Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rosa
veure  2. rosa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. ROSA f.
|| 1. Flor de les plantes del gènere Rosa (V. roser), que és la més divulgada i apreciada en les nostres latituds, i el color més freqüent de la qual és un vermell esblanqueït (encara que hi ha varietats blanques, grogues, vermelles enceses, etc.); cast. rosa. Carga de roses, Leuda Coll. 1249. Odorar roses liris flors, donen adelitament e plaer al cors, Llull Blanq. 27, 1. Lo tàlem brocats vermells com la rosa, Passi cobles 103. Aparech ab un tabach de roses a un caualler, Eximplis, ii, 46. L'Abril cenyia de roses lo meu front, Atlàntida i. Rosa alexandrina (i vulgarment rosa xalandrina): rosa de cent fulles. Rosa boscana o Rosa de ca: la flor de les espècies Rosa sempervirens i Rosa canina. Cullia roses boscanes, Verdaguer Idilis. Rosa damasquina: flor de l'espècie Rosa Damascena. imatge  Rosa de cent fulles o de cent-cinquanta fulles: flor de l'espècie Rosa centifolia. Rosa de fulles d'esbarzer o rosa de fulles vermelles: flor de l'espècie Rosa rubrifolia. Rosa de la Mare de Déu: flor de l'espècie Rosa gallica. Rosa de pastor o Rosa de ruc: flor de l'epècie Rosa canina (anomenada també rosa boscana i rosa de ca). Rosa de Sant Ponç: varietat de rosa que es fa pels boscos i marges, només té quatre pètals i fa una olor finíssima; bullides amb vi, serveixen per a guarir ferides de tall. Rosa de tot l'any: flor de l'espècie Rosa sempervirens. Rosa de vellut: la de color vermell fosc i de to vellutat. Rosa de vinya: rosa vera. Rosa d'hivern: la que es manté fresca tot l'hivern. Rosa encarnada: varietat de color vermell. Rosa encarnada: Rosa Alabandica, Lacavalleria Gazoph. Rosa englantina: l'espècie Rosa canina (Ross.). Rosa groga o Rosa llimonada: la de l'espècie Rosa sulphurea. Rosa mosqueta: satalia, espècie Rosa moschata. Rosa peluda: varietat de l'espècie Rosa villosa. Rosa vera o Rosa fina o Rosa de vinya o de la Mare de Déu: la de l'espècie Rosa gallica. Aigua de roses: aigua-ros. Aygua de roses, comunament dita Aygua ros: Rosacea aqua, Lacavalleria Gazoph. Per aigua de rosas per la vinguda del virrey, doc. a. 1554 (Hist. Sóller, i, 389).
|| 2. a) Color de rosa: color vermell clar com el que solen tenir les roses comunes. Altre pavelló de domàs color de rosa seca, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 866). Faldetes color de rosa, Maura Aygof. 38.—b) m. El color vermell clar. Ara té tot el rosa del ponent, Sagarra Equador 106. Més clara i exsangüe que la dels faigs, més irisada de roses i vermells, Pla SB 329.—c) adj. De color de rosa. Una catifa gran rosa grogue y morada, doc. a. 1523 (Alós Inv. 42).—d) adj., fig. Excessivament suau, irreal a força de voler esser dolç i agradable. Novel·la rosa: obra literària narrativa que té per principal característica la felicitat melosa de l'argument, i sobretot del desenllaç.
|| 3. Nom de nombroses flors semblants a les del gènere Rosa, però pertanyents a gèneres de plantes diferents. a) Rosa albardera: flor de la planta Paeonia officinalis (V. peònia).—b) Rosa balàustria: flor d'una varietat de magraner, més doble i de color més viu que la del magraner comú; cast. balaustra.c) Rosa borda: rosella (Men.); cast. amapola.d) Rosa d'amor: flor de l'espècie Nymphaea alba.e) Rosa d'ase: la flor de la planta Paeonia humilis.f) Rosa de bardissa: englantina.—g) Rosa de bosc: flor de la planta Cistus albidus (Penedès, ap. Masclans Pl. 188).—h) Rosa de Jericó, o de Nostra Senyora, o de Setmana Santa: planta crucífera de l'espècie Anastatica hierocuntina, que té les bràctees acopades quan està a lloc sec, i les obre quan és posada dins aigua o en ambient humit; cast. rosa de Jericó.i) Rosa de la Mare de Déu: flor de l'espècie Paeonia humilis (Garrotxa).—j) Rosa del vent: flor de les plantes Viburnum opulus (anomenada també bolla de neu) i Lychnis coronaria.l) Rosa de mar: flor de la planta Senecio cineraria, anomenada també donzell de mar.m) Rosa de muntanya: flor de les espècies Paeonia officinalis i Paeonia peregrina (V. peònia).—n) Rosa de Nadal: planta ranunculàcia de l'espècie Helleborus niger, que conté un glucòsid verinós.—o) Rosa de Nostra Senyora: rosa de Jericó.—p) Rosa de Santa Clara: l'espècie Paeonia Broterii (anomenada també herba maleïda).—q) Rosa de Setmana Santa: rosa de Jericó.—r) Rosa mística: planta de jardí, de la família de les compostes, espècie Zinnia elegans; cast. rosa mística.s) Rosa montesca: ranunculàcia del gènere Paeonia, principalment de les espècies Paeonia peregrina i Paeonia officinalis: cast. peonia. També s'anomena Rosa muntesa la Paeonia humilis.
|| 4. fig. Objecte que té forma semblant a la flor anomenada rosa (|| 1); cast. rosa. Dos coixins de brocat carmesí de obra de roses, Inv. Pr. Viana 163. Una touallola blancha ab roses de seda negra, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 291). Rosa d'or: figura de rosa, obrada d'or, que el Papa envia com a present a certs sobirans. Diamant rosa: el diamant tallat pla per sota i amb facetes per sobre. L'anell de prometatge que era un solitari de diamant rosa, Oller Febre, ii, 88. a) Nus de fantasia que es feien els traginers i carreters en el mocador que duien lligat al cap, com a distintiu de l'ofici (Ribes, ap. BDC, xxii, 200).—b) Rosa nàutica o Rosa dels vents: cercle que té marcats els 32 rumbs en què es divideix l'horitzó.
|| 5. Ornament o obertura circular practicat a un sostre, a un mur d'església, etc.; cast. rosa, rosetón. Del cap en alt fins a la sumitat de la volta major haurà tant gran spay que y poran esser fetes tres roses, una principal al mig e una petita a cascun costat, e aquestes tres rosas tollen tota difformitat e donaria gran resplandor a la dita Seu, doc. a. 1460 (Villanueva Viage, xii, 335).
|| 6. Gra de dacsa fregit i esclafat per l'acció de l'ardor (val.); cast. tostón de panizo.
|| 7. Pontet de la guitarra (Torra Dicc.).
|| 8. Licor dolç, de color vermell clar, que sol servir-se en els refrescaments de festes familiars (Mall., Men.).
|| 9. Taca vermella o porció de pell més vermella que l'altra, en una persona, sia per coloració natural, sia per acció patològica, per calor, per excitació, etc.; cast. rosa. Una nina... tenia una estrella al front i a cada galta una rosa, Canigó i.
|| 10. Malaltia febril i infecciosa, que ataca principalment els infants i es caracteritza per l'expulsió de taques vermelles per tot el cos; cast. sarampión. Pobres e richs | han per egual | tots semblant mal, | pigotes, rosa, Spill 9003. Si ve una temporada de rosa, escarlatina o pigota, Penya Mos. iii, 227.
|| 11. La figura considerada més difícil i de més mèrit en els antics balls d'espases, precursors dels actuals balls de bastons (segons Dicc. Dansa 418).
|| 12. ant. Roser (religiós), rosari. En lo altar de la Rosa han comensat retaule per dita invocació, doc. a. 1581 (Hist. Sóller, ii, 807).Diumenge de la Rosa: diumenge de la festa del Roser, en el mes de maig.
Rosa: nom propi de dona; cast. Rosa.
Rosa: llin. existent a Rabós d'Empordà, Olesa de M., Àger, etc.
    Loc.
—a) Fresc com una rosa: comparança que s'aplica a una cosa molt fresca, a una persona molt sana, eixerida, plena de bon humor.—b) Conservar-se com una rosa en remull: conservar-se molt bé una persona, encara que tingui molta edat.—c) Cara de rosa: cara bonica i d'aspecte jovenívol i sanitós.—d) Estar sobre un llit de roses: estar en una situació molt plaent, deliciosa.—e) Camí de roses: camí o vida plaent. En ses jovintuts... tot eren camins de roses, Alcover Cont. 49.—f) Color de rosa: d'aspecte molt plaent. «Els joves ho veuen tot color de rosa». Disposada sempre a veure ho tot de color de rosa, Massó Croq. 129.—g) Eixir amb rosa: sortir triomfant, tenir bon èxit (val.).
    Refr.
—a) «Al color de rosa, l'amor s'hi posa»: es diu per lloança dels vestits color de rosa.—b) «No hi ha rosa sense espines»: significa que no hi ha felicitat completa o que no hi ha cap cosa pèrfecta.—c) «Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors»: es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia.
    Cult. pop.
—La rosa és una flor molt estimada, i en certes festes populars de caràcter religiós és repartida als assistents. El dia de Sant Jordi, a Barcelona, es fan llargues corrues de gent que acudeix a la capella del sant, al palau de la Generalitat, per recollir la rosa tradicional. A diferents pobles es fa la festa de la rosa, coincident amb les festes del Roser de maig i d'octubre (Solsona, Mataró, Tarragona, Tortosa, Llucmajor, etc.). El dia de Sant Ponç (11 de maig) es fa la benedicció de les roses, a les quals s'atribueix virtut curativa contra les ferides de tall i exterminadora de les xinxes (BDC, xviii, 92).—La crucífera anomenada rosa de Jericó s'empra com a oracle en els parts, perquè hi ha la creença que, posada en remull dins la cambra de la dona que va de part, s'obre a mesura que aquest va avançant, i si no segueix el curs normal, la rosa no arriba a obrir-se.
    Fon.:
rɔ́zə (pir-or., or.); rɔ́zɛ (Sort, Tremp, Fraga, Urgell, Ll., Gandesa); rɔ́za (Andorra, Pont de S., Pobla de S., Calasseit, Tortosa); rɔ̞́za (Cast.); rɔ̞́zɔ̞ (Al.); rɔ́sa (Benavarre, Tamarit de la L); rɔ̞́sa (Val.); rɔ̞́zə (Bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: rosassa, rosarra.—b) Dim.: roseta, rosetxa, rosel·la, roseua, rostua, rosina, rosoia, rosinoia, rosona, rosó, rosoi.—c) Pejor.: rosota, rosot.
    Etim.:
del llatí rŏsa, mat. sign. ||1.

2. ROSA topon.:
V. Rose.