Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rebre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBRE (i ant. reebre i recebre). v. tr.: cast. recibir.
|| 1. Prendre (allò que ens donen o envien). a) Amb complement de cosa material. Tro que aia receebudas C maxmudinas, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Que'l pa e'l vi que hom reseb esdevenen en carn e en sanc, Llull Cont. 172, 26. E reeberen lo cors de lesu Christ, Jaume I, Cròn. 9. Donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 82). En qual manera sabran enganar lurs marits, rebre letres dels amadors, Metge Somni iii. Si ningun confrare del dit offici haurà principiat rebre les pells, doc. a. 1499 (BSAL, vii, 158). Priva d'un bossí de pa an es pobre que l'havia de rebre, Roq. 5.—b) Amb complement de cosa immaterial, d'acció: esser objecte d'una activitat; adquirir una qualitat o condició. Anaven... als sermons per oyr la paraula de Déu e per rebre doctrina, Llull Blanq. 1, 11. Es manifesta cosa que'l món ha recebuda creació per lo gran poder diuinal, Llull Gentil 75. Si'l solell passant per los fems no'n reeb sutzetat, Llull Felix, pt. i, c. 5. Continuam... de reebre los dits homenatges, Pere IV, Cròn. 151. Estan les ànimes dels enfants o generalment de tota persona que no hage rebut baptisme, Metge Somni iii. Lo nostre enteniment rebrà sciència, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3. Van a ajonoyar-se devant s'antiga figura que rep adoració a l'iglésia de l'Hospital, Ignor. 3. Jo som el qui los he de rebre les declaracions, Penya Mos. iii, 154. Tot quant d'amich troba..., reb es sagramental saludo, Maura Aygof. 52. Elies..., per miracle, rep la força d'altres dies, Alcover Poem. Bíbl. 78.
|| 2. Prendre quelcom voluntàriament, de bon grat; fer-se càrrec d'allò que es dóna. Et si... forsfacturam... emendare voluerit..., ego... ipsa emenda recebré o la perdonaré, doc. a. 1064 (RLR, iii, 276). Formen la oració en acabada forma e fan-la digna com sia per vós reebuda e exoïda, Llull Cont. 315, 25. Com yo... rebí lo castell e homenatge de tots quants hi eren, Muntaner Cròn., c. 252. Per salari de reebre los comptes murischs, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 115). Si és cas que vós no acordets de reebre lo dit consolat, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157).Rebre una obra, una feina: acceptar-la el qui l'ha encarregada, considerant-se satisfet de la manera com ha estat feta. Rebre el dol: esser objecte de les manifestacions de condol dels qui assisteixen a un enterrament o funeral.
|| 3. Esser objecte de l'arribada d'una cosa. Tancaren lo canó del safareig per lo qual rep aygua, Codi Çagarriga 136. Com lo front sia més vehí al cap que les altres parts, per ço reb més la humiditat del cap, Albert G., Ques. 32 vo. Negar no us vull yo que lo receptacle | no reba y nodreixca la antiga lauor, Proc. Olives 1554. Com rep la mola rústega lo blat de la tremuja, Atlàntida viii. La presó me tornà rebre, tomba de vius, Costa Agre terra 88.
|| 4. Prendre amb si algú que s'acosta, bé o malament; especialment, Prendre'l de bon grat, volent-lo tenir en sa companyia; admetre. Us ha plagut ordonar... que ajen fets molts de miracles, per tal que les gents los ajen mills recebuts e mills creguts, Llull Cont. 57, 5. Que reeba aquel a home ab homenatge de mans, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 295). Us pregam... que lo dit G. de Bellsoley tingats e reebats per cònsol, doc. a. 1320 (Capmany Mem. ii, 83). Si alcun... demanarà que sia rebut en la confraria, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 84). Lo Rey lo ha rebut malament, Lacavalleria Gazoph. A tu... t'hi reben a punyalades, Picó Engl. 64. Rebeu-la com esposa en vostres braços, Canigó 11. a) més especialment, Sortir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa. (En aquest significat, a certes regions es conserva la forma arcaica recebre). «Anirem a l'estació a recebre els oncles que vénen amb el tren» (Olot, Solsona, Pallars, Urgell). Pregaren que exíssem reebre don Ferrando, Jaume I, Cròn. 21. Los prohòmens reeberen lo ab gran honor, Muntaner Cròn., c. 151. Que'ns rebessen axí com se pertanyia, Pere IV, Cròn. 160. Sortirà a rebrer-te un senyor magre, Ignor. 19. Calia fer quelcom per vos recebre, Víct. Cat., Sol. 59.—b) Deixar entrar algú a casa nostra, a la nostra presència. Reeb-te per ço que'm reebes en lo teu regne, Llull Blanq. 9. Plàcia-us que reebats la mia ànima en Paradís, Muntaner Cròn., c. 146. Feya visites, en rebia y el volien per amich, Ignor. 31. A les cases on s'esperen hostes, abans de rebre'ls ja s'ha fet dissabte, Pons Com an. 171.
|| 5. Sofrir; esser objecte de l'acció (d'una cosa que causa dolor, dany, ofensa, molèstia). Si és mayor al qui serà pres..., receba talion, Usatges 56. Sien-li donatz per cascú XII diners un assot, en així que per X sol. resebés X assotz, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Per los grans escarns que rebia de les galees dels pisans, Muntaner Cròn., c. 275. He rebuts vituperis e desonors, Genebreda Cons. 45. Rebé lo trist Malcus lo colp y lo dan, Passi cobles 20. Cansat de rebre insolències, Penya Mos. iii, 16. Qui en rebé més ferma la punyida, Pons Com an. 136. Es qualcú que ha rebut llenya per llarc, Aurora 226. a) absol., Esser objecte de cops violents, de ferides, etc., o esser víctima d'una desgràcia. «Mira, que rebràs!» (es diu en to d'amenaça). «Avui et tocarà rebre»: avui et pegaran. Una infeliça que havia rebut del cap, Verdaguer Exc. 29. Tots dos són decidits, y... rebries tu, Vilanova Obres, xi, 72. Alguns... espantats s'embardissen, i són aqueixos que reben, Bosch Rec. 156. En barallar-se amb el noi del carboner li havia tocat el rebre, Plana Sta. Mar. 96. En Pau ha rebut d'un braç i necessitaven draps i benam, Ruyra Pinya, ii, 94. Ja ha rebut!: es diu d'algú per indicar que ha sofert un dany físic o moral.
    Loc.
—a) Tenir per rebut quelcom: considerar-ho com a rebut, com a fet (sobretot tractant-se d'actes de cortesia).—b) Donar a rebre: tornar al propietari les terres que s'han tingut arrendades; fig., fam., morir-se (Mall.).—c) Estar per a rebre: estar en disposició d'esser visitat.—d) Rebre més bastó que el burro de la terraire: rebre molts cops, esser víctima de moltes bastonades.
    Refr.
—a) «Qui gemega, ja ha rebut»: es diu referint-se als qui són víctimes d'un dany i no poden fer res per evitar-ne les conseqüències. Hi ha una forma més completa d'aquest refrany, que diu: «Tururut tururut, qui gemega ja ha rebut» (Men.).—b) «Qui ha rebut, ha rebut»: es diu referint-se a aquells danys que afecten a diverses persones sense discriminació, o sia, que tothom hi està exposat.
    Fon.:
rέβɾə (pir-or., or.); réβɾe (occ., val.); rέβɾɛ (Maó); rə́βɾə (mall., Ciutadella, eiv.). En la forma recebre (usada només en l'accepció || 4a): rəsέβɾə (Olot); reséβɾe (Pallars, Urgell). En el català occidental i valencià s'usa vulgarment la forma recibir (castellanisme): resiβí (occ.); resiβíɾ (val.).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts, pàgs. 202-205.
taula 
Les formes admeses generalment com a correctes en el llenguatge literari són:—Pres. d'indicatiu: rebo o reb, reps, rep; rebem, rebeu, reben;—Pretèrit imperf. d'indicatiu: rebia, rebies, rebia; rebíem, rebíieu, rebien;—Perfet simple: rebi, reberes, rebé; rebérem, rebéreu, reberen;—Futur: rebré, rebràs, rebrà; rebrem, rebreu, rebran;—Condicional: rebria, rebries, rebria; rebríem, rebríeu, rebrien;—Pres. de subj.: rebi o reba, rebis o rebes, rebi o reba; rebem, rebeu, rebin o reben;—Pretèrit imperf. de subj.: a) rebés, rebessis, rebés; rebéssim, rebéssiu, rebessin; b) rebera, reberes, rebera; rebérem, rebéreu, reberen;—Imperatiu: rep, rebeu;—Gerundi: rebent;—Part. pass.: rebut.
    Var. form.
ant.: redebre (Hom. Org. 7) és una forma que no representa cap pronúncia vertadera, sinó que és produïda per ultracorrecció, per analogia de mots com espasa que tenen -s- procedent d'una -d-. En el segle XV ja apareix la forma recebir (castellanisme): Isquessen fora de la ciutat per recebir los embaxadors, Tirant, c. 14; No tardeu de recebir aquest rey, Villena Vita Chr., c. 28. També apareix de bona hora la forma recibir: Lo anaren a recibir a la vora del riu, Tirant, c. 133.
    Etim.:
del llatí recĭpĕre, mat. sign., que evolucionà normalment en la forma resebre, després reebre per desaparició també normal de la -s- intervocàlica, i finalment rebre per reducció de les dues ee contigües. La forma recebre, arcaica però avui conservada en algunes comarques catalanes, sembla deure la seva vitalitat a la influència del francès recevoir o del castellà recibir.