Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quasi
veure  quasi-
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

QUASI (i més vulg. casi). adv. i conj.
|| 1. ant. Com, a la manera; cast. como, casi. Romangueren quasi envergonyits, Pere IV, Cròn. 32. Açò ha nom obsecració, e és quasi soplicació, Sermo septem art. La infanta veu quasi lo senyal que Tirant li féu, Tirant, c. 96. Tothom ne fonch marauellat e estech quasi entre si mateix, Curial, i, 30. Cambrer és dit un offici que quasi és segon secretari, Robert Coch 6. Pels molts fochs, les viudes són ja casi cendra, Viudes Donz. 179. Lo mathemàtic és quasi contrari al moralista, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. Lo dit comte los appellà hòmens de paratge, quasi dient que eren apariats en totes coses ab lo caualler, Tomic Hist. 106. a) Indicava aproximació en nombre o quantitat, en temps o en altra mesura qualsevol. Que eren quasi cinch mília, Evang. Palau. E com vendrà quasi la hora de la mija nit, les magranes seran enceses, Tirant, c. 10.
|| 2. No del tot, però faltant-hi poc; cast. casi. a) Referit a un adjectiu. Una vànaua de quatre teles... quasi nova, Inv. Grau 1489. Un barril quasi mig de figues, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38). Les ruines quasi esborrades del convent, Verdaguer Exc. 40. Era un tipo vulgar, casi groller, Pons Auca 54.—b) Referit a un substantiu o pronom. Ni sé quasi res d'açò a què só tengut, Eximenis Conf. 17. La pluja es menjava quasi tota la vida, Ruyra Pinya, ii, 88.—c) Referit a un adverbi complement circumstancial. Tant vol quasi sempre ballar y fer voltes, Viudes Donz. 153. Llevà-li quasi del tot les orelles grans y belles que el decoraven, Faules Isòp. 78. Amb els peus quasi al trencall de l'aigua, Ruyra Parada 68.—d) Referit a un verb. Sent s'alè des jove cremar-li casi sa galta, Aguiló Poes. 14. Es secalló i vell, molt vell, tant que quasi ja no pot fer-ne l'ofici, Massó Croq. 22. Sense moure les parpelles ni quasi respirar, Ruyra Parada 154.—e) Repetit amb valor intensiu. Casi casi ja l'amenassaven, Penya Mos. iii, 16. Intentí despedir-me casi casi de la vida, Aguiló Fochs foll. 8. Fon una boda lluhida y de rumbo, casi casi com la de Camacho el ric, Guinot Capolls 22.—f) Combinat amb l'adverbi bé (quasi bé, escrit sovint quasibé o casibé). Estauen quasi bé dejús de terra, Boades Feyts 34. Que rega quasibé tots los pobles que formaven la comarca, Serra Calend. folkl. 120. Quasi bé hi anava cada vespre, Vilanova Obres, iv, 36. No sé com arribà casibé a juliol, Bergue Fables 91.
    Fon.:
kázi, kaziβé (or., occ., bal.); kási (val.).
    Var. form.:
quaix.
    Etim.:
pres del llatí quasi, mat. sign.

QUASI-
forma prefixada del llatí quasi, que significa ‘a manera de’, ‘com si fos’, en mots composts com quasicontracte, quasidelicte.