Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pinya
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINYA f.
|| 1. Fruit del pi, de forma oval o cònica, que consta d'una sèrie d'escames llenyoses imbricades entre les quals hi ha els pinyons o llavors; cast. piña. Lo pi allegava que la pinya e'l clovell del pinyó eren en ell per conservar lo pinyó, Llull Blanq. 57, 6. Pel pinar s'obrin les pinyes | al bat del sol agostenc, Salvà Poes. 71.
|| 2. Fructificació que per la seva forma cònica o globulosa o per estar composta de bràctees o protuberàncies s'assembla al fruit del pi; cast. piña. a) Pinya de blat de moro o de panís (occ.), o pinya de blat dindi (men.): panolla de blat de moro.—b) Pinya d'Indies o pinya americana: fruit de la planta bromeliàcia Bromelia ananas, que es cria en els països tropicals d'Amèrica; cast. piña americana, anana.c) Pinya blava: planta de l'espècie Scylla peruviana, de bulb gros i tunicat, fulles amples, acanalades, flors en raïm gros i corimbós, blanques o blaves, i bràctees escarioses (Men.).—d) Pinyes de sant Joan: planta de la família de les compostes, de l'espècie Centaurea conifera, de rizoma gruixut, dret i estriat, fulles verdes per damunt i blanquinoses per sota, pinnatipartides, flors purpurines i calàtides ovoides, grans, terminals, solitàries (pir-or., or.); cast. cuchara de pastor.e) Pinya de cardar: planta de l'espècie Dipsacus sativus (Bal.); s'anomena pinya de cardar borda l'espècie Dipsacus silvestris (Bal., ap. Masclans Pl. 176).—f) Planta de l'espècie Sempervivum arboreum (Mall., ap. Masclans Pl. 177).—g) per ext., Pinya de bròquil o de coliflor: la part d'enmig, mengívola, de la coliflor (occ., bal.).
|| 3. Cosa que per la seva forma és semblant al fruit del pi. a) Nas gros, en llenguatge familiar o satíric (Bal.); cast. narizota, napias. Era una jaya ruada y mostatxuda y ab sa pinya escapsada, Alcover Rond. i, 38.—b) Figura semblant a una pinya de pi, posada com a tema decoratiu en escultura, arquitectura, fusteria, brodat, etc.; cast. piña. Imità es llits de formes senzilles y apropiades, escatimant ets entretayaments y ses mol·lures curves, estries y fuyaca y pinyes y ramells a l'ayre, Ignor. 57.—c) Part central del volant del molí d'aigua, en la qual la pedra és més gruixuda i va decreixent fins a les vores de la mola (St. Feliu de P.).—d) Flocadura de la part superior del mànec del fuet, feta generalment de fil de llana, on comença la part de pell del fuet (Barc., ap. BDC, xxii, 183).—e) Massa esponjosa d'or o d'argent que resta després d'evaporar el mercuri amb què s'havia amalgamat l'or o l'argent (Fabra Dicc. Gen.).—f) Merlet; cast. almena (Broch Prompt. tril. 66).—g) Nus o mena de teixit que es fa al cap d'una corda, amb el qual se li dóna la forma de bolla o de pera; cast. piña. Pinya de rosa: artística nuada que els mariners teixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens, fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se de l'estrop o anella dins el qual la passin de llarg a llarg (Ruyra, Pinya, i, 6).—h) Pinya de la mar: procordat de l'espècie Phallusia mamillaris, de cos ple externament de protuberàncies que el fan semblant a una pinya de pi (Men.); cast. ascidia mamelonada.
|| 4. Templàs (Barc.).
|| 5. Conjunt de persones, animals o coses aplegades estretament; cast. piña. Els gorrions teuladers... començaren a volatetjar, llavors a fer la pinya en els caps de la brotada de les rames més baixes, Rosselló Many. 62.
|| 6. Cop de puny, o en general, cop donat amb la mà per agredir; cast. trompazo. No, coi, no hi podem res a pinyes, Ruyra Parada 49.
|| 7. Borratxera forta; cast. merluza. A la caverna, Saragossa, ajagut, dorm la magna pinya, Espriu Anys 143.
|| 8. Refredat fort (Men.).
Pinya: llin. existent a Barc., Sta. Col. de Q., Cast., Val., Al., Mall., etc.
La Pinya: nom d'un poble situat en la Garrotxa.
    Loc.
—a) Fer pinya: no agafar cap animal un caçador (Aguiló Dicc.).—b) No valer una pinya: no valer res, esser completament inservible. Vostès saben què ho fa? No estar un home a plom... y no valdre ja una pinya, Rond. de R. Val. 61.
    Refr.

—«Per sant Martí, la pinya cau del pi».
    Fon.:
píɲə (pir-or., or., bal.); píɲɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); píɲa (Andorra, Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: pinyassa, pinyarra, pinyarrassa, pinyarrota, pinyarrot.—b) Dim.: pinyeta, pinyetxa, pinyel·la, pinyeua, pinyica, pinyona, pinyarrina, pinyarrí.—c) Pejor.: pinyota, pinyot.
    Var. ort.
ant.: piya (Item piyes la carga tres diners, doc. a. 1317, ap. RLR, xxxi, 74); pinna (Àygua de meols de pinyols de pinnes, Tres. Pobr. 25).
    Etim.:
del llatí pīnĕa, mat. sign.