Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  picarol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PICAROL m.
|| 1. imatge  Esquella petita, d'alçada que oscil·la entre 4 i 12 cm. i generalment de forma aplanada, que duen penjada pel coll certs animals, com cabres, ovelles, bous (or., occ., val., bal.); cast. esquila. Que de deu en deu bèsties degen portar un picarol, Mostassaf 264 (doc. a. 1428). Els picarols dins les tanques | toquen de mort lentament, Colom Juven. 53.
|| 2. Cascavell (Conflent, Garrotxa, Ll., Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Men.); cast. cascabel. Una retranga de cuyr e de sendat reials, ab sos picarols, doc. a. 1365 (Rubió Docs. cult. i, 207).Picarol de fiet: sonall de cascavells (Men.).
|| 3. Ametlla menuda, que passa per la màquina encetadora sense trencar-se (Alaró, Binissalem).
|| 4. Planta de l'espècie Bellis annua (Mall.). V. margaridoia i primavera.
|| 5. fig. Cosa petita i que se mou indegudament, per exemple, una dent malalta (Palma).
|| 6. fig. Veu forta i capacitat per a parlar molt; cast. labia. «Tenir bon picarol»: parlar molt i amb energia. Eren de l'Hòstia, ab un picarol y un descaro..., Vilanova Obres, xi, 78. Com té tan bon picarol i raca tan bé i de tantas coses, Bol. Dim. 94.
|| 7. fig. Persona molt xerradora, que parla molt i sense miraments; cast. lenguaraz, parlanchín.
    Loc.
—a) Dur molts de picarols: portar adorns excessius.—b) Tenir el cap ple de picarols: tenir poc seny, esser molt eixelebrat.
    Refr.
—a) «A bou vell, picarol nou»: significa que una persona un poc vella ha d'anar ben vestida per compensació.—b) «El ruc porta picarol, i la somera també en vol»: es diu referint-se als envejosos.
    Fon.:
pikəɾɔ́ɫ (pir-or., or.); pikaɾɔ́ɫ (occ.); pikaɾɔ̞́ɫ, pikeɾɔ̞́ɫ (val.); pikəɾɔ̞́ɫ (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: picarolàs, picarolarro.—b) Dim.: picarolet, picaroletxo, picaroleu, picaroliu, picaroló.—c) Pejor.: picarolot.
    Etim.:
derivat de picar, pel soroll agut, penetrant, de les esquelles petites i cascavells.