Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  riure
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

RIURE v.: cast. reir.
|| 1. intr. Fer el moviment peculiar dels músculs de la cara, principalment de distensió de la boca, acompanyat de l'emissió de sons explosius de la gargamella, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada. Ni aquells qui tan rien, si'l volen resemblar, ¿com se poden adurmir?, Llull Blanq. 71. Lo senyor rey comensà a riure e dix, Muntaner Cròn., c. 52. En un moment ploren e riuen, Metge Somni iii. Lo rey, com reebés la letra d'Aznar, ris e legí-la dauant tots, Curial, ii, 85. Posar-se (i ant. Prendre's) a riure: començar a riure. Prenguí'm a riure | com les oí, Spill 3374. Esclafir (o Esclatar) a riure: posar-se a riure intensament. Fins que esclafien a riure, Massó Croq. 67. Esclatà a riure amb tan abundosa riallada, Ruyra Parada 28. a) ant. s'usava també com a refl.: cast. reirse. De fit a fit guardà lo Rey, e fentament e lenta ris-se, Marsili Cròn., c. 20. Ells així mateix rigueren-se e no'ns en parlaren pus avant, Pere IV, Cròn. 149. Y, si us rieu, may donau clara vostra rialla, Viudes Donz. 803. ¿Sabeu qui és hun gran cornut? Aquell qui's riu, Coll. Dames 179.
|| 2. fig. Tenir aspecte molt alegre o vivaç. Si no plora lo cel, no riu la terra ab flors, Jahuda Dits, c. 62. Tot riu en aquest lloch, Lacavalleria Gazoph. Atret, com les abelles, pel riure de ses flors, Atlàntida iv. Tornava ab los ulls que li reyen y ab los pits plens d'ous, Penya Mos. iii, 200. I reia el sol en ma verdosa plana, Maragall Enllà 13. L'alba ja riu: significa que ja comença a sortir el sol, a esser de dia clar. Fris ben molt y l'auba ja riu, Riber Sol ixent 122. L'aigua riu: es diu d'una aigua corrent que per tenir poca fondària o molta pendent produeix petites ondulacions repetides.
|| 3. intr. Esser pres per un sentiment de viva alegria, satisfacció o burla; no prendre's seriosament alguna cosa. a) absol. Ay lassos qui ara riets, car temps vindrà que vosaltres plorarets e gemegarets, Canals Carta, c. 11. Per riure (o De per riure): de burla, no seriosament. Yo ho deya pera riure o de folga, Lacavalleria Gazoph. Vetlatoris de per riure són aquests en què es cadàver d'un viu pot cridar, Roq. 41.—b) introduint amb la preposició de el complement indicador de la cosa que produeix el sentiment d'alegria o de burla. Tothom reya de la cota d'armes de Curial, veent que era camisa de dona, Curial, i, 42. Rient d'aquella sortida d'en Lluís, vàrem baixar, Ruyra Parada 27.—c) Fer riure: produir un sentiment de viva alegria o de burla; fer que una cosa es prengui sense gens de serietat. «No em facis riure!»: no em diguis coses ridícules, increïbles.
|| 4. refl. Burlar-se d'algú, d'alguna cosa; manifestar que el prenen o la prenen amb menyspreu, com a cosa ridícula; no fer-ne cas, no prendre-la seriosament. Lo qual hom se'n ris denant sa muller de ço que l'ase e'l bou dehien, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Tu te'n trauries escarn e te'n riuries, Genebreda Cons. 90. ¿Quina consolació pot esser a una donzella que tothom se rigua d'ell?, Tirant, c. 86. Ell se riu de vostres amenasses, Lacavalleria Gazoph. Quan, mig clos l'edifici ja de l'aiguat se reien, Atlàntida vi. Axí veuré si vostè venia per riurer-se de sa meua sanch, Roq. 50.
|| 5. tr. Celebrar rient una cosa que algú fa o diu. Riu lo bé de ton vehí e plora lur mal, Llull Mil Prov. 403. Els vehins encara m'encenien més la sanc, rient els destarifos de Cunegildo, Guinot Capolls 90.
|| 6. intr., iròn., Començar a rompre's la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l'ús excessiu o de la mala qualitat del material. «Al·lotes, filau, filau, | que sa camia ja riu, | i si no vos l'adobau | no us arribarà a s'estiu» (cançó pop. Men.). Un pobre estodiant de medecina que sabia més que Lepe... maldement dugués un jach que reya pels colsos y tot, Penya Mos. iii, 115.
    Loc.
—a) Trencar-se (o Partir-se, o Esqueixar-se, o Rebentar-se, o Esclatar-se, o Cruixir-se, o Desfer-se, o Pixar-se, o Deixar-se anar, o Morir-se) de riure: riure desmesuradament.—b) Riure pels colzos, o per ses butxaques: riure molt (mall.).—c) Riure per sota el nas: riure dissimuladament.—d) Rient rient: sense manifestar que es pren seriosament una cosa. Un cuento que, riguent riguent, conté una veritat com unes cases, Roq. 46.—e) Riure a l'esquena (o a les costes, o damunt les costelles) d'algú: divertir-se fent-ne burla. No vui que s'engréixun rient a ses nostres costes, Ruyra Parada 33.—f) Riure les orelles a algú: començar algú a conèixer les coses del món, de la vida pràctica, i prendre's un xic massa de llibertat.—g) Riure's d'un enterro, o d'un mort, o del mort i de qui el vetlla, o del mort i de les antorxes, o del ball i dels sonadors, o del sant i de la festa, o del sant i de les xeremies, o del sant i de les matines, o de sa capeta de Cristo (eiv.): esser molt burleta, riure's de les coses més serioses.
    Refr.
—a) «Guarda't del qui sempre et fa riure»; «Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar»: significa que els bons pares i amics ens fan un favor quan ens diuen o fan coses que ens desagraden, mentre que els mals amics solen procurar afalagar-nos per fer-nos mal.—b) «Qui a primeries riu, a darreries plora»: vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament.—c) «Quan uns riuen, els altres ploren».—d) «Rient i plorant, es fa la gent gran»: vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors.—e) «Com més serem, més riurem»: es diu en convidar algú a agregar-se a una colla.—f) «Quan ell riu, el dimoni plora»: es diu d'una persona que no sol riure mai.—g) «La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu»: es diu referint-se a gent d'humor variable (Empordà).—h) «Riu, riu, i ton pare (o «ta mare») et durà un niu»: ho diuen a aquells qui estan despreocupats i alegres davant circumstàncies perilloses.—i) «Qui molt riu, no té el seny gaire viu»; «Qui riu massa, té el cap de carabassa».—j) «Qui riu sense motiu, fa riure de grosser» (Mall.).—l) «Més val riure que fer riure»; «Més val riure que dar que riure» (bal.): es diu per justificar algú que riu molt o que es burla d'alguna cosa.—m) «Qui molt vol viure, de tot s'ha de riure»: suposa que per a viure molts d'anys cal despreocupar-se de les coses i no prendre-les seriosament.—n) «Rient rient, bat es cul a sa gent» (men.); «Rient rient, foten la gent» (mall.): es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres.—o) «Per riure l'ensellaren, i encara hi va» (mall., men.); «Per riure els casen» (Pineda): es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament.—p) «Si el dimoni no se'n riu, no és homo de bulla»: es diu referint-se a alguna cosa estrambòtica, ridícula, jocosa (men.).—q) «Riu bé qui riu darrer»; «El riure és de qui guanya»: significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final (men.).—r) «No te'n riguis, que hi pots caure»; «No et riguis de mon dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou»: significa que no convé fer burla dels defectes o de les desgràcies d'altri, perquè tots hi estam exposats (mall.).—s) «En parlar de mi, no ric»: vol dir que és fàcil fer burla dels altres o despreocupar-se de llurs dissorts, però que en tocar-nos a nosaltres la desgràcia o la burla, ens posam seriosos (mall.).
    Fon.:
ríwɾə (pir-or., or., bal.); ríwɾe (occ., val.); ríwɾa (alg.).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts.
taula 

    Etim.:
del llatí rīdere, mat. sign. ||1, 2, 3.