Diccionari Catal-Valenci-Balear
Cerca inici
endarrere endavantcerca
Introducci al Diccionari Bibliografia Explicaci de les Abreviatures
veure 1. sa
veure 2. sa
veure 3. sa
veure 4. sa
veure 5. sa
veure 6. sa
veure 7. sa
veure s
DIEC2 DDLC CTILC Sinnims CIT

1. SA
Forma femenina (procedent del llat ipsa) de l'article definit es, usada actualment a les Balears, a la zona NE. de Catalunya i a una petita comarca del Pas Valenci: V. es, art. 2.

2. SA
Forma femenina de l'adjectiu possessiu son: V. son, art. 1.

3. SA o S, SANA adj.: cast. sano.
|| 1. Que t salut. No sies glot, e sers sa, Llull Mil Prov. 468. L'ome qui ha sans sos ulls reeb ms de claror d'ell que no fa com s laganys, Llull Cont. 324, 17. Cerch si hi romania null hom malalt ne sa, Desclot Crn., c. 90. Quant hom s sa o malalt, elles servexen pus diligentment e mils, Metge Somni iv. Jo som d'ullastre s del ms antich, Penya Mos. iii, 106. a) fig., aplicat a facultats o coses immaterials. Sn a paraules de home ab sana pensa?, Metge Somni iii. Quina s l'intenci ms sana, Penya Poes. 334.
|| 2. Que expressa o mostra salut. Moreno, s de color, crespat de cabells, Pons Auca 29. Mostrant-li sa cara acalorada y sana, Galms Flor 21. Qu s'han fet aquelles colors tan sanes?, Aguil Poes. 79.
|| 3. Que dna salut o l'afavoreix. Olives sn bones al cors y molt sanes, Proc. Olives 417. Los lochs on l'ayre s clar e net sn molt sans, Albert G., Ques. 53. Si ja ho diuen, que la mar s sana, Pons Auca 197. A ms d'aires sans i sadollaments de sol, Pons Com an. 111. Mal s: danys a la salut (V. mals). a) fig. Lliure d'error, de vici, de qualitat danyosa. Concordana qui sia enfre prncep e poble est tota sana, Llull Mil Prov. 391. Tu qui est en sana sentncia en veritat fermat, Genebreda Cons. 53. Treys-ne una mxima molt sana, Ignor. 21. En sana pau: en completa tranquillitat.
Loc.
—a) S i segur, o s i saul (ant.), o s i estalvi: ills, escapat d'un perill sense haver rebut cap dany. Que Jesu Christ vos guiu e us torn a ns san [sic] e saul, Muntaner Crn., c. 52. Seran encontinent delliurats e mesos en lo loch de Argilers sans e segurs, Pere IV, Crn. 192. Homenatge a ns facen que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran, Ordin. Palat. 22.—b) S i condret, o S i dret: que no t defecte fsic. Dos homes sans i drets... escometeren a un homenet mesqu, Vct. Cat., Ombr. 40.—c) S com un all, o S com un gra d'all, o Ms s que un gra d'all: es diu d'una persona molt sana, que t molt bona salut. Es nins estan alegres y sans com un gra d'ay, Ignor. 13.—d) Al sa i al pla: planerament, sense mirar-s'hi gaire (val.). Un home al sa y al pla, y que no se n'adone de si li roda o no el sombrero, Rond. de R. Val. 86.
Refr.
—a) El s posa en regla el malalt: significa que el qui est s sol donar fcilment al qui est malalt consells que no sn fcils de seguir.—b) Si vols viure bo i s, la faena d'avui deixa-la per a dem: norma de vida per als malfaeners (val.).—c) Home sa, cullera de pa: vol dir que l'home s no necessita elegncies en el menjar, sin tallades i cosa substanciosa (val.).
Fon.:
s (or., occ., val., bal.).
Var. form.
ant.: san (Jahuda Cat 174); sans (Que'l senyor duch s ben sans del accident, doc. a. 1375, ap. Roca Med. 89).
Intens.:
sanet, -eta; sanot, -ota; sanssim, -ssima.
Etim.:
del llat sanum, mat. sign.

4. SA
Grafia ant., per a, adverbi (V. a, art. 1).

5. SA f. ant.,
per sal. Que pos hom dess triaga d'oltramar e sa zeneya, Alcoat 55.

6. SA
Grafia antiga i dialectal, per se (pronom reflexiu). Cant l sa fo colgat, Graal 60. Ax matex sa deu leuar en aygua calda, Flos medic. 198 vo.

7. SA ant.
Grafia aglutinada del pronom reflexiu se i el verb auxiliar ha (=s'ha). Provar sa avant com oyrets, Muntaner Crn., c. 212. Aniversari lo qual sa de dir perpetuament, doc. a. 1543-60 (Miret Templers 579).

S, SANA adj.:
V. sa, art. 3.