Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  revolució
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

REVOLUCIÓ f.: cast. revolución.
|| 1. Moviment d'un cos que descriu una trajectòria closa (circular, el·líptica, etc.). De 12 signes farets una reuolució, Gilbert-Corsuno Astrol. 8. La reuolució de les planetes e maiorment del sol fa lo temps, Com. Inf. 3. La longuesa sia segons la necessitat de les revolucions, Cauliach Coll., iii, 1a, 1. Superfície o cos de revolució: superfície o cos engendrat pel moviment d'una línia o d'una superfície al voltant d'un eix.
|| 2. Canvi total, radical. «La invenció de la impremta produí una revolució en la difusió de les idees». Especialment: a) Canvi fonamental en l'organització política, en el govern o constitució d'un Estat o d'una altra organització humana.—b) Alçament encaminat a acomplir aquest canvi a base de capgirar el sistema polític existent. Temps de la guerra y revolucions, doc. a. 1584. Les revolucions destruexen sense arribar a edificar, Obrador Arq. lit. 60.—c) hiperb., Gran desorde o desconcert de crits, soroll, etc.
    Fon.:
rəβulusió (Barc.); reβolusió (Val.); rəvolusió (Palma).
    Intens.:
—a) Augm.: revolucionassa.—b) Dim.: revolucioneta, revolucionetxa, revolucioneua.—c) Pejor.: revolucionota.
    Etim.:
pres del llatí revolūtiōne, mat. sign. ||1.