Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roca
veure  2. roca
veure  roça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ROCA f.: cast. roca.
|| 1. Massa de pedra de gran volum i en estat natural. Un corp fehia son niu en una roca, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Perdé's una galera de Mallorques qui ferí en una roca, Pere IV, Cròn. 39. Com una serp volgués lo dit cap devorar, fo convertida en roca per Apollo, Metge Somni iii. Dels monts roques caygueren, Spill 14091. Cahent, levant, sí com infant en roques, Ausiàs March, c. ¿Quina mà forta | tes roques aixecà?, Costa Poes. 23. Castell de roca: castell bastit en una roca i aprofitant aquesta parcialment com a murs o com a element defensiu; cast. castillo roquero. Era un caualler qui hauia un castell de rocha molt fort, Llull Felix, pt. viii, c. 66. Ab aquels de Vilalongosa e de Borró e de Villela e de Palma, qui eren castells de rocha, Jaume I, Cròn. 307.
|| 2. Matèria mineral dura que en quantitats considerables forma part de l'escorça terrestre. Jo no guabaré que sia pus forts que roca ni acer, Llull Cont. 2, 28. Ja só dalt de la cima d'aquest altar de roca, Collell Flor. 35. Roca calcinal: la que serveix per a fer-ne calç. Roques simples: les que estan formades d'una sola substància mineral. Roques compostes: les constituïdes per diverses classes de minerals. Roques estratificades: les que estan dividides en estrats o capes. Roques neptúniques: les que s'han format per l'acció de l'aigua. Roques volcàniques: les resultants de la solidificació de laves o de l'aglomeració de productes sòlids dels volcans.
|| 3. fig. a) Cosa molt dura o resistent. Cor de roca: cor insensible. Perquè em dóna que sentir | sa patrona cor de roca | quant me crida amb sa veu d'oca | a les vuyt des dematí, Roq. 1.—b) Persona dura d'enteniment, molt curta de capacitat intel·lectual.
Roca, topon.: el mot roca abunda molt en la toponímia catalana per a designar grans masses de pedra, muntanyes, antics castells bastits damunt una penya, partides de terra i nuclis de població formats a redòs d'alguna massa pètria. Citarem només alguns d'aquests topònims. Puig de la Roca: muntanya del terme d'Avinyonet (Alt Empordà). Les Roques: partida de terra en el terme de Mont-roig, una altra en el de Montblanc, etc. La Roca: poble de 1.900 habitants situat en el Vallès, prop de Granollers. La Roca: poblet de 120 habitants agregat al municipi de Vilallonga del Ter (Cerdanya). La Roca: poblet del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Vendrell). Sa Roca: nom d'alguns pobles (V. Sarroca). La Roca de l'Albera: poble del cantó d'Argelers (Vallespir). Roca de l'Àguila: puig de la serra del Montmell (Vendrell). Roca de l'Àliga: muntanya en el terme de Tossa: porten el mateix nom altres muntanyes, sobre la documentació medieval de les quals vegeu Balari Oríg. 67. Roques Altes: muntanya de la Cerdanya. Les Roques Amples: camí del terme de Valls, en la partida de Palau de Reig. Roques d'Aguiló: partida de terra del terme de Santa Coloma de Queralt (Guia Cat. 94). Roca de Benet: muntanya de la comarca de Gandesa. Roques Blanques: puig de 1.450 metres situat a la comarca de Camprodon, i poblet agregat al municipi de Ribes de Freser. Roques de Castellar: muntanyes situades en el Berguedà. Roques del Claperal: relleix de penyes en el terme de Sant Feliu de Pallerols (Berguedà). Roca Colom: nom d'un puig que separa el Conflent de la comarca de Camprodon; i d'un altre puig del terme de Meranges. Roca Corba: muntanya de 992 m. situada al NO. de Canet d'Adri, i una altra de 1.868 m. prop de Montlluís, entre la Cerdanya francesa i el Conflent. Roca Curta: tossal de 920 metres, en el Berguedà. Roca de Conangla: cims enrastellats de la vall de la Muntanya (Berguedà). Roca Encantada: hostal que hi ha més enllà del planell de Sagàs (Berguedà), damunt un gran penyal que s'allarga enllà de la casa. Roca Entravessada: muntanya de 2.914 m. situat a la convergència d'Andorra amb territori francès i amb el Pallars. Roca Galera: turó situat al nord de Palaldà, a la vora del riu Tec. Roques Guilleres: penyals situats en el terme de Tossa (Aguiló Dicc.). Roca Guilleuma: muntanya situada prop d'Arbúcies (La Selva). Roca d'Oró: cim situat entre els Rasets i el Cogulló d'Estela (Berguedà). Roca Pastora: cingle que es troba pel camí del santuari de la Mare de Déu del Mont, en el terme de Bassegoda. Roca Plana: pla situat a 2.300 m. d'altura en la serra del Cadí. La Roca de Pomers: penyal situat prop de Villerac (Ross.). Roca Pudosa: (ant.) partida de terra del terme de Pontils. Altre tros en lo dit terme apellat la rocha pudosa, doc. a. 1424 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Roca Roja: puig situat entre el Conflent i el Vallespir. Roca Subiera: precipici de penyes verticals situat en el camí de la Pobla de Lillet (Berguedà). Roques de tot el món: espadats de la vall de Ribes, prop de la gorja de Núria. Roques de Ventolana: penyals situats a la vall de Greixa (Berguedà). Hi ha altres topònims que contenen el mot Roca en composició amb altres mots, com Sant Martí Sarroca (=sa roca), Rocallaura, Rocabruna, Rocabertí, etc., els quals han de cercar-se en el lloc alfabètic corresponent al compost.
Roca: llin. existent a Celrà, Mont-ras, Igualada, Valls, El Catllar, Àger, Almatret, Benassal, Catí, Mall., Men., etc. Existeix també la variant plural Roques (escrita sovint Rocas) a Verges, Mont-ras, La Selva del Camp, etc.
    Loc.
—a) Més dur que una roca: es diu d'una cosa o persona molt dura.—b) Pelat com una roca: es diu d'una persona molt pobra.—c) Anar a les roques o Dur algú a les roques: anar o fer anar a la perdició, a la ruïna. Li interessa provar que aquell home els du a les roques, Oller Pil. Pr. 384.—d) No en treuen tant d'una roca, per molt que piquin: es diu referint-se a una cosa que dóna poc guany, però que sempre és més profitosa que una altra que no produeix res.
    Refr.
—a) «Amb paciència i pa, treuen les roques»: significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts.—b) «Forta és la roca, però és més fort qui l'enderroca».
    Fon.:
rɔ́kə (pir-or., or.); rɔ́kɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Fraga, Gandesa); rɔ́ka (Andorra, Pobla de S., Calasseit, Tortosa); rɔ̞́ka (Cast., Val.); rɔ̞́kɔ̞ (Al.); rɔ̞́сə (Palma, Manacor, Pollença); rɔ̞́kə (Sóller, Inca, Men., Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: rocassa, rocarra, rocatera.—b) Dim.: roqueta, roquetxa, roqueua, roquiua, rocona.—c) Pejor.: rocota, rocot.
    Var. ort.
ant.: rocha (Leuda Tort. 1252); roqua (Desclot Cròn., c. 13; Flos medic. 66).
    Etim.:
d'un mot pre-romà *rŏcca, mat. sign., del qual s'ignora l'origen exacte, però que segurament existia, perquè les formes que es troben en diverses llengües romàniques l'exigeixen com a base.

2. ROCA f.
Cadascun dels carros triomfals monumentals que participen a la processó del Corpus, a València, amb figures que representen diferents sants i personatges bíblics.
    Etim.:
segons Amades Diad. ii, 56, ve de roca (art. 1) perquè la base damunt la qual anaven muntats els entremesos de la processó semblava una gran pedra; però sembla més probable que roca en el sentit de ‘carro triomfal’ vingui de l'àrab ruẖ, ‘carro’.

ROÇA f.:
V. rossa.