Diccionari Catal-Valenci-Balear
Cerca inici
endarrere endavantcerca
Introducci al Diccionari Bibliografia Explicaci de les Abreviatures
veure 1. ram
veure 2. ram
DIEC2 DDLC CTILC Sinnims CIT

1. RAM m.
|| 1. Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicellades, agrupades al volt d'un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra; cast. racimo (cadascun dels fruits), uva (el conjunt dels fruits o cadascun dels grans o baies que el formen). En una vinya on havia molts rams... ell an fer penitncia menjant tots jorns dels rams, Llull Blanq. 52, 2. Reconta's que'l vent puj un gra de raym en una alta montanya, Llull Arbre Sc. ii, 352. Adux b XX bsties carregades entre ciuada e cabrits e galines e rams, e'ls rams eren aytals que'ls adyem en sachs e no's trencauen ni s'afolauen, Jaume I, Crn. 71. E cell qui vol traure vin dels rayms, no'ls prem en lo temps de la primauera, Genebreda Cons. 52. Ms ne penjavan | que de rahims, Spill 1757. I penjois de rams i tota mena | de saborosos fruits, Alcover Poem. Bbl. 55. Gra de ram: cadascuna de les baies d'aquest fruit. Singl o aixingl de ram: conjunt d'alguns grans arrancat d'un ram amb el pedicel que els uneix. Rapa de ram: el conjunt dels pedicels del ram sense els grans. Ram de taula: el que es menja, o sia, que no es destina a fer-ne vi. Ram de penjar o de servar: el que es conserva molt de temps per a esser menjat durant l'hivern. Ram de cup, o de vi, o de verema: el que es destina a fer-ne vi. Ram blanc i Ram negre sn les denominacions ms generals del ram segons el color dels grans. Hi ha moltes altres designacions especfiques de cada varietat de ram, de les quals indicarem noms les principals. Ram afartapobres: s blanc i molt gros, per poc exquisit (Calasseit). Ram afartabellacos: s de gra gros, negre i bo; madura pel setembre (Alcoi). Ram agramussa: s negre, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar, un poc millor per a fer-ne vi (Mall.). Ram alacant: s de grans negres i atapets (Mall.). Ram alicambuixer: s llarguer, de grans negres i poc espessos; no s bo per a menjar i dna molta negror al vi (Petra). Ram aleluia: de grans negres i atapets, no s bo per a menjar i fa un vi ordinari i de poc grau (Petra). Ram batista: s gros, de grans negres i grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi (Petra). Ram d'assecar: ram de pell dura, el gra del qual es conserva fins a assecar-se i t bon gust en menjar-se sec (Griera Tr.). Ram de balana: el que es destina a la venda i a esser menjat a taula (Andratx, ap. Griera tr.). Ram de bot de gall: s gros, vermell i bo; madura pel setembre (Alcoi). Ram boval: s de grans grossos, negres, atapets, no gaire bo per a menjar, per s per a fer-ne vi (val., mall.). Ram cagat: de gra blanc, rod, no gaire gros, poc agradable per a menjar, per bo i retent per a vi (Mall.). Ram calop: n'hi ha de blanc i de vermell, t el gra gros, llarguer, de molta polpa, dol, exquisit per a menjar, i es guarda b durant mesos (Mall., Men.); cast. lairn. Ram calop moscatell: s blanc groguenc, de gra gros i clar, molt dol (Mall.). Ram calop de malvasia: s ms dol que el calop com (Manacor). Ram calop aiguardenter: t un poc de gust d'aiguardent (Manacor). Ram callet: s de gra negre, rod, dur, de gust regular per a menjar i millor per a vi (Mall.). Ram de cambril: s vermellet, menut, no tan dol com el de garnatxa (Alcoi). Ram carenyena: s negre i bo (Empord, Camp de Tarr.). Ram de casa en lluna: ram blanc de grans grossos i rodons (Benassal, ap. Griera Tr.). Ram de clotet: s gros, vermell, bo, i t un clotet a sota; madura entre el setembre i l'octubre (Alcoi). Ram de cor d'ngel: s molt gros, tendre, de molt poc pinyol, vermell i molt bo (Albaida, Xtiva, Gandia). Ram cluixent: varietat de ram molt dur (Val.). Ram cua-tendra: s negre i abunda poc (Pla d'Urgell). Ram de dolcivera: s negre, llarguet i grosset, i dol (Vinars, Llucena). Ram Escursac: no gaire gros, de gra mitjancer i no gaire atapet, molt negre, no gaire bo per a menjar per bonssim per a fer vi de molt de grau (Mall.). Ram d'esper de gall: s blanc, de grans grossos i molt llarguers, semblant al calop blanc per no tan bo (Mall.). Ram fogoneu: negre, gros, esps de grans, dolent per a menjar i no gaire bo per a vi, per en fa molta quantitat (Mall.). Ram de forcallada: s vermell, mitjancer, prou bo (Alcoi). Ram formig: de color negre rogenc, dolent per a menjar i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Ram franceset: s menut, blanc, molt primerenc, no gaire bo (Xtiva). Ram de grans de jueu: s de color vermell terrs (Sancelles). Ram gir: s de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dol, molt bo per a menjar i per a fer-ne vi; s primerenc, madura entre juliol i agost (Mall.). Ram de garnatxa (val.) o granatxa (mall.): s negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. Ram grec: s de gra petit, blanc, molt dol, i t aplicacions medicinals sobretot per a guarir indigestions i reforar la vista (Empord, Camp de Tarr.). Ram grumer: s gros, molt tendre, molt bo; n'hi ha de blancs i de negres (Xtiva). Ram jaumet: s primerenc, de gra vermell, no gaire gros, dol (Freginals). Ram de Jerusalem: s blanc, petit, de grans mitjancers, bo per a menjar i no tant per a fer vi (Mall.). Ram joanenc: s blanc, molt primerenc, car madura pels volts de Sant Joan de juny (Empord). Ram joanillo: s blanc, petit, molt bo per a menjar i per a fer vi; s primerenc (Mall.). Ram lloseta: negre, molt atapet, de pell gruixada, poc comestible i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Ram macabeu: s blanc, atapet, gros, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Ram magdalena: s de grans blancs, mitjancers i poc espessos, bo per a menjar i per a vi, i primerenc, madurant a la darreria de juliol (Mall.). Ram malvasia: blanc, de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi. Ram de mamella de vaca: s de grans blancs, molt llarguers, sabors, i madura pel setembre (val., mall.). Ram manss: de grans negres, atapets, de pell gruixada, no gaire bo per a menjar i de gust regular per a fer vi (Mall.). Ram de marseguera: s blanc, mitjancer i aspre, per fa bon vi, i madura pel setembre (Alcoi). Ram massac: de gra petit molt esps, negre i no gaire bo (Mall.). Ram mateu: blanc, de gra rod i petitet, per de gust exquisit (Empord). Ram mollinc: s molt sucs per poc sabors, noms serveix per a fer vi; n'hi ha de blancs i de negres (Empord). Ram monastell (Xtiva, Alcoi) o monestrell (Empord, Urgell, Mall.) o morastell (Calasseit, Maestrat): varietat de ram negre moradenc, de gra petit, bo per a vi per no gaire per a menjar. Ram moscatell: n'hi ha de blanc i de negre, s molt sabors i t un gust com de canyella, aromtic. Ram pansa o panser: s molt dol, per ms bo per a assecar-lo i fer-ne panses que per a menjar-lo quan s fresc. Ram pansal: s de gra negre, grosset, de pell gruixada, bo per a menjar i per a fer vi (Mall.). Ram pascari: s negre i de pell prima (Alg.). Ram de penjar: el que es penja per guardar-lo fins a l'hivern. Ram picapoll: s blanc, de gra petitet, poc recomanat per a vi, per bo per a penjar i menjar-se d'hivern. Ram de planta: s gros, blanc, bo; madura pel setembre (val., mall.); hi ha subvarietats anomenades ram de planta nova (Xtiva), de planta fina (val.), de planta vermella (mall.), etc. Ram de pobre: el de gra gros i que dna molt de vi (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Ram ribot: s negre i gros, no bo per a menjar, per s per a fer vi (Urgell). Ram roig (Empord), o roget (val.), o rojal (Massalcoreig): s vermells, de gra rodonet, primerenc, sabors. Ram sabater: s negre, gros, de grans atapets, no comestible, per bo per a fer vi (Mall.). Ram salzenc: s negre i gros (Urgell). Ram de Sant Jaume: s blanc, rod, de pell fina (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Ram de sarr: s petit, blanc i bo; madura per l'agost (Alcoi). Ram senyal de gall: s blanc, de grans poc espessos, llargueruts, mitjancers, bo per a menjar i fluix per a fer vi (Mall.). Ram sumoll: s de gra llarguerut, negre, de pell prima, molt sucs, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Ram tintorer: de grans mitjancers, poc espessos, negres, amb el suc vermell; no gaire bo per a menjar, fluix per a fer vi, per el fa de bon color (Mall.). Ram trobat: de gra negre, rod, molt dol (Urgell). Ram ull de llebre: s de color blanc groguenc amb un pic negre a l'ull, regular per a menjar i per a fer vi (val., mall.). Ram valent: n'hi ha de negre i de blanc, s de gra gros i bo (Mall.). Ram verdil: s blanc, menudet, bonet, molt primerenc (Val., Xtiva, Alcoi). Ram vidriell: s menut, blanc, primerenc, molt dol (Valls, Maestrat). Ram vernatxa: el de garnatxa (Calasseit, Maestrat). Ram vinater: s de gra blanc groguenc o rogenc, mitjancer, molt dol i molt bo tamb per a fer vi (Mall.). Ram xarello: s de gra blanc, llarguer, molt sabors, i molt primerenc (Empord, Mallorca).
|| 2. Inflorescncia formada per un eix principal que en tota la seva llargria t eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor; cast. racimo.
|| 3. Conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra; cast. racimo. Un ram d'ametlles, de cireres, de dtils, de pltans, etc. Raim de eura: Corymbus: Razimo de yedra, Nebrija Dict. Gronxant-hi entre lianes..., la palma escabellada, son ensucrat ram, Atlntida ii. Rams de saquera: el fruit de qu es fa el vi de sac, usat com a remei contra el mal de coll. a) L'espiga de la civada i de la cugula (Mall.).
|| 4. Element ornamental format per un conjunt de peces rodonenques agrupades entorn d'un eix ramificat; cast. racimo. Preg'l que se'n brods unes calses de rayms e los grans fossen de perles, Tirant, c. 249.
|| 5. fig. Conjunt de coses o de persones agrupades d'una manera semblant als grans d'un ram; cast. racimo. A cada plataforma hi havia un ram de persones (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. Nom que, acompanyat d'un complement, forma la denominaci de diverses plantes. a) Rams de guineu: planta esmilcia de l'espcie Paris quadrifolia, que es cria per llocs humits del Ripolls i la Garrotxa; cast. uvas de zorra o de oso.b) Rams de llop: planta crassulcia de les espcies Sedum album i Sedum acre (V. crespinell || || 2 i 3). El Sedum album s'anomena tamb ram de galpat, i el Sedum acre a Mallorca t el nom de rm de moix.c) Ram de moro, o ram de guilla, o ram de Sant Salvi, o ram de l'escopeta: planta fitolaccia de l'espcie Phytolacca decandra; cast. hierba carmn.d) Ram d'ssa: planta ericcia de l'espcie Arctostaphylos uva-ursi de fulles petites, fruit esfric i flors rosades (Vall Ferrera); cast. gayuba.e) Ram de pastor: planta vaccinicia de l'espcie Vaccinium myrtillus, de fulles ovades i finament serrades, flors d'un blanc rosat o verds, i baies globuloses d'un negre blavs; cast. arndano.f) Rams de sapo: planta crassulcia de l'espcie Sempervivum tectorum (val.); cast. hierba puntera. (V. consolda || 4).—g) Ram de mar: planta efedrcia de l'espcie Ephedra fragilis (V. ginesta || 3 c).
|| 7. Rams de la mar: hidrozou sifonfor de l'espcie Apolemia uvaria (Bosc Fauna Val. 440).
Var. dial.:
reim, rim, rm (Dues tovalloles ab rms vermells, doc. a. 1478, ap. Hist. Sller, ii, 1002).
Loc.

Mig figa mig ram: aix aix, ni b ni malament (or., bal.). Son pare tot lo dia mitj figa i mitj rm, Aguil Rond. de R. 13.
Refr.
—a) La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc ram: es diu referint-se a una cosa de molt bon aspecte per d'escassa valor (Vinars).—b) Quan no sn figues, sn rams: es diu d'una successi de molsties o preocupacions de divers carcter, per que totes fan patir.—c) No t vinya, i ven rams: es refereix a les persones que gasten ms diners dels que el seu estat o posici social els permet.—d) Cada cosa a son temps, i d'estiu rms (Mall.).—e) El ram li diu al vi: Vine cap ac, cos: es diu referint-se a coses que sn anlogues o que lgicament han d'anar plegades (val.).
Fon.:
rəm (or.); ram (occ.); rem (Isavarri, Sort, Vilaller); rə́јm (Mall., Eiv.); rm (Palma, Santany, Sller, Alcdia, Men.); rm (pir-or., Blanes); rəɣm (Angostrina).
Intens.:
—a) Augm.: rams, ramarro.—b) Dim.: ramet, rametxo, ramello, rameu, ramiu, ram.—c) Pejor.: ramot.
Var.
ant.: rasim (doc. a. 1310, ap. RLR, x, 65); reym (doc. a. 1290, ap. BABL, xi, 301; Palladi 152).
Sinn.:
— || 6a, herba de la creu, panses de guineu;— || 6b, crespinell, arrs de bruixa, arrs de pardal;— || 6c, arbre de tinta, escopetes;— || 6d, boixerola;— || 6e, avajonera;— || 6f, consolda, matafocs, herba de foc, orellana;— || 6g, ginesta borda.
Etim.:
del llat racēmu, mat. sign. ||1.

2. RAM f. ant.
Matriu, ter. La sua decoci... torna la mare en son loc quan s exida de fora e val a la umiditat que corre de la rrahim, Medic. Part. 73. Quan s donat a beure estreyn e talla la correna de la rrahim, Medic. Part. 84.
Etim.:
de l'rab raḥim, mat. sign.