Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reialme
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

REIALME (ant. escrit també realme). m.
Regne. Del reyalme d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 3. Anà per los seus realmes e terres, Pere IV, Cròn. 60. A ús e a costum del realme de França, Tirant, c. 53. Tendríem un gran reialme, Maragall Enllà 20. Segons l'exemple i la llei | dels reialmes de la terra, Alcover Poem. Bíbl. 43.
    Var.
ant.: rialme (doc. a. 1390, ap. RLR, vi, 376); rajalma (Graal 29); rayalma (Graal 46).
    Etim.:
sembla format per un creuament del llatí regimen i regale, com el fr. royaume, prov. realme, etc.