Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sabata
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SABATA (ant. escrit també çabata). f.
|| 1. Calçat que no cobreix més amunt del turmell i que té la sola de cuiro; cast. zapato. Anà a un çabater que li calçàs unes çabates, Llull Blanq. 13, 1. Que sien comprades aytants parells de çabates com los frares de Sent Francesch auran necessàries a calsar, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Lo barquer de la nau deu hauer, del pelegrí qui morrà, les sabates, Consolat, c. 120. Unes sabates de vellut, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38). De les sabates de home de tres soles, sis sous; de dos soles, quatre sous, Capit. Iuiça 50. Aquell senyor del barretet de palla..., sabates blanques amb puntera rossa, Pons Com an. 39. Sabata baixa: la que deixa descobert el turmell. Sabata alta: la que cobreix fins al turmell. Sabata clau-passada: la que té dues soles clavetejades. Sabates confesseres: les que la gent que normalment anava descalça portava per a anar a missa i confessar (Mall.). Sabata embotinada: sabata alta. Sabata entapinada: la que té doblegats els darreres, de manera que el taló del peu li pitja damunt (Mall.). Sabata escotada: la que només té empena, i per tant, cobreix únicament la punta i els costats del peu. Sabata ferrada: la que té la sola subjectada amb claus. Sabata de ferro o de llauna: (ant.) la que era feta de metall i es portava per defensar els peus en anar vestit de ferro. Sabata amb orelles o amb orellons: la que a la part superior té dos trossets de pell que serveixen per a lligar-la al peu amb un fermall. Sabata polacra: la que té botons. Sabata russa: la sabata baixa i lligada amb cordons. Sabates de rector: les negres i de sola d'espardenya (Empordà). Sabata de lladre: espardenya, o bé sabata de sola de goma, que no fa soroll en caminar.
|| 2. a) Part còrnia de la pota del cavall (Alg.); cast. casco.b) Unglot del porc (Empordà, La Llitera, Bal., en llenguatge familiar); cast. pezuña.
|| 3. Ratera, parany per a agafar rates (Blancafort); cast. ratonera.
|| 4. Budell molt ample del porc (Ulldecona, Maestrat).
|| 5. nàut. Tros de fusta amb encaix, que es posa entre l'àncora i el buc del vaixell quan aquella es porta penjada; cast. zapata.
|| 6. Part forrada de ferro que va agafada a la cameta de la pollegana i rossega a terra quan es treballa (Tortosa).
|| 7. Peça posada sota una biga o altre element horitzontal i damunt un peu dret o columna; cast. zapata.
|| 8. El suport de l'espasa en els mecanismes d'etzibar la llançadora per mitjà del joc de fuet (Pons Ind. text.).
|| 9. En la màquina carda i perxa, post de fusta coberta amb tela esmeril per a afinar lleugerament el raspall metàl·lic anomenat guarnició (Pons Ind. text.).
|| 10. nàut. Falsa quilla, post que en alguns velers va adherida a la quilla en tota la seva llargada per servir-li de reforç; cast. zapata.
|| 11. nàut. Barretet, peça de fusta que es posa a la part superior de la roda de proa d'una barca de pesca.
|| 12. Porció inferior inclinada d'uns fonaments de mur; cast. zapata. La muralla sarraïna... no tenia çabata de fomentació, tot era recte, Primitiu Excav. 93.
|| 13. fig. Imbecil, beneitot; cast. zoquete. (En aquest sentit, sabata es pot usar també com a masculí si s'aplica a persona masculina).
Sabata: llin. existent a Barc., Balsareny, Igualada, Avià, Val., etc. Existeix la variant Sabates (Anya, etc.).
    Loc.
—a) Més beneit (o més ruc, o més ase) que una sabata: es diu d'una persona molt curta d'enteniment.—b) No guanyar per a sabates: haver de caminar molt.—c) Trobar sabata de son peu (o a son peu): trobar allò que hom cercava o les conseqüències normals d'allò que hom feia. En esta vida cascú troba çabata a son peu, ço és, que per mal que l'hom sia, sí'n troba pigor qui'l paga, Eximenis Terç, c. 116. Aquest pic haurà trobat sabata a son peu!, Pons Llar 51.—d) Donar (a algú) sabata o sabateta de son peu: donar-li allò que es mereix o allò que ell mateix es procura amb el seu comportament. Guardau, que bé us darem çabates a vostres peus, Somni J. Joan 2360. Ell es pensava... posar-me les cabres en lo corral..., com si jo no sabera tornar-li les pilotes al joch y donar-li sabateta de son peu, Rond. de R. Val. 34.—e) No arribar (a algú) a les soles de les sabates: esser-li molt inferior. Es deixaren dir que... Eufracieta no li arribava a la sola de la sabata, perque ells pixaven més alt que ella, Rond. de R. Val. 92.—f) Posar-se bé les sabates: preparar-se, disposar-se així com cal, prevenir-se.—g) Posar-se les sabates a retaló: desobeir, resistir-se a fer allò que altri mana.—h) Anar amb sabates de feltre: obrar amb molt de secret i cautela.—i) Allargar més el peu que la sabata; extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment.
    Refr.
—a) «Qui du les sabates més velles, és el sabater»: es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix.—b) «Cada peu troba la seva sabata»: significa que cada persona troba el destí o resultats que el seu comportament determina.
    Fon.:
səβátə (pir-or., or., bal.); saβáta (Andorra, Pobla de S., Pont de S., Benavarre, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); saβátɛ (Sort, Tremp, Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); səβǽtə (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: sabatassa, sabatàs, sabatarra, sabatarrassa, sabatél·la (dial. eiv.).—b) Dim.: sabateta, sabatetxa, sabateua, sabatiua, sabatina, sabatí, sabatona, sabatoia, sabatèl·la (mall. i men.), sabatinoia, sabatinoi, sabatarrina.—c) Pejor.: sabatota, sabatot.
    Etim.:
molt insegura; és paraula que es troba en gairebé totes les llengües romàniques i en àrab, turc, etc. (sobre les possibles relacions, V. Corominas DECast, s. v. zapato).