Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  punt
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PUNT m.: cast. punto.
I. || 1. Forat molt petit, com el produït amb la punta d'una agulla. Punt, forat que's fa punxant, Lacavalleria Gazoph. Donar (o Pegar) punts: cosir. A cada punt que dóna l'àurea agulla, Canigó x. Estaven... apedaçant roba i donant punts, Pons Llar 109. Si'm quede per casar... no tindré qui'm pegue un punt, Rond. de R. Val. 19. Punt llagrimal: orifici que hi ha a la cara interna de la parpella inferior i que recull les llàgrimes sobrants.
|| 2. Tros de fil que va d'un forat a un altre molt pròxim dels que es fan en una tela, pell, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Punts ni tisores | no s'hi tocaven, | ni's practicaven | fusos, filoses, Spill 3418. Punt, fil passat ab la agulla per lo forat que ella fa, Lacavalleria Gazoph. Petit punt: el que ha de quedar visible, i es fa més petit perquè faci bonic. Punt gros: el que ha de quedar tapat, i és més llarg perquè tant se val. Uns corporals brodats de punt en l'ayre, que diuen, de or y diverses sedes, doc. a. 1603 (Aguiló Dicc.). Punts de sutura: els que es fan cosint els llavis o vores d'una ferida perquè es clogui. Posant lo primer punt en lo mig de la nafra, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Lo ferí al coll y foren-li donats set punts, Rúbr. Bruniquer, v, 5. Per ext.: a) Punt marcat o Punt picat: el granejat de la sola de sabata (or., occ.). Punt llis: el que en la sabata és allisat amb la bitzega.
|| 3. Lligat d'un o més fils que s'entrellacen, es trenen, es nuen, etc., formant l'element constitutiu d'un teixit. Roba de punt: tela fabricada amb aquell lligat. Gèneres de punt: tota mena de peces de vestit fetes amb aquell lligat, com camisetes, calçotets, mitges, mitjons, etc. Hi ha moltes espècies de punt, segons l'instrument amb què es fa (punt de boixets, punt de ganxet, etc.) o segons la manera com es lliguen els fils. Punt de calça o de mitja: el que es fa amb un sol fil, lligant-lo amb tres o quatre llargues agulles. Punt de cadeneta: el punt de ganxet amb el qual s'obté un conjunt de bagues formant cadena. Punt baix: el que es fa pegant amb la punta del ganxet dins el punt de la cadeneta. Punt de creu: el que es forma enllaçant els fils de manera que apareguin fent creuetes. Punt de malla o de ret: el que té l'aspecte d'uns filats de pescar. Punt de trau: el que forma una línia contínua reforçada per un costat amb petites puntades perpendiculars. «He fet una vora a la falda, de punt de trau» (Val.). Punt escapat: el lligat que per descurança ha deixat de fer-se; fig., acció dolenta, que surt de les normes de la moral o de la correcció. Sa questió és encaminar ho i fer servar sempre es solc, i fora torceres ni punts escapats, Alcover Cont. 21.
II. || 1. Petit senyal a la superfície d'una cosa, com el que fa la punta d'un llapis que s'hi aplica sense fer-lo córrer. Foratz moltz e menutz en semblans de puns, Alcoatí 33. Una boqueta xica, rodona y xica semblant a un punt, Pons Auca 5. Especialment: a) Aquell mateix senyal emprat amb valor ortogràfic. Punt final: el que es posa a la dreta d'una frase i al nivell de la part baixa de les lletres, per indicar la fi o una pausa considerable del període; també s'usa per indicar una abreviatura. Punt i seguit: el punt final després del qual es continua l'escrit sense canviar de ratlla. Punt i a part: el punt final després del qual es continua l'escrit a una altra ratlla. Dos punts: el signe ortogràfic representat per un punt sobreposat a un altre. Punt i coma: el signe constituït per un punt sobreposat a una coma. Punts suspensius: grup de tres o més punts ortogràfics posats un al costat de l'altre per indicar una frase incompleta o una possible continuació que queda tàcita. Punt diacrític: el mateix signe ortogràfic quan està col·locat damunt, davall o al costat d'una lletra per modificar-ne el so o per fer més clara l'escriptura, com el que es col·loca damunt la i o la j. Punt volat: el que es posa a la part alta de la ratlla d'escriptura, com és el de la doble l·l. A l'extrem del pelat i feréstec Cadí, com un punt final digne de tan enorme ratlla, se veu la muntanya de La Bansa, Verdaguer Exc. 22. Totes ses ridícules tempestats de s'ànima, que havia lletgides entre números romans y punts suspensius, a ses novel·les, Maura Aygof. 17.—b) per ext., Punt admiratiu o d'admiració: el signe ! que serveix per a indicar en ortografia les paraules o frases exclamatives. Punt interrogatiu o Punt d'interrogació: el signe ? amb què s'indiquen ortogràficament les frases interrogatives.—c) Posar punt, o Fer punt: fer una pausa definitiva, donant per acabat un parlament, un escrit. Fer punt rodó: no passar avant, cessar en sec de parlar.
|| 2. Fer punt: cessar en una activitat. En dia que sa verema està de ple, acaba y fa punt tota altra feyna, Roq. 40. Especialment: a) Fer vacances; prendre el descans temporal dels estudis. Tenir punt: tenir vacances. Començar el punt: començar les vacances.
|| 3. Pic, taqueta petita a la superfície d'una cosa. «La noia porta un vestit blanc amb punts blaus». Punt negre: taca petita més fosca que la resta de la superficie, com la que es veu en els núvols quan comença a amenaçar pluja.
III. || 1. Quantitat o mesura mínima d'un sistema de còmput; allò que es pren com a unitat d'apreciació. Lo foch hach una vegada apetit de engendrar lo gra del pebre, e ajustà quatre punts de si mateix ab tres punts de la terra e ab dos punts del àer, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Déu me'n guard de desconèixer o deprimir ni un punt la meritòria tasca d'aquelles primeres tentatives, Obrador Arq. lit. 30. Especialment: a) tipogr. Mesura equivalent a la dotzena part d'un cícero.—b) Mesura longitudinal usada en sabateria. A quants punts calsa ell?, Lacavalleria Gazoph. Calçar molts (o pocs) punts: esser algú molt (o poc) entès, avantatjat, en alguna matèria.—c) Cadascuna de les unitats de còmput usades per a determinar el sobresou que ha de percebre un obrer en proporció de les seves necessitats familiars i al nombre dels companys que participen del mateix benefici; pl., el mateix sobresou que resulta de la suma de les dites unitats.—d) Unitat de còmput en certs jocs o deports. «En la bescambrilla, l'as val onze punts». Com jogassen a més de punts ab tres daus, e lo jogador lançàs primer los daus e fahés XVIII punts, Scachs 95. Vèncer per punts (en un combat de boxa): guanyar per haver pegat millors cops a l'adversari, però sense haver arribat a posar-lo fora de combat.—e) dial., L'as o carta que porta el número 1 (Gandesa, Ulldecona).—f) mús. Interval d'un to entre dues notes. És més alt lo mi que no el fa de mig punt, Cant Pla 79 vo. Baixar (o Pujar) el punt: baixar (o pujar) el to d'un instrument, d'una veu.
|| 2. fig. Quantitat o grau molt petit, considerat com a mínim (d'intensitat, de dignitat, etc.). Si'l pensament lunyava hun sol punt, Ausiàs March lxxxix. Un punt de bé molts ne porta de mal, Ausiàs March cxxi. Jo us promet... que no passaré un punt la ordinació vostra, Tirant, c. 10. Per un punt de penediment, Víct. Cat., Ombr. 60. Més val un punt d'alegria | que una torre de diners, Salvà Poes. 72. «Aquest vi té un punt d'agre». «L'arròs té un punt de salat».
|| 3. ant., usat adverbialment en oracions negatives, equival a ‘gens’ (com el fr. point). Tastí'm lo pols, e de febre | no em sentí punt, Metge Fort. 58. Nostre Senyor vench an terra hon él trobà la mort, que de vida no n'i avie punt, Graal 138. Que lo meu cor no es part punt per angoixa, | bella, de vós, Jordi de Sant Jordi iii. Sino en tal que la carn punt no'l torbe, Ausiàs March xviii. Amor yo am; ell a mi punt no ama, Ausiàs March lv.
IV. || 1. Porció petitíssima de l'espai; en matemàtiques, Element de l'espai al qual no s'atribueix cap extensió, sinó solament posició (punt geomètric). Punt de contacte: aquell pel qual es toquen dues figures tangents. Punt d'encreuament: aquell pel qual coincideixen dues ratlles o coses que s'entrecreuen. Tota la terra en comparació del cel és axí com un punt, Genebreda Cons. 96. La terra quasi no és sinó hun punt de compàs en comparació del cel, Sermons SVF, ii, 34.
|| 2. per ext., Indret, lloc precís; lloc en tant que se'n considera solament la posició. El punt del cap de Aries e de la Libra que són los dos punts dels equinoctis, Gilbert-Corsuno Astrol. 10. Vaig enfilar el carrer pel mig, pel punt més clar, Ruyra Parada 24. Punt (a la carta de navegar): la situació d'un vaixell en la mar, determinada per la longitud i la latitud. Punts cardinals: cadascun dels quatre que divideixen l'horitzó en quatre parts iguals i estan determinats per la posició del pol septentrional (Nord), per la del sol al migdia (Sud) i per la sortida i posta del sol en els equinoccis (Est i Oest). Punt equinoccial: cadascun dels dos en què l'eclíptica talla l'Equador. Punt de partida: el lloc des d'on es parteix o es posa algú o alguna cosa en moviment; fig., allò que es pren com a antecedent i fonament per a una activitat. Per ben ordenar lo present..., l'esment y recordança de lo passat n'és l'essencial punt de partida y la clau mestra, Penya Mos. iii, 22. Punt d'observació: lloc des del qual es pot veure i observar bé una cosa o conjunt de coses. Punt de vista: lloc des d'on es mira un paisatge, edifici, etc.; el punt en què el raig principal talla l'òptic d'una perspectiva; fig., posició mental des de la qual es considera una cosa. Quanta bellesa tanca la Creació baix d'aquest punt de vista!, Penya Mos. iii, 67. Punt d'un arc, d'una corba: el centre des del qual es traça la corba. Mig punt: corba que descriu un arc semicircular. Punt mort: posició en línia recta de la biela i el manubri d'una màquina, en la qual posició aquesta no pot posar-se en funcionament; fig., estat d'un problema en què no s'avança ni es torna arrera respecte de la solució.
|| 3. Lloc on està aturat un vehicle per al servei del públic, un guardià per a vigilar els contorns, etc. Cotxes de punt: els que tenen un lloc determinat on situar-se a disposició de qui els necessiti. Posar-hi un ca de bou, de punt, Roq. 33. Una parella de carabineros que estaven de punt des de la Punteta hasta Capblanch, Martínez Folkl. i, 46. En altre temps cotxer de punt a ciutat, tota la vida lladregot dels honrats, Espriu Anys 45.
|| 4. Instrument o part d'un instrument que actua sobre un lloc precís o que serveix de lloc d'actuació d'un altre instrument. Especialment: a) Peça de ferro acabada en punta, que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc precís on han de fer un forat (Mall.).—b) Peça de ferro que sosté de cada banda l'objecte que s'està treballant al torn.—c) Peça llarguera de ferro adherida a la part superior o inferior d'una porta i que volta dins la polleguera.—d) El cap inferior del coll-ferro del molí de vent, que balla dins el dau del bàssil (Men.).—e) Cavitat dins la qual volta un eix de porta, de barrera, de molí, etc.—f) El lloc precís d'una campana en el qual dóna els cops el batall.—g) Cadascun dels forats que té el camatimó de l'arada per a ficar-hi la clavilla.—h) Cadascun dels forats d'una corretja dins els quals es pot ficar el pungant.
V. || 1. Porció molt petita de temps; instant; antigament es considerava com una de les divisions de l'hora, probablement equivalent al minut. Sabets quants meses e setmanes són e dies e ores e punts e moments, Llull Cont. 22, 2. Tota la roda de l'alarotge se mou a formar les hores e'ls punts, Llull Cont. 365, 7. De una luna a altra ha XXXVI ores e DCCXCIII punts qui fan un dia e mig, Lun. 17. No perdia hora ne punt en solicitar, Tirant, c. 249. La strema pena que sol un punt a ma trista ànima no desempara, Tirant, c. 316. Feya... mals empastres | contra sa nora | un punt ni hora | nunca cessant, Spill 1361. Prech-te que no vulles perdre un punt de temps, Esteve Eleg. En un punt: en un instant. Curial en un punt tramès per l'escuder e per la donzella, Curial, ii, 26. A cada punt: a cada instant, amb gran freqüència. A cada punt tot un desfici neix, Sagarra Equador 126. Per punts: per instants, sense interrupció. Sentint-me per punts decaure, Verdaguer Flors Calv. 32. No perdre punt: obrar activament sense perdre gens de temps, sense interrompre el treball. Amb punts i amb hores: a petites estones, sense continuïtat.
|| 2. Moment exacte d'una acció, d'un esdeveniment. Arribar al punt de la mort: estar en el moment de morir. Com hom és en lo punt de la mort, hom d'enteniment... no pot bé usar, Llull Cont. 103, 15. En aquell punt vengueren davant Déus aquells clamors, Muntaner Cròn., c. 43. Totes caygueren per terratrèmol en lo punt que lo Saluador morí en la creu, Eximenis II Reg., c. 5. En aquell punct... que lo fill de Déu devallarà del cel, Villena Vita Chr., c. 28. En tal punt ella... sent pujar a ses galtes la calrada del empegueïment, Obrador Arq. lit. 25. Al punt: al moment, tot seguit. I al punt, per assolir-te, de tot se despedí, Atlàntida v. Al punt va estar la Terra plena de blanes encatifades d'herba menuda i fina, Penya Mos. iii, 63. Al punt o En punt (de tal o tal hora): exactament a tal hora. «Hem arribat a la una en punt» (o «al punt de la una»). En punt de migdia, Aguiló Poes. 87. Ai bell punt de la mitja nit, Verdaguer Flors Mar. 8. A dues hores en punt de la matinada ens trobaríem a la placeta, Ruyra Parada 15.
|| 3. Oportunitat; moment oportú per a una cosa. «En venir vent de mestral, | toma ses tanyades tendres, | i si es mestral ve en divendres, | punt de jeure natural» (cançó pop. Mall.). En ésser punt, obri camí el grup d'autoritats, Salvador FB 17. Bon punt: bona oportunitat, bon moment. Mal punt: mal moment, ocasió inoportuna. Dixem-li: A, don Pero Aones, e mal punt fos anc nat, Jaume I, Cròn. 26. Plàcia a Déu que en bon punt hi vinga, Valter Gris. 11 vo. Qui en llur tàvega | mal punt és pres, | may per jamés | ne pot exir, Spill 5915. A tan bon punt arriben el senyor i l'amo, Pons Llar 40. Tenir un mal punt: tenir un mal moment, una hora d'irreflexió, d'error. May ningú n'ha tingut res a dir, fora d'allò, que si era cert, fou un mal punt, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 215).A punt: en el moment oportú; en ocasió bona per a una cosa. A punt de: en disposició de fer una cosa, en el moment immediat a fer-la, en imminència de l'acció. Estaven a punt de partir, López Rel. 51. Mostrau-vos a qui us enyora, | clavell a punt de florir, Verdaguer Idilis. Tan bon punt: tot seguit que. Lo comte Tallaferro..., tan bon punt ahir vespre deixà l'aplec, seguiren lo els fallaires, Canigó v. Se senya l'atalayer | tan bon punt el rés acaba, Picó Engl. 33. Repetia una i altra volta que es volia casar tan bon punt fos enginyer, Víct. Cat., Mare Bal. 70.
|| 4. fig. Estat determinat en què es troba una cosa que sofreix un procés, un desenrotllament, una evolució, etc. Dix que molt se maravellava... que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punct de esser traydors, Pere IV, Cròn. 65. Diu com lo senyor Rey sertament era a Mesina sà y en bon punt, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 361). Ja veus en quin punt som, Paris e Viana 3. Porà jutjar l'hom en quin punt està, Ausiàs March xvii. En tal punt stich, com lo treballat mariner que fallit li ha aquell port, Tirant, c. 6. La princesa... caygué smortida... Lo Emperador demanà per quina causa sa filla era venguda en aquell punt, Tirant, c. 221. Tan tost que l'om se coneix passar | lo punt hi lo terme del sexantenar, Proc. Olives 67. Arribant an el punt de creure que aquell pobre sacerdot hey tenia part interessada, Penya Mos. iii, 26. Estar en fort punt: (ant.) estar en situació greu, molt perillosa. Guardauen lo port e la ciutat de Rodes que estaua en fort punt, que ja no tenien res que menjar de pa, Tirant, c. 86. Especialment: a) Grau d'una qualitat, en una escala de mesura qualitativa; estat assolit en el tractament o maneig d'una cosa que es modifica. Punt de fusió: el grau de calor que necessita un cos per a passar de l'estat sòlid al líquid. En confiteria es coneixen el punt de caramel·lo, el punt de perla, el punt de bolla, etc., segons el grau de cocció i l'aspecte o consistència assolida pel sucre. Quant sia a punt de perla y fret, heu batràs, Ignor. 63. Punt dolç: el grau de més perfecció, de més bondat d'una cosa. Tenia el do d'endevinar el punt dolç de dejuni d'un caragol, Pla CV 61. Donar punt als líquids i a les pastes: espessir-los, fer-los adquirir un punt o grau determinat d'espessor. Fer el punt, una malaltia: fer crisi, arribar al grau de més gravetat i tombar per bé. Pujar de punt: augmentar en intensitat. Baixar de punt: disminuir d'intensitat. Alt de punt: que assoleix un grau elevat d'intensitat. Na Margalida se trastornà y tengué un estèrich de lo més alt de punt, Penya Mos. iii, 150. Joyes artístiques d'un valor alt de punt, Roq. 52.—b) L'estat perfecte o acabat d'una cosa; aquell estat en què cal que estigui per a esser així com li pertany. «Aquest arròs està al punt; no hi sobra ni hi manca res». «M'agradaria menjar prunes, però encara no estan a punt» (no són prou madures). «El dinar està a punt»: està en disposició de menjar. Es vertader mèrit de s'arròs està en saber-li dar es punt, Cuyna Mall. 10. No hi ha com el Temps per posar les coses en son punt, Penya Mos. iii, 151. No anem a exagerar o inflar els fets ni a treure les coses del seu punt, Obrador Arq. lit. 30. Senyor, la partida nostra és molt presta, e quasi tothom és ja en punt, Tirant, c. 214. Car tant com és plaent e de mon punt, | d'aquell delit una dolor me'n ve, Ausiàs March cii. Una recambra... en la qual Laquesis s'acostuma ligar e metre a punt, Curial, i, 24. A punt de (tal o tal cosa): perfectament en la forma de tal o tal cosa. Anar a punt de Rei: anar vestit com un rei. Tots són dimonis, ab un grandiós banyam... i peus forcats a punt de gall, Alcover Rond. vi (2a ed.), 118.
VI. || 1. Assumpte especial de què algú s'ocupa; cadascuna de les qüestions o matèries tractades en una conversa, escrit, obra, ciència, etc. Havíem appellats solament los savis e doctors, solament per alguns puncts de dret que tocaven sobre açò de què havíem parlat, Pere IV, Cròn. 144. Donchs, què direm del matrimoni? Aquí sta 'l punt!, Somni J. Joan 1874. Enclourer en un discurs molts punts, Lacavalleria Gazoph. Vós no tocau lo punt de la controvèrsia, ibid. Sempre me consultava sobre punts tan delicats, Maura Aygof. 24. Va jurar i va prometre tots els punts, Sagarra Comte 299. Tocar punts: parlar encertadament, endevinant allò que cal dir (Mall.). Punt de meditació: cada part o qüestió d'una meditació religiosa. Punts d'una oposició: les qüestions que es tracten en uns exercicis d'oposició per a obtenir un càrrec, sobretot jurídic o canònic. He asistit a la llisó de punts de Lleis que ha dit Antoni Marcelo... Tocava argumentar a Borràs, però com este no asistí ahir a los punts, encare que ha asistit vuy, no ha argüit, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 152). Fer punt en una cosa: (ant.) fer-ne cas, concedir-li importància. Los jueus fan gran punt en les paraules de Déu, doc. segle XIV (Aguiló Dicc.). Punt d'honor: allò en què es considera que consisteix l'honor d'algú. Nós diguem-los... que de punt de honor tant ne sabíem com ells, Pere IV, Cròn. 363. E stigueren los cauallers altercant per punt d'honor, Tirant, c. 57. Els llistats per pundonor [sic] i els muntanyencs per tossuderia, Caselles Mult.89.
|| 2. Sentiment de l'honor, de la pròpia dignitat; punt d'honor; amor propi. Tenir punt en una cosa: tenir-hi interès per dignitat o per amor propi. Fer punt d'una cosa: sentir-se'n orgullós, considerar-ho una honra. No tenir punt: no tenir vergonya. Poc punt: poca vergonya. Prendre's una cosa a punt: prendre-la amb tossuderia, amb insistència orgullosa (Tortosa); prendre-la malament, sentir-se'n ofès (Morella). «Ara s'ho ha pres a punt i no vol cedir». «No t'ho prengues a punt, que ha sigut una broma». Prendre punt d'una cosa: sentir-se'n ofès (Mall.). Fer una cosa per punt: fer-la per amor propi, per tossuderia. Les dones duen poch punt en son vestir y solen usar robes honestes y de color fosch, Penya Mos. iii, 194. L'home sostingué son punt, Oller Febre, ii, 198. Ara no ens mourem, per punt, Ruyra Parada 30. Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada, Ruyra Pinya, ii, 34. Però el punt d'una opinió deixada anar tira tant!, Lleonard Cov. 166. S'havia casat amb aquell home deu anys més gran que ella, pel punt d'anar a viure a Barcelona, Llor Jocs 27.
VII. En certs jocs d'atzar, cadascun dels jugadors que apunten contra el banquer. Es jugador... tallant a una timba, un brillant a un dit, enlluerna es punts de llet y es pipiolis, Maura Aygof. 181. Esser un bon punt: esser un home astut i de pocs escrúpols o poc de fiar.
    Loc.
—a) Posar-se un punt a la boca, o Punt en boca: callar per prudència o per temor.—b) De tot punt (ant. de tots punts): completament. Semblant juy se'n deu fer si lo rey és foll o de tots punts inapte a regir son regne, Eximenis Dotzèn, c. 411 (Arch. Ib. Am. xxiv, 339). Lo meu cor regala e defail de tots puncts, Villena Vita Chr., c. 237.—c) Saber un punt més que el dimoni: esser molt intel·ligent i astut.—d) No perdre punt: no cessar, no interrompre la pròpia acció. Axí l'he tractat d'empentes, caygudes, | escarns y buffets, sens perdre may punt, Passi cobles 53.—e) De punt a punt, o Punt per punt, o Punt per agulla: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall. Segons que jau la letra de paraula a paraula e de punt a punt, Eximenis, I Crestià (Ribelles Biblgr. 200). Posant en memorial axí com a ystorial totes les coses punt per punt qui's són seguides, doc. a. 1479 (Col. Bof. xxvii, 139). Tot els ho vullch contar punt per agulla, Rond. de R. Val. 49.—f) Anar de vint-i-un punt: anar molt ben vestit o pulcre (Mall.).—g) Sense posar ni llevar punt ni coma: exactament, sense afegir ni treure res.—h) Saber de quants de punts se calça algú: conèixer-lo bé, sobretot en l'aspecte de l'enteniment o de la moral.—i) Fer punts de més: fer escarafalls, demostracions excessives d'un sentiment (Valls).—j) Estar a punt de solfa, o a punt de pastora mia: estar una cosa molt bé, així com cal, de la millor manera possible. Tot estava a punt de pastora mia y feya que aquella possessió paresqués més un palau que una casa de camp, Penya Mos. iii, 27.—l) Anar-se'n del punt de baix: deixar anar ventositats.—m) Dur els punts alts: esser molt presumit o dur molt d'orgull (Mall.).—n) Tenir més punts que una albarda vella: esser molt puntós, tenir molt d'amor propi.
    Refr.
—a) «Qui no fa el nuset, el punt perd» (Garrotxa); «Qui no nua, un punt perd» (Manresa); «Qui no fa nuu, es punt perd» (Men.); «Punt sense nuc, punt perdut» (Val.): significa que les coses han de deixar-se ben acabades o assegurades contra possibles accidents.—b) «Per un punt, s'escorre una mitja» (Vallès); «Per un punt l'abat va perdre la mula»; «Per un punt el penjaren»: vol dir que per no donar importància a un detall petit poden resultar conseqüències greus.—c) «Els punts de Santa Ana: quatre fan cana»: es diu referint-se a les coses mal cosides.—d) «De mos punts et riuràs, però de mos diners no menjaràs»: es diu en defensa dels que són blasmats per esser avars o massa estalviadors (val.).—e) «Els punts s'emporten el bocí» (Olot); «Es punt d'ets homos, sa bossa el paga» (Men.): significa que l'amor propi fa fer coses en perjudici del mateix qui les fa.—f) «Els punts, a la roba»; «Els punts, deixa'ls per a les mitges»; «Els punts, deixa'ls per a les dones»; «Els punts estan bé a la roba, i encara si estan ben donats»: significa que no convé fer les coses per punt o amor propi, sinó amb reflexió i prudència.
    Fon.:
pún (pir-or., or., occ., eiv.); púnt (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Dim.: puntet, puntetxo, punteu, puntí, puntiu, puntarrí.—b) Pejor.: puntot.
    Etim.:
del llatí pŭnctum, mat. sign. I-IV.