Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quart
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

QUART, QUARTA adj. i subst.: cast. cuarto.
I. adj.
|| 1. Que fa quatre; que en una sèrie en té tres davant seu. Foren quatre graus en lo pebre, en lo qual fo calor en quart grau, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Lo quart cas és si ell volrà cambiar viatge, Consolat, c. 144. La tercera hac nom dona Isabel..., la quarta dona Blancha, Pere IV, Cròn. 27. Mossèn Francesch Clotes conceller quart, doc. a. 1478 (Ardits, iii, 2). Era allà, dalt d'un quart pis, Pons Auca 15. Ara som tres frares, | tu seràs el quart, Ruyra País pler 112.
|| 2. Que és una de les quatre parts iguals en què es divideix una cosa. Deu perdre la quarta part de tot quant aia, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 293).
II. m. La quarta part d'una cosa. Molt senyor de nau fa de paraula la sua nau o leny maior lo terç o lo quart que no serà, Consolat, c. 184. Cascuna part | té altre quart | de parts pus chiques, Spill 740. Segons d'aquells los quarts y'ls terços són diferents, Somni J. Joan 2075. Especialment:
|| 1. La quarta part d'una renda o producte; ant., impost equivalent a la dita quarta part. Lo terme de la Sala lo qual són vint perellades et fahie quart antigament al espital, doc. a. 1359 (Miret Templers 410). Que los dits pagesos sien tenguts... a lur senyor... pagar delmes, primícias, censos, tascas, quints, quarts e altres drets reals, Pragm. Cat. 131. a) ant. Capellania parroquial agregada a una canongia per augmentar el producte o renda d'aquesta (Mall.). Les rectories unides a canongies eren vuit (els vuit quarts) i les canongies eren vint-i-dues, de manera que hi havia catorze canonges que no tenien el benefici del quart. Demana a Su Sria. el Quindenni de los quarts units a la Mensa Capitular, Actes Cap. Seu Mall., a. 1748, f. 416.
|| 2. Porció d'un quadrúpede o d'un ocell, composta de la carn corresponent a una de les extremitats. Vaeren prop del foch... lo quart de moltó en ast, Muntaner Cròn., c. 171.
|| 3. Sèrie de quinze minuts, la quarta part d'una hora. No podia estar un quart d'ora que aquest no li fos denant, Jacob Xalabín 1. Varen deixar escolar-se els quarts i les ores, Massó Croq. 44. No crec que dormís un quart, Ruyra Pinya, ii, 106. Al Principat les fraccions horàries se solen expressar en quarts de l'hora començada: un quart d'onze (=10 h. 15 m.), dos quarts d'onze (=10 h. 30 m.), tres quarts d'onze (=10 h. 45); a les illes i al País Valencià (excepte Alcoi) s'acostuma a dir les deu i quart, les deu i mitja, les deu i tres quarts respectivament. Dos quarts: mitja hora, i el toc de rellotge que l'assenyala. Tot just són dos quarts de dotze (=les onze i mitja), Ruyra Pinya, ii, 28. Caygueren tres quarts, Pons Auca 101. Ets homos de ca-seua a les onze i tres quarts ja s'han retirat, Ignor. 59. a) Distància que es recorre normalment en la quarta part d'una hora anant a peu. A Pla de Beret... naixen, a un quart de distància, el Noguera i el Garona, Verdaguer Exc. 41. La ramada s'escampa un quart d'ora al volt de la barraca, Massó Croq. 95. Una capella dedicada a la Mare de Déu del Castell, a tres quarts del poble, Serra Calend. 261.—b) ant. Rellotge d'arena que rajava durant un quart d'hora. Algun bon home que tinga càrrech de ordenar los homes que han de aportar lo cos per sos quarts..., lo qual hom aport un quart de arena perque vega quan se tenen a mudar, Funeràlies 23 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. La quarta part d'un pam. «Bastarà un pam i un quart de veta».
|| 5. ant. La quarta part d'una unça de pes. Sis marchs, cinch onzas, un quart, Inv. Anfós V, 155. Çaffrà un quart que n'i haja bastantment, Robert Coch 7. Per rahó e preu de hun quart de almesch, doc. a. 1485 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 6. Mesura agrària; la quarta part d'una vessana (Empordà), o d'una fanecada (Biar), o d'un jornal de terra (Maestrat).
|| 7. Mesura de líquids, i el recipient o barril que la fa, que conté quatre quartins i equival a la quarta part d'una pipa. Fa lo quart e una canada de vi, Capbr. Ribes 1283, p. 56.
|| 8. ant. Moneda que era la quarta part d'una altra. Quart de moneda: quadrans argenti, Nebrija Dict. Quart timbre: moneda d'una quarta part de l'anomenada timbre. Que puxen esser batuts migs timbres e quarts timbres d'or, doc. a. 1395 (Botet Mon. iii, 368). Dar-t'ha per gatge | com mercader | no quart diner, Spill 12676. La tariffa de pasta cuyta se forma de sous y quarts, Canyelles Descr. 91.
|| 9. Cadascuna de les dues fases en què la lluna augmenta o disminueix aparentment de volum per als observadors des de la terra. Quart creixent: la fase que va de la lluna nova a la lluna plena, durant la qual el disc lunar presenta cada nit més superfície il·luminada. Quart minvant: la fase que va de la lluna plena a la lluna nova, durant la qual el disc lunar va presentant cada nit menor superfície il·luminada. Quant sa lluna està en es quart, Aguiló Poes. 87. La lluna en quart creixent, Riber Sol ixent 128. a) Anar quart creixent: anar envant, prosperar (Mall.).
|| 10. Pedra de construcció, quadrangular, que té 40 cm. d'ample i de 5 a 7 cm. de gruix (Mall., Men.). La que només té cinc centímetres es diu quart de canyissada.
|| 11. La quarta part d'un full de paper de marca ordinària. «Un llibre en quart»: un llibre que té el format igual a la quarta part del full. Altre libre de forma de quart, de stampa, doc. a. 1539 (arx. parr. d'Igualada). Tingan obligació de compondrer una plana de fóleo quart o octau, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii).
|| 12. Territori comú al poble i a la seva parròquia (Andorra, ap. Aguiló Dicc.). Quart mitger: territori comú a dos poblets (ibid.).
|| 13. Temps que està de sentinella o vigilant cadascun dels individus de tropa que formen part d'una guàrdia.
|| 14. Quart de conversió: girada d'un quart de cercle que es fa fer a un batalló o altre cos de tropes.
Quart: topon. a) Quart de Poblet: vila de l'Horta de València, que pertangué als frares de Poblet. El Pla de Quart: comarca del País Valencià, al sud del riu Túria, on comença la plana de València, i que tanquen per l'Oest els turons de les Rodanes i pel Sud la Serra Pelenxissa; comprèn els termes municipals de Vilamarxant, Riba-roja del Túria, Manises, Quart de Poblet, Mislata, Xirivella, Aldaia i Alaquàs.—b) Quart de les Valls: poblet situat a les Valletes de Segó, prop de Sagunt (Baix Palància).—c) Quart del Camp: partida de terra del Camp de Tarragona.—d) Quart de la Selva: poblet i cap de municipi en la comarca de La Selva.—e) Quarts: partida de terra en el terme de Perafort.—f) La Quart: grafia moderna del topònim La Quar (V. Quar).
Quart: llin. existent a Dénia, Xaló, Mallorca i Menorca.
    Loc.
—a) Quart i ajuda: crit per a demanar l'ajut d'algú amb qui es tenia pacte d'auxili mutu. També era nom d'un joc de nois, a Barcelona, en el segle XIX. Compareixia luego el xicot del manyà, l'aficionat a tombar vessinas, a jugar a quart y ajuda..., Pons Colla 18.—b) Fer parts i quarts: obrar injustament, afavorint els uns i perjudicant els altres.—c) Quart i moment: a cada instant, amb gran freqüència (Olot).—d) Estar a tres quarts de quinze: estar tort, mal posat, malgirbat.—e) Tenir el cap a tres quarts de quinze: tenir el cap malament, estar molt distret. Hauria caigut... quan trescava fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze, Ruyra Parada 170.—f) Sentir els quarts i les hores no: fer el sord, sentir només allò que li convé. La dita exacta i completa és: «El sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no» (val.).—g) Ser com l'escolà de Quart, que corre molt i sempre aplega tard: es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit (val.).
    Refr.

—«Quart creixent, serà diferent; quart minvant, serà semblant»: és una fórmula amb què les dones expressen la creença que si un infant neix en quart creixent, el seu germanet futur serà de diferent sexe, i si neix en quart minvant, el que naixerà després serà del mateix sexe que l'anterior.
    Fon.:
kwáɾt (en la pronúncia normal de totes les comarques); kwált (Alg.); kɔ́ɾt (Camprodon, Ribes, St. Feliu de P., Gombrèn, Berga, Solsona, Gòsol, Granollers).
    Intens.
(en les accepcions del paràgraf II, i sobretot en l'accepció || 3): quartet, quartàs, quartot.
    Etim.:
del llatí quartum, mat. sign. I. Aplicat a la toponímia, Quart es refereix a la quarta milla de distància d'una ciutat. Usat com a cognom, representa un llatí Quartus que significava el fill quart d'una família.