat. ii, 266).—c) Planta de diferents espècies del gènere Alchemilla (Andorra).
|| 11. Peu d'euga: planta Tussilago farfara (V. peu de cavall).
|| 12. Peu de gall: a) Planta labiada de l'espècie Lamium amplexicaule, de fulles inferiors ovato-cordiformes i les superiors reniformes i flors purpúries de calze molt pelut (cf. Vayreda Flòr. 418).—b) Planta gramínia de l'espècie Panicum crus-galli, de tronc dret i ascendent, fulles acuminades, verdes, i panolla formada per espigues aplegades, unilaterals i alternes (Val.).
|| 13. Peu de gallina: a) Planta gramínia de l'espècie Cynodon dactylon (V. gram).—b) Planta ranunculàcia de l'espècie Ranunculus bulbosus, de rizoma bulbiforme, tronc dret pubescent, fulles trisectes, flors grogues bastant grans; cast. joyel de agua, pata de gallina (Flora Cat. i, 39).
|| 14. Peu de gat: a) Planta de la família de les compostes, espècie Antennaria dioica, de tronc dret, fulles albo-tomentoses per sota i verdes i glabres per damunt, les inferiors transovato-espatulades, les superiors lineals acuminades, sèssils, flors blanques i tubuloses (Flora Cat. iii, 313); cast. pie de gato.b) Planta de la família de les compostes, espècie Gnaphalium dioicum; cast. pie de gato.
|| 15. Peu de llebre: a) Planta lleguminosa de les espècies Trifolium arvense i Trifolium lagopus, de flors blanquinoses rosades; cast. pie de liebre.b) Planta de l'espècie Plantago lagopus, de troncs drets o ascendents, estriats, fulles oblongo-espatulades o lanceolades, llavors oblongues, negres, lluents; cast. pie de liebre.
|| 16. Peu de lleó: planta rosàcia de l'espècie Alchemilla vulgaris; cast. pie de león.
|| 17. Peu de llop: a) Planta labiada de l'espècie Lycopus europaeus, de rizoma serpentejant, tija dreta, fistulosa, pubescent, fulles ovato-lanceolades, flors blanques puntejades de vermell (Val.); cast. marrubio acuático, pie de lobo.b) Planta liliàcia de l'espècie Veratrum album (Ross.). (V. baladre || 2).
|| 18. Peu de milà: planta dafnàcia de l'espècie Thymelaea passerina (Mall.). S'anomena també pala marina (V. pala, art. 1, || 7).
|| 19. Peu de mula: a) La planta Tussilago farfara (V. peu de cavall). També s'anomena peu d'ase (Bal.).—b) La planta Petasites fragrans (Masclans Pl. 174).
|| 20. Peu de pardal: a) Lleguminosa de l'espècie Coronilla scorpioides, anomenada també banya de cabra (V. banya, art. 1, II, || 6).—b) Lleguminosa de l'espècie Ononis ornithopioides (Val.).
|| 21. Peu de perdiu: geraniàcia de l'espècie Geranium columbinum, anomenada també peu de colom.
|| 22. Peu de rata: a) Rosàcia de l'espècie Potentilla reptans (V. peu de Crist).—b) Lleguminosa de l'espècie Trifolium lagopus (V. peu de llebre).—c) imatge  Bolet de diferents espècies del gènere Clavaria, de tronc gruixut a la base, que es divideix en branquetes blanquinoses, groguenques o d'un roig vinós, les quals es subdivideixen en altres branquetes, formant el conjunt com una multitud de potetes de rata (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Solsona, Vallès, Penedès, Igualada, Sta. Col. de Q., Mall.); cast. manecillas.
|| 23. Peu de vedella: planta aràcia de l'espècie Arum maculatum (V. peu de bou).
    Loc.
—a) Una estona a peu i una altra caminant: iròn., per significar que es va sempre a peu.—b) Anar a peu: tenir pocs diners; anar errat de comptes; no tenir idea clara de les coses pròpies.—c) Esser més vell que l'anar a peu: esser una cosa molt antiga.—d) A peu i a cavall: amb gran interès i persistència.—e) No tenir cap ni peus: esser una cosa absurda, no tenir cap raó on recolzar-se.—f) Portar-ne més en el cap que en els peus: estar embriac.—g) Donar el peu a algú: ajudar-li, donar-li manera de pujar i prosperar.—h) Tenir un peu dins, o Estar amb un peu dins: estar a punt d'ingressar a un lloc, a un càrrec, etc.—i) Estar amb un peu defora: estar a punt de sortir o d'esser expulsat.—j) Estar amb un peu dedins i un defora: estar en una situació insegura, inestable o dubtosa.—k) Tenir un peu a la tomba, o tenir un peu en el clot, o estar amb un peu dins la fossa: estar en perill imminent de morir.—l) Posar peu fiter: prendre una determinació enèrgica i inalterable; posar-se enèrgic per a resistir o per a obtenir una cosa.—m) Fer una cosa amb els peus: fer-la sense mirament i d'una manera molt defectuosa. Pensar amb els peus: pensar d'una manera molt rudimentària o no pensar gens.—n) Fer una cosa amb el peu esquerre: fer-la malament i amb mal resultat. Ab peu esquerre has fetes totes les tues vils obres, Tirant, c. 93.—o) Tenir l'ànima als peus: estar desanat, defallit de fam; estar molt acovardit.—p) Caure l'ànima als peus, a algú: produir-se-li un gran defalliment per una sorpresa desagradable o una temor súbita. An en Jordi l'ànima li caigué an els peus quant sentí axò, y perdé totes les esperances que havia concebudes, Penya Mos. iii, 23.—q) Besar els peus a algú: adular-lo excessivament, humiliar-se davant ell.—r) Posar una cosa als peus d'algú: oferir-l'hi en homenatge.—s) Llançar-se (o tirar-se, ant. gitar-se) als peus d'algú: agenollar-se o ajeure's davant ell per suplicar-lo. Tot esbalait se gità a sos peus, Llull Felix, pt. i, c. 2. Paris se agenollà als peus del dalfí, Paris e Viana 31. La persona qui's confessa de star agenollada als peus del confessor, Eximenis Conf. 6.—t) Estar als peus d'algú: estar-li sotmès completament, estar en el seu poder o sota el seu manament absolut. Done'm encara vijares que tots los altres me degen star als peus e que yo sia senyor de tots, Eximenis Dones 223 vo (Aguiló Dicc.). He vist a la innocència, del negre crim als peus, Atlàntida iii.—u) Posar a algú el peu al coll (o a la gola): posar-lo en el cas d'haver de retre's o d'acceptar les condicions que l'altre li vulgui imposar.—v) Posar (ant. metre) el peu davant, a algú: avantatjar-lo, esser-li superior. No y ach caualler negú ne altre que li pogués metre lo peu deuant, volgués de torneig o de força de trempament o de què's volgués, Jacob Xalabin 7.—x) Posar el peu a rotllo, o tenir el peu a rotllo: limitar-se, contenir-se, estar dins una determinada mesura o línia de conducta. Ja em vindrà el temps de posar el peu a rotllo, Llor Jocs 70.—y) Segar l'herba sota els peus a algú: procurar de suplantar-lo.—z) Estar lligat (o fermat) de peus i mans: estar impossibilitat d'obrar, privat de llibertat per a fer alguna cosa.—aa) Anar vent en peu: anar sempre envant, augmentar, prosperar (Manacor).—bb) Donar del peu a alguna cosa: renunciar-hi, menysprear-la. Yo com absent | del món vivint, | aquell jaquint | aconhortat, | d'ell apartat | dant-hi del peu, Spill 165.—cc) Treure els peus del solc: extralimitar-se. Es qui per totes ses riqueses del món no treurien un peu des solc, Aurora 227.—dd) Allargar més el peu que la sabata (Cat.), o Allargar més es peu que es llençol, o Treure es peu d'es llençol (Bal.): gastar més del que es pot gastar.—ee) Saber de quin peu se dol, o de quin peu coixeja, o de quin peu salta algú: saber quin és el seu caràcter o les seves intencions. Car vehen tantost del peu que us doleu, Proc. Olives 1118. La Gica, que era viva com lo pensament, bé coneixia... del peu que coixejava el mesquinot de son pare, Rond. de R. Val. 27.—ff) Trobar sabata de son peu: trobar escarment, trobar allò que es mereixia, el càstig condigne.—gg) Coixejar del mateix peu: tenir el mateix o els mateixos defectes.—hh) Amb un peu davant s'altre: sense perdre passa, sense aturar-se (Mall.).—ii) Batre els peus: morir. La Gica, que pensava batre els peus, y es vegué solta, cames y a fugir, Rond. de R. Val. 30.—jj) Picar o Batre de peus: estar molt irritat i nerviós per una cosa adversa.—kk) Poder-hi pujar de peus: poder refiar-se o tenir absoluta certesa d'una cosa.—ll) Tenir fred als peus: sentir enveja.—mm) A peu de gat: d'amagat, amb cautela, sense fer soroll (Mall., Men.).—nn) Estar entre els peus dels cavalls: estar molt abatut i menyspreat.—oo) Cercar cinc peus al gat: cercar pretextos o raons imaginàries, absurdes. Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura | yo he cercat, e no'n té sinó quatre, Ausiàs March cxvii.—pp) Dir peu de porc a algú: insultar-lo molt (Mall.).—qq) Posar-ho tot en un peu: alçurar, avalotar molt. Eufràcia... hagué de llançar-se als abalots, y a pur esgarrifar ho posà tot en un peu, Rond. de R. Val. 30.—rr) No posar els peus en un lloc: no anar-hi mai. D'ençà del casament de la noia no hagués tornat a posar-hi els peus, Pous Nosa 191.—ss) Haver nascut de peus: esser molt sortat.—tt) Caure de peus: arribar oportunament o tenir sort en una cosa insegura o difícil.—uu) Entrar amb bon peu: començar bé un negoci o empresa.—vv) Ballar per un peu o Ballar d'un peu, o en un peu: manifestar gran satisfacció i goig d'una cosa. No se li tancà nunca la porta..., ans bé, sempre que anava, tots ballaven en un peu, Rond. de R. Val. 26.—xx) Quedar d'un peu, o amb un peu alt: quedar suspès d'admiració (Mall., Men.).—yy) Ficar els peus a la galleda: cometre un error o sofrir un fracàs.—zz) Tenir un peu a l'estrep: estar a punt d'emprendre un viatge.—a') Estar amb un peu en l'aire: estar poc segur en un lloc, trobar-se en disposició d'anar-se'n, de partir de viatge.—b') Estar sempre amb un peu alt: estar intranquil o en estat d'alarma (Men.).—c') Anar peus alts: anar molt decidit i satisfet (Mall.). Ja hu crec que En Miquel ehi va, peus alts... No està molt enfora de ses novianses, Alcover Cont. 24.—d') Tocar de peus a terra: tenir present la realitat de les coses, tenir sentit pràctic.—e') Posar els peus plans o Anar amb peus de plom: obrar amb gran precaució.—f') No deixar tocar algú de peus a terra: tractar-lo extremadament bé, no permetre que tingui cap disgust ni incomoditat.—g') Tornar el peu arrera: desistir del propòsit que es portava. En mos tretce tinch de estar, y avejam qui'm farà tornar un peu arrere, Rond. de R. Val. 32.—h') Tornar els peus arrera, a algú: sentir repugnància d'anar a un lloc; tenir ganes de tornar arrera (Mall., Men.).—i') Quan muda un peu, s'altre ja ha posada arrel: es diu d'una persona que camina molt a poc a poc (Bal.).—j') No tenir espines en els peus: no tenir peresa d'anar a un lloc determinat.—k') A peus junts: absolutament, sense reserves; es diu especialment de l'acte de creure o d'obeir; cast. a pies juntillas.—l') Posar peus en paret: obstinar-se, posar-se enèrgic en una decisió.—m') Posar peus davall taula: posar-se a menjar (Mall.).—n') No moure un peu: no prendre's gens de llibertat.—o') A peu parat: sense treball o esforç propi (val.).—p') Sortir amb els peus per davant: esser portat a enterrar.
    Refr.
—a) «Peus calents, cap fresc, ventre lleuger i cos net»: resum de les regles principals per a conservar la salut.—b) «Per xic peu, no cau lo cos» (Val.).—c) «Qui té peus, no digui coix»: significa que no convé criticar els defectes o faltes dels altres, perquè tots hi podem caure.—d) «Qui té fred de peus, que se'ls escalfi»: vol dir que cadascú ha de cercar remei a les seves necessitats, i no esperar-lo dels altres.—e) «Peus avesats a saltar, no saben segurs estar»; «Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar»; «Peus avesats a saltar, en caminar ja botegen»: significa que el costum té una gran força. Vullen fer gran instància que lo dit misser Rocha no regescha lo dit offici, car per lo eximpli vulgar qui diu que peus qui han vesat de saltar no poden segurs star, sens fallir ell faria ço que ha acostumat de no punir los delinquents, doc. a. 1445 (arx. mun. de Barc.).—f) «Qui està a peu dret, miri de no caure».—g) «Qui vol mula sense vicis, que vagi a peu»: significa que tots els homes tenen defectes.—h) «Els peus de l'hortolà no perjudiquen l'horta»: vol dir que els entesos en una matèria poden intervenir-hi sense fer-hi mal.—i) «Peus de l'amo, fems a la terra»: significa que la presència de l'amo ajuda molt a fer prosperar el negoci.—j) «Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia»: es diu humorísticament referint-se a persones que tenen les orelles i els peus grossos.—l) «Més val un mal cavalcar que un bon anar a peu» (Mall.).
    Fon.:
pέw (pir-or., or., occ); pέ̞w (val., mall., men.); péw (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: peuàs, peuarro, peuarràs, peuassarro, peuassàs, peuarrango, peuarrot.—b) Dim.: peuet, peuetxo, peuel·lo, peueu, peuí, peuic, peuiu, peuó, peuarrí, peuarró, peuarrinet, peuarrinoi, peuarrinoiet, peuengo, peuetó, peuetí.—c) Pejor.: peuot.
    Sinòn.:
—V. || 1, blet moll;— || 2, sarriasses;— || 8c, herba de les set sangries, sanguinària;— || 10a, cinc-en-rama, gram negre;— || 12a, ninois;— || 13a, gram;— || 14a, flor de sempredura, sanguinària;— || 16, herba botera;— || 17b, baladre, ballestera, herba vomitòria blanca.
    Etim.:
del llatí pĕde, mat. sign. I.