Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. plata
veure  2. plata
veure  3. plata
veure  4. plata
veure  5. plata
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PLATA f.
|| 1. Plat gran en què es porten i serveixen a taula certs menjars per a diverses persones; cast. fuente. Sis escudelles et sis plates marcals, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Tres plates grans de terra, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Apariant la plata per a escampar-hi les tallades, Pons Auca 57.
|| 2. Bacina o plat per a fer els acaptes (Pallars, Tremp, Urgell, Balaguer); cast. cepillo, bandeja.
|| 3. Quantitat de menjar o d'altra cosa continguda o que cap dins un plat gran.
    Fon.:
plátə (or., bal.); plátɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.).
    Var. form.:
plàtera.
    Sinòn.:
|| 1, font, fruitera, safata, safra.

2. PLATA f. ant.
Embarcació fluvial. L'almirall... hi ordonà taula redona e los hòmens de mar faeren fer dos lenys armats d'aquelles plates que anauen per lo riu, en què vaérets batalles de taronges, Muntaner Cròn., c. 155.
    Etim.:
del fr. platte, mat. sign.

3. PLATA f. ant.
|| 1. Placa, làmina de matèria dura; cast. placa. Per comprar les plates del plom que mester havien a les barres del ferre que meteren a les bigues, doc. a. 1415 (Rev. Cat. ii, 269). Un fermayl d'aur sis perles grosses ab una plata de balaix en lo mig, Inv. Anfós V, 166. Sia posada sobre ella plata de ferre, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 7.
|| 2. pl. Les dues peces principals de metall que formaven la cuirassa; cast. platas. Unes plates ab son faldó, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Unes plates ab sa legosta e gardebrassos, Inv. Anfós V, 162. Lo mantenidor encontrà a Tirant enmig de la bauera del bacinet e passà-la-y tota doblada e alt en lo revol del peto de les plates, e nafrà'l un poch en lo coll, Tirant, c. 52. Haja a fer les armes a cauall..., ab plates de vint liures enjús, Tirant, c. 63.
    Etim.:
del fr. plate, mat. sign.

4. PLATA f.
|| 1. Argent, metall fi de color blanc; cast. plata. Segrament de pagès... sia cregut d'entrò a set sols de plata, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). CCC morabatins qui valen tres mília CCCC sols de plata fina, ibid. 296. Al fet de la plata, pregam-vos i façats tot ço que puxats, doc. a. 1404 (Anal. Tarr. xiv, 153). Una maneta... de plata ab son mocadoret y cadeneta de argent, Inv. Bertran. Es una veritable llanxeta de plata, Ruyra Parada 44. a) heràld. El color blanc del blasó.—b) Plata que caga la rata: plata falsa (Martí G. Dicc.).
|| 2. Objecte o conjunt d'objectes obrats del dit metall; cast. plata. En hun almari... fonch atrobada la plata seguent, Inv. Bertran.
|| 3. Diners, riquesa. Un tal Egózcue, biscaí, persona ja d'edat i amb brama de tenir plata, Pons Com an. 106. Conech que si tinguesses un revers de fortuna sabries gastar plata, Vilanova Obres, xi, 91.
    Loc.
—a) Com una plata: molt net.—b) Mig en plata i mig en quartos: es diu d'una cosa que és bona parcialment, però dolenta per altra banda.—c) Valer més plata que no pesa: esser molt bona una persona o cosa.—d) Parlar en plata: parlar clar, sense embuts ni eufemismes.—e) Tenir la boca de plata: tenir molt bona conversa, paraules molt amables i ben enraonades.
    Refr.

—«La plata passa, i la puta se casa»: significa que el metall vertader sempre té valor circulatori, i que la dona que corregeix la seva conducta sempre pot trobar qui la vulga (Val.).
    Fon.:
plátə (or., bal.); pláta (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); plátɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó).
    Etim.:
del llatí hispànic platta, ‘làmina de metall’.

5. PLATA f.
Nom de certa classe de tela usada en el segle XVIII. Platas de trenta alnes o de qualsevol altre sort van estimades la pessa en quatre lliures, Tar. preus 10.