Diccionari Catalā-Valenciā-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  pregāria
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinōnims  CIT  TERMCAT

PREGĀRIA f.
Acciķ de pregar; cast. ruego. Recordant-nos de les dites grans pregāries que la reyna... nos havia fetes, Pere IV, Crōn. 394. La mort... menysprea les pregāries... e los gemechs de les persones que la desigen, Genebreda Cons. 16. Si la tua benignitat vol hoyr les mies pregāries, Tirant, c. 353. A instāncia e pregāries dels honorables mossčn Jordi Sant Joan..., doc. a. 1452 (BSAL, ix, 332). Per pregāries d'ella comenįā de cantar, Faules Isōp. 5. Especialment: a) Acciķ de fer oraciķ, de pregar a Déu o als Sants; cast. plegaria. Pregava a Déu... que la oís en ses pregāries, Llull Blanq. 1, 14. Quan ja hi flameja la pregāria ardenta, Canigķ xi. Lentament entonā el cant | de la pregāria nocturna, Costa Trad. 331.—b) pl. Oracions colˇlectives per demanar a Déu un favor o la cessaciķ d'una calamitat; cast. rogativas. Lo capítol de la Seu... féu pregāries incessantment salmejant en lo cor, doc. a. 1516 (Ardits, iii, 258). Se fan pregāries públiques pera la salut del Rey, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
pɾəɣáɾiə (or., men.); pɾeɣáɾiɛ, pɾeɣáɾia (occ., val.); pɾəɣáɾi (pir-or., mall., eiv.); pɾəʝǽɾi (Palma).
    Var. ort.
ant.: preguaria (Tirant, c. 3; Eximplis, ii, 331); pragaria (Graal 182).
    Refr.

—ĢTotes ses pregāries pugen al celģ (Men.).
    Var. form.:
preguera.
    Etim.:
del baix llatí precarĭa, ‘prec’.