Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. regna
veure  2. regna
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGNA f.
Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura; cast. rienda. A cauayl és donat fre, et a les mans del caualler són donades regnes, Llull Cavall. 25. Prenguem-lo per les regnes, e dixem-li: Tornats a la batayla, Jaume I, Cròn. 64. No deuria anar en feyts d'armes menys de dos parells de regnes, Muntaner Cròn., c. 134. Destrauen lo cavall ab unes regnes de seda blanca bé longues, Pere IV, Cròn. 156. Com Tirant veu que perdia molta sanch, mès prestament la espasa en la mà de la regne, Tirant, c. 65. Amb les dues regnes a les mans, el Ros no sabia lo que li passava, Víct. Cat., Ombr. 82. Falsa regna: corretja que va del selló del bast al cabestre per evitar que l'animal abaixi massa el cap; cast. falsa rienda. Unes capçanes, falsa regna, pitral, Inv. Anfós V, 157. Com lo rocí fon dauant la font e veu l'aygua, acostà-s'i per voler beure, e perquè tenia la falça regna en l'arçó de la sella, no podia, Tirant, c. 28. a) fig. Trencades les regnes de temprança, Metge Somi iv.
    Loc.
—a) Tirar la regna: fer aturar el cavall o altre animal en què es cavalca. E si un hom o fembre pobre los crida, que tiraran la regna e'ls oyran, Muntaner Cròn., c. 20. Caualcarem e irem a Berga iuerçosament, sens tirar de regna, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 159).—b) No aturar regna: (ant.) no aturar-se anant a cavall. Fugí e no aturà regna tro hac passada la barca d'Amposta, Pere IV, Cròn. 356.—c) Girar la regna: tornar arrera anant a cavall; cast. volver las riendas. E don Blasco, ueén que a fer s'auia, girà la regna e uingué ués nós, Jaume I, Cròn. 135.—d) A regna solta: corrent sense esser refrenat, i fig., obrant amb tota llibertat; cast. a rienda suelta. Jo vivia a regne solta, Oliver Exc. 28. No faces axí com lo cauall que no té fre, que va a regna solta, Sermons SVF, i, 249. Tots los altres qui volen viure a regna solta, tots són morts, ibid. 164. Jaquiu-los anar a regna ben solta, Brama llaur. 257.
    Fon.:
rέŋnə (or.). En els altres dialectes s'usa correntment la forma castellana rienda.
    Etim.:
del llatí retĭna, mat. sign.

2. REGNA f. ant.
Reina. La dita regna hac el infant, Pere IV, Cròn. 62.