Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  refer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

REFER v. tr.
|| 1. Tornar fer (allò que s'havia desfet); cast. rehacer. Que'ls sarrayns són tenguts de reffer la dita plaça, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 118). Quant més Déus pot refer hom de pols qui sia estada de cors de hom!, Llull Felix, pt. viii, c. 61. Los moros rompen lo palench, e en la nit Tirant lo féu tornar a refer, Tirant, c. 289. Podrien d'una peça refer-se, si mai cauen, | totes les Seus del món, Canigó iv. El rotlle es refeia i començava la repassada, Pous Nosa 45.
|| 2. Reparar, tornar posar en bon estat, en estat normal (allò que s'havia deteriorat o debilitat); cast. rehacer. Que no's pogués refer en nobilitat, Llull Cavall. 19 vo. Per refer 13 matalaços y cardar la llana, doc. segle XVI (Miret Templers 580). Sense una veu compassiva que refés son cor, Pons Com an. 160. Refer la pasta: fènyer la pasta del pa (Priorat). Refer el llevat: afegir al llevat un poc d'aigua calenta i farina per fer-lo créixer més (Empordà, Eiv.). Refer l'aioli: condensar-lo de nou quan s'ha negat (Empordà). a) refl. Tornar prendre força, tornar a l'estat bo o normal (de salut, de vigor, de posició econòmica, de moral, etc.); cast. rehacerse. De prompte se refà..., cridant amb veu de tro, Canigó ix. Vaig eixir al carrer per refer-me, per reaccionar-me, Pons Com an. 73. L'Emília es refeya de sa impressió xerrotejant pels colzes, Pons Auca 157. L'Enriquet se refeya depressa, creixia a la vista, Oller Pil. Pr. 96. Trobant-se molt refet de diners, Lleonart Cov. 39.
|| 3. Esmenar, compensar per un dany o pèrdua, per una cosa mal feta, per igualar un compte; cast. resarcir. De les altres bayes e de les malafetes qui poden esser refetes e esmenades, Usatges 74. Tot lo mal que fet li aurà e cant tolt li aurà, en onçe dobles li o refaça, Usatges 102. Aquel per qui's serà obligat deutor o fermança deu-li refer aqueles messions que... aurà feytes, Cost. Tort. I, v, 3. Que tinga de refer lo dit temps de malaltia o justa ausència a son amo, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 403). Vós m'heu de refer cent lliures, Ignor. 61.
|| 4. refl. Tornar pensar en una cosa; recordar-se'n (Montblanc). «Ara me'n refaig, d'allò que em deies».
|| 5. refl. Canviar de pensament o de propòsit (Mall.); cast. repensarse. «Volia comprar una casa i m'he refet, perquè trob que no em convé».
    Fon.:
rəfé (or., bal.); refé (occ.); reféɾ (val.).
    Etim.:
del llatí refĭcĕre, mat. sign., o més aviat formació catalana a base del verb fer i el prefix re-.