Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pluja
veure  plujà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PLUJA f.: cast. lluvia.
|| 1. Aigua que cau dels núvols, procedent de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. Es significat que qui dóna pluja a les menors necessitats, que do responsió a les necessitats majors, Llull Cont. 351, 28. Tanta pluja vench, que tota la casa... se omplí d'aygua, Desclot Cròn., c. 40. Que tothom seguesca la processó que s'ha de fer demà dematí donant gràcies per la pluja, doc. a. 1388 (BSAL, ix, 16). L'aygua de molts torrents en lo temps de les pluges se escorria, Alegre Transf. 68. Si les pluges no el remullen, Salvà Poes. 100. Pluja de pastor: pluja extremadament fina, de gotetes molt petites. Pluja de sementer: la que és profitosa per als sembrats. Pluja menuda: pluja suau, de gotes petites. Pluja batent: pluja molt intensa, que cau en gran quantitat (Conflent, Empordà, Garrotxa, Pineda). A pluja batent m'enfilava a les roques assorollades pel terrabastall, Ruyra Pinya, ii, 10. Capa de pluja: (ant.) capa gruixuda i poc permeable que es portava per defensar-se de la pluja. Portaven a l'esgleya capa de pluja, Llull Blanq. 12. Aigua de pluja: l'aigua procedent dels núvols. a) fig., aplicat a la suor o a les llàgrimes. La pluja s'engendra en los ulls de les mesquines, Metge Somni iv. Exes vessanes que ab pluja del front reguen, Collell Flor. 75.
|| 2. fig. Conjunt nombrós de coses que cauen o sobrevenen. Pluja d'estrelles: conjunt d'estels que es veuen moure ràpidament com si caiguessin, en les nits d'estiu. De semblants sons, | crits, lamps e trons, | jo ja sabia | pluja n'hauria, Spill 8003. Los rosers d'altra pluja de roses s'enjoiaren, Atlàntida i. I vola, sibilant, | a l'entorn de llurs cranis indefensos, | una pluja de dards, Alcover Poem. Bíbl. 63.
    Loc.
—a) Com a pluja, o Com a pluja menuda, o A pluja menuda: en gran quantitat, com si plogués. Que els ocellets caiguessin com a pluja sobre el nostre ram, Ruyra Parada 35.—b) Esser pluja d'estiu: esser una cosa breu, transitòria. Però són pluges d'estiu | ses llàgrimes prest passades, Costa Trad. 115.—c) Fer com els de Sanaüja, que es posen sota la pluja: anar sense paraigua mentres plou.
    Refr.
—a) «Cel rogent, pluja o vent».—b) «Pluja al pla, neu a la muntanya».—c) «Després dels trons, ve la pluja».—d) «Pluja abombollada, pluja de durada»; «Pluja de ruixada, pluja de durada» (Olot); «Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons» (Ripoll).—e) «Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap»: significa que després de ploure sol fer fred (Manresa).—f) «Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots»: significa que quan plou lleugerament no solem defensar-nos de la pluja, i a força de ploviscar arriba a mullar molt.—g) «Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa» (o «aviat passa»).—h) «Pluja de gener, omple la bóta i el graner».—i) «Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer».—j) «Pluja d'abril, cada gota en val mil»; «Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor».—l) «Pluja de maig, collita segura».—m) «Pluges per sant Joan, lleven vi i no donen pa».—n) «Per sant Llobí, la pluja ja és aquí».—o) «Per sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu».—p) «Molta pluja abans Nadal, mitja pedregada val».
    Fon.:
plúʒə (pir-or., or., bal.); plúʒa (Andorra); plúʒɛ (Organyà, Ponts, Balaguer, Artesa de S.); plúʤɛ (Sort, Tremp, Sueca, Alcoi); plúʤɔ (Senterada, Pobla de S.); plúʤa (Cullera, Pego, Sanet); plúʧa (Val., Alzira); plúјʒɛ (Gandesa); plúјʒa (Tortosa); pʎúʤa (Vilaller); pʎúʧa (Pont de S., Tamarit de la L.); pʎúʤɛ (Fraga); pɾúʤa (Alg.).
    Var. ort.
ant.: pluga (Graal 179); pluge (Eximplis, ii, 179); pluia (Somni J. Joan 84); pluya (Flos medic. 160 vo).
    Var. form.
dial.: pruja, en l'expressió aigua de pruja (Palma, Ciutadella).
    Etim.:
del llatí vg. plŏia, var. del clàssic plŭvĭa, mat. sign.

PLUJÀ, -ANA adj.
Propi de la pluja. Aigua plujana: aigua de pluja (Empordà). Les teules on dringa la joia sonora de l'aigua plujana, A. Esclasans (Jocs Fl. 1928, p. 87).
Plujà: llin. existent a Banyoles, Camprodon, Olot, Peralada, etc.
    Etim.:
del llatí pluviānu, mat. sign.