Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ramat
veure  2. ramat
veure  3. ramat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. RAMAT, -ADA adj.
Que té rama; abundant de branques; cast. ramoso, ramado. Los aucells, s'ajusten e s'acosten enans al arbre on pus és fullat e flurit e ramat, Llull Cont. 35, 18. Ombregen l'hermós estany vells roures i ramades alzines, Verdaguer Rond. 48.

2. RAMAT m. ant.
Ram, plançó? Trametem-vos tres poncemés... Per què us manam que façats plantar la un remat al mig del un quadro del nostro jardí, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 530).

3. RAMAT (ant. escrit també remat). m.
|| 1. Conjunt d'animals de la mateixa espècie que es crien i es fan pasturar plegats (sobretot bestiar de llana o cabrum); cast. rebaño. En un ramat de bestiar una sola bèstia tinyosa fa totes les altres tinyoses, Eximenis Terç, c. 126. Ve un hom ab un ramat de porchs e altre de bèsties, Sermons SVF, i, 262. La ovella... és estada retornada al remat, Oliver Exc. 21. Volem, manam vixquen a part, fora'l ramat, Somni J. Joan 2981. Un ramat de porcells dintre el jardí, Canigó vii. Sento les esquelles del primer remat, Massó Croq. 89. Els pastors amb els ramats | devallant de les montanyes, Maragall Enllà 20. El ramat no té un nombre fix de caps de bestiar, però en el Pirineu hi ha l'opinió que per a esser un vertader ramat ha de tenir almenys 120 ovelles. El ramat molt nombrós, de més de mil ovelles, sol anomenar-se ramada. Un ramat petit, inferior a cent caps, és un escamot. a) Ramat de bens: nom metafòric que es dóna a una nuvolada molt blanca i agrumollada (Roses, Costa de Llevant).
|| 2. fig. Congregació de fidels o adictes a una doctrina sota la direcció del pastor o director; cast. rebaño. Havia esvahides les ovelles del ramat de Jesuchrist, Eximenis Angels 75 (Aguiló Dicc.). Anyells del remat de Jesús que ens hem vist una estona entre sos braços, Verdaguer Exc. 11.
|| 3. Conjunt d'animals o de persones que es mouen o actuen plegats; cast. manada. Aplegar la gent a ramats: Cogere in turmas, congregare in catervas, Lacavalleria Gazoph. Ramat de lladres, aplegats en un lloch, ibid. Posen-se trenta ocas a cada ocada o remat, Agustí Secr. 157. Un ramat de dufins va venir a saltar al nostre voltant, Ruyra Pinya, ii, 42.
|| 4. per ext., Conjunt nombrós, sèrie nombrosa de coses (materials o immaterials); cast. montón. «Aquesta figuera té un ramat de figues». Ramat de còdols: munt de pedres (Ferrer Dicc.). «Ha passat un ramat d'estudiants». «Fa un ramat d'anys que et conec». «Encara ens toquen un ramat d'hores de caminar». Un ramat de gabietes de moxonets, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Y es passaren un remat de dies antes de recobrar la seva primitiva felicitat, Genís Quadros 178. Tot lo que estava veient des d'un ramat d'hores ençà, Vayreda Puny. 234.
    Refr.
—a) «Ramat de molts, el llop se'l menja».—b) «Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics» (Lledó).
    Fon.:
rəmát (pir-or., or., bal.); ramát (occ., val.); remát (se sent pronunciar així, a vegades, alternant amb ramát, en el català occidental).
    Intens.:
ramadàs, ramadet, ramadot.
    Sinòn.:
guarda.
    Etim.:
del llatí *ramātu, derivat de ramu, ‘branca’.