Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. prima
veure  2. prima
veure  3. prima
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PRIMA f.
|| 1. ant. Lletra primera de canvi. Me dieu me trameteu huna prima de camvi de 13 ducats d'or, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302).
|| 2. Primera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia artificial; cast. prima.
|| 3. En la milícia, la part de la nit entre les vuit i les onze; cast. prima. Lo qui de prima comença la centinela, doc. a. 1673 (Aguiló Dicc.).
|| 4. La primera de les hores canòniques menors; cast. prima. Hun monge... vench a la església per toquar a prima, Sermons SVF, i, 51. Al jorn tornades | canten a prima | ab sa veu prima, Spill 5482. Huy que es diumenge... a hora de prima com haguem letres, doc. a. 1344 (BSAL, iii, 56).
|| 5. Espai de temps del capvespre fins a entrada de fosc; la pescada que es fa en aquella hora (or., bal.). Anar a la prima, o Fer prima, o Pescar de prima: pescar a darrera hora de la tarda fins a entrada de fosc. Ja els sardinalers tornaven de prima, Ruyra Pinya, i, 58. Els sardinalers... anaven a prima i passaven pel nostre costat, ibid. ii, 46. Fer la prima dels calamars: sortir a pescar los a darrera hora del capvespre, o devers les tres de la matinada, o de nits quan fa lluna (Llucmajor). a) Anar de prima: fer aviat, avançar-se a fer una cosa (Tarr.).
|| 6. La primera corda d'un instrument, que dóna els sons més aguts que les altres; cast. prima. Orfeu... sonant les primes de la acordada arpa, Corella Obres 252. Y amb tant de tocar sa prima, va rompre y tot es bordó, Ignor. 29.
|| 7. Instrument semblant a la tenora, amb què s'acompanyen els balls populars de la Cerdanya. Maneja, joglar, | ta prima o tenora, Berga MT 86. Podeu pensar quina alegria ne mouen prima y floviol, Rev. Cat. vi, 39.
|| 8. Les primes: les tres estrelles que, en la constel·lació dels Bordons, formen angle obtús amb les anomenades pròpiament bordons (Pont de S.).
|| 9. La campana més petita en un joc de campanar (Tarr., Tortosa). A Tortosa es coneix amb aquest nom la campana de so més agut del campanar de la Seu. A Tarragona s'anomenen les primes les campanes que es toquen per assenyalar els oficis i hores de cor de la Catedral.
    Loc.
—a) Saber-ne la prima: saber el net, tot el que cal saber d'una cosa. Es veynats al punt eu ensumaren y en saberen la prima de tot, Aguiló Rond. de R. 17. No hi ha cap homo... que en matèries de aquest art... en sàpiga la prima tant com jo, Penya Mos. iii, 116.—b) Dir la prima d'una cosa: dir-ne tot el que se'n pot saber, declarar-ho tot. De tot la prima et diré, Penya Poes. 264.—c) Tenir la prima en una cosa: tenir-hi experiència, pràctica, coneixença fonda (Empordà).—d) Treure la prima: sortir amb la seva, tenir èxit, aconseguir allò que es volia (Orient, Mall.).
    Etim.:
del llatí prīma, ‘primera’.

2. PRIMA f.
|| 1. Coca rodona, de molt poca gruixa, feta de farina sense quarta ni segó, amb llevat, oli i llavoretes, i generalment amb panses o anous (Tortosa, Maestrat, Cast.). Es fa per a certes festivitats, sobretot pels dies de sant Nicolau i de santa Caterina. Quan la coca té la cara superior adornada amb dibuixos de relleu, s'anomena prima pintada. «A la festa del carrer | farem cocs i farem primes, | tindrem lo juglar i festers | i ballarem les fadrines» (cançó pop. Vinaròs). Els paners plens de casques i primes de farina de seixa, Pascual Raval 9.
|| 2. Pa aplanat, més prim que els ordinaris i amb un forat enmig, que es cou amb els altres pans però es treu del forn abans de rostir se la cotna (Mall.).
|| 3. Rajola que té la meitat del gruix dels atovons (Manises).
    Etim.:
forma femenina de l'adjectiu prim.

3. PRIMA f.: cast. prima.
|| 1. Suma que l'assegurat paga a una companyia d'assegurances.
|| 2. Suma que en certes operacions de borsa el comprador paga al venedor pel dret d'anul·lar el contracte; en general, suma que un negociant paga a un competidor perquè es retiri del negoci. Ja sabem un bon medi de gonyar primes de cent duros, Roq. 24.
|| 3. Excedent del preu actual d'un valor sobre el preu d'emissió. Els seus satèl·lits cobraren bitllo-bitllo les exagerades primes del nou paper, Oller Febre, ii, 110.
|| 4. Premi pecuniari que l'Estat o una empresa dóna als qui exporten o importen articles de comerç o prenen a llur càrrec una empresa d'utilitat pública, o als qui prenen part en una competició esportiva perquè s'esforcin a obtenir un resultat determinat, etc.
    Etim.:
pres modernament del fr. prime o del cast. prima, mat. sign.