Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roba
veure  2. roba
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ROBA f.
|| 1. ant. Allò que algú ha pres a l'enemic en batalla, als habitants d'un lloc en barreig, etc.; cast. botín. E la vila presa... dixeren que uolien que's faés encant dels moros e de la roba que y era e de totes les coses, Jaume I, Cròn. 89. Trameteren missatgers al capità volgués fer smena dels moros que hauien morts e de la roba que se n'hauien portada, Tirant, c. 334. Lo cavaller qui és en la batalla per gonyar roba e diners més que no per gonyar honor, Scachs 38.
|| 2. ant. Acció de prendre coses en batalla o en barreíg; cast. robo, saco. Donaren fama que avien armat sobre la roba de Alexandria, doc. a. 1306 (Rubió Dipl. 33). Tals com aquests són dits hòmens cossaris qui van a roba de tot hom, Tirant, c. 86.
|| 3. ant. Mercaderies transportades, sobretot per mar. Ans que l'aver sia vengut en l'ostal, son hoste a guasaynada la reua, de qual que part hon la roba venga, Reua Perp. 1284, p. 376. Los cònsols determenen totes questions que són de nòlit e de damnatge de robes que sien carregades en nau, Consolat, c. 22. Si lo mercader carrega més robes que no haurà nolieiades sens dir res, lo patró pot hauer lo nòlit que vol, Consolat, c. 87. Si algú comanarà a altre roba, la roba és entendre mercaderia, Consolat, c. 255. Si algun mercader o mercaders nolieiaran a algun senyor de nau o leny bales o farcells... e los mercaders metran o faran metre en aquells faixs, bales, farcells o caxes o altra roba que sia en mig del un d'aquells o de tots alguna cosa amagadament, axí com és or, argent, moneda, perles, ceda o altra roba nobla o mercaderia que ells se volran..., Consolat, c. 257. Prendre inventari de totes les ditas robes e béns que fossen en la dita barcha, doc. a. 1398. (Hist. Sóller, ii, 44). Oucís un porch e mès-lo en un sach, e féu un costal d'ell, axí com si fos alcuna roba o mercaderia, Eximplis, i, 56. Llançar roba en mar: (ant.) llançar a la mar les mercaderies més feixugues, en cas de tempestat o trencament de la nau, per salvar aquesta. Y quant veu fortuna, tantost veus que's cança, | y ab crits y desórdens, a tota ultrança | tantost ella amayna, llançant roba en mar, Viudes Donz. 173.
|| 4. ant. Conjunt d'objectes que es posseeixen, i sobretot els destinats a vestits i a ornament o ús casolà; cast. ropa, ajuar. Féu carregar les adzembles de la sua roba e de aquella que trobà en lo castell, Desclot Cròn., c. 135. E fo acort que al bon matí faéssem plegar nostres tendes e nostra roba, Jaume I, Cròn. 100. Assò és inventari de les robes e deutors que en Berenguer Martí m'a jaquides...: Una pessa de drap florentí..., Dos scapolons de florentí vert..., Item lexa XXII alcolles de vi, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Foragitada e treta la roba e moble que ere dins lo dit castell, doc. a. 1434 (Ardits, i, 298). Obra de libants, stores, sàrries e tota altre roba de palma, de jonch o de gerb, doc. a. 1403 (Geogr. Barc. 640). En la casa del rebost... ab les robes seguents: Dos cofrets de pocha valor, ... una post de roure grossa, sinc talladós..., sis scudelles, un morter, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Lavors elles tiren | a casa lo moble, la roba y diners, Proc. Olives 318. Les quals robes són les seguents: primo dos plats grans de tallar, XII plats comuns de meniar..., VI escudellas platerencas..., VI canalobres de lautó, doc. a. 1458 (Ardits, ii, 285).
|| 5. Qualsevol drap o tela; matèria teixida de fibres vegetals o animals; cast. tela, paño, ropa. Roba feta en casa (bal.) o Roba de pare i mare (Cat.): la fabricada amb el cànem o lli filats a les cases particulars. Roba de fil: tela de lli. Roba de la senyora: tela de cotó blanca, per a camises (Mall.). Roba d'herbassa: roba de la llana ordinària. Roba blava: tela de llana i bri blau, amb retxes primes d'altre color, que servia per a faldes i calçons (Llucmajor). Roba de veixí: tela de cotó i de color cendrós (mall.). Roba de matalàs: tela de drap ratllada de diferents colors. Roba de llengos: teixit fabricat totalment o parcialment amb fils pintats de diferents colors, combinats a curtes llargàries sobre un fons més clar (Mall.). Roba de llit: tota peça o conjunt de peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com llençols, flassades, etc. Roba de taula: les estovalles i tovallons. Un litet per a la Senyora ab poca roba, Villena Vita Chr., c. 10. Ab la roba del lit se tapava la cara, Alegre Transf. 88. La roba del cobricel, Salvà Poes. 136. Estendre la roba: posar-la penjada a lloc orejat o assolellat perquè s'eixugui després de rentada.
|| 6. Conjunt de peces de tela destinades a cobrir el cos d'algú; cast. ropa. «Com que fa fred, ens posarem més roba». Roba de rentar i portar: la que dura i no perd el color per més que se renti (Empordà). Roba bona o Roba de festa: els vestits que es porten en dies de festa o per als actes solemnes. Roba interior o Roba de davall (ant. roba jussana): les peces de vestit que es porten més prop del cos i cobertes per altres peces. Roba blanca: roba interior. Roba de damunt (ant. roba per de sobre): les peces de vestit que es porten visibles i cobrint la roba interior. Roba feta: peces de vestit ja cosides i a punt de posar-se. Roba de color: la roba de damunt (per oposició a roba blanca). Roba de batalla: peces de vestit de poca valor. Cascun dia se mudaua de robes, mes no les calces, Tirant, c. 173. La princesa se vestí unes robes que l'emperador li hauia fetes fer per a quant ella fes bodes, Tirant, c. 262. Que de sus vist | cot e mantell | de gros burell, | roba jusana | de fina lana, Spill 4073. Arrancaren a fugir en robes blanques, Verdaguer Exc. 62. Sap cosir de lo més bé, tant de roba blanca com de giponera, Roq. 26. Pentina't la cabellera, posa't roba neta, Penya Mos. iii, 90. Ten compte, que porto la roba bona, Vilanova Obres, xi, 40. Poca roba (o poca-roba), adj.: persona pobra, mancada de recursos. Tu, poca roba, al meu marit atrevir-te?, Vilanova Obres, xi, 27. Especialment: a) Peça principal del vestit; la més visible o gran que una persona porta; cast. vestido, ropa. Per obs de fer una roba de vestir al dit senyor Rey, doc. a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.). Donà al moro una roba de seda, Tirant, c. 92. Vestia una roba de brocat carmesí rocegant per terra, Tirant, c. 96. Se despullà la roba e restà en gipó d'orfebreria, Tirant, c. 97. Sobre la gonella portaua una roba francesa de cetí negre... uberta a quatre parts... e era tota forrada de cetí carmesí, Tirant, c. 435. Li tramès... dues robes, una de cetí ras, Curial, i, 24. Roba d'estat: vestit de gran cerimònia. Gentils hòmens molt ben abillats ab robes de stat de chaperia e de brocat, Tirant, c. 448. Per 14 canes de drap de seda cetí negre, de què foren tallades e fetes dues robes de stat per l'infant Don Enrich, doc. a. 1472 (Aguiló Dicc.). Roba talar: vesta que cobreix des del coll fins als peus. Roba d'aigua: peça de tela impermeabilitzada que els mariners porten per defensar-se de la pluja i de l'aigua del mar tempestuós.
    Loc.
—a) No esser roba de cossari: no esser cosa de poca valor, esser una cosa digna de bon tracte (Mall.).—b) Tractar algú o alguna cosa com a roba de cossari: tractar-lo o tractar-ho malament, sense mirament, com si fos cosa menyspreable (Men.).—c) Esser roba de genovesos: estar una cosa a disposició de tothom, com si no tingués amo (val.).—d) Ha estat roba de genovesos: es diu d'una cosa que s'ha portat a vendre i s'ha venut totalment i en poc temps (Empordà).—e) Fer-se roba: enriquir-se (Santanyí). «Amb sa guerra, n'hi ha molts que s'han feta roba».—f) Tindre la roba en lo Grau: estar a punt d'anar-se'n, d'emigrar (Val.).—g) Com si tinguera la roba en lo Grau: sense pensar en les conseqüències, com si no interessàs el bon o mal resultat (Val.).—h) Haver-hi roba estesa: haver-hi present algú, davant qui no convé parlar d'alguna cosa; sobretot, haver-hi infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentis.—i) Tenir la roba a l'estenedor: estar en el mateix cas de perill, de defectes, etc., que els altres.—j) Amb la roba que porta o Amb la roba de l'esquena: sense cap element de previsió o de recanvi; sense res més que el vestit que es duu posat.—l) No tocar la roba damunt, a algú: estar aquest en gran angoixa o temor.—m) No tocar un fil (o un pèl) de roba, a algú: no ferir-lo ni maltractar-lo gens. Va prometre... que no robaria pus ni li tocaria cap fil de roba, Penya Mos. iii, 186.—n) Arreplegar (o Palpar) la roba: moviment que fan certs malalts greus, d'agafar els llençols o cobrellit i estirar-lo o palpar-lo insistentment; hi ha la creença que aquest gest és senyal de mort molt pròxima.—o) Nedar i guardar la roba: fer una cosa difícil o perillosa sense deixar de prevenir i evitar de caure en el perill.—p) Ai, Senyor! Tanta roba i tan poc sabó!: exclamació que se sol fer quan es parla de coses difícils o molestes.
    Refr.
—a) «Sa roba fa es preu»: significa que la qualitat d'una cosa determina el seu valor (Mall.).—b) «La roba fa l'home»: vol dir que la presentació exterior de persones i coses influeix damunt el concepte que se'n forma.—c) «Qui té prou roba, prest se vesteix» (o «aviat està vestit»); «Qui té roba, prest té pedaços»: significa que el qui posseeix riquesa o mitjans abundants, aconsegueix fàcilment el que vol.—d) «Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu en té de sobra»: indica que si en les situacions difícils hi ha suficiència de mitjans, en les fàcils n'hi ha superabundància.—e) «Déu dóna el fred segons la roba»: significa que la providència no permet que les dificultats siguin superiors als mitjans de què es disposa per a vèncer-les.—f) «A cada u és permès defensar la seva roba»: vol dir que sempre és lícit obrar en defensa pròpia.—g) «Honra la roba a la caixa, i ella t'honrarà a la plaça»: indica que si som endreçats en el maneig de la roba, ella ens farà quedar bé en portar-la, perquè no tornarà vella.—h) «La roba vella guarda la nova»: vol dir que portant roba vella els dies feiners, es preserva la nova per als dies solemnes.—i) «A qui amb roba d'altri es vesteix, enmig del carrer el despullen»: significa que els béns mal adquirits solen perdre's algun dia vergonyosament.—j) «Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa».—l) «La roba vella no dura»: vol dir que les coses velles donen poc profit.—m) «Si la roba és bona, els pedaços també ho són»: vol dir que amb bons materials es fan bons treballs.—n) «Com manco roba, més sà»: significa que no convé anar vestit amb massa roba (val.).—o) «A la millor roba es fan les taques»: indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta.
    Fon.:
rɔ́βə (pir-or., or.); rɔ́βɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); rɔ́βa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Alg.); rɔ̞́βa (Cast., Val.); rɔ̞́βɔ (Al., Xàtiva); rɔ̞́βə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: robassa.—b) Dim.: robeta, robeua, robiua, robona.—c) Pejor.: robota.
    Var. form.
ant.: rauba (Tota rauba qui's tenga venal en hostal, Reua Perp. 1284; Tot corrador qui port rauba per vila, doc. a. 1295, ap. RLR, v, 84).
    Etim.:
derivat postverbal de robar.

2. ROBA f.:
V. rova.