Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  salsa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SALSA f.
|| 1. Mescla líquida o pastosa de diferents ingredients comestibles, que s'afegeix a certes menges per fer-les més saboroses; cast. salsa. Si los romeus porten salses ni barrals plens de vi, e vós portàs en la crou fel e suja e vinagre, Llull Cont. 113, 5. L'hoste deu donar al mercader de qui aurà reua dreta, lit, e foc, e lum, e salsa a un menjar, Reua Perp. 1284, p. 376. Si gros capó se troba, cové que'ls vingue davant, cuyt en ast ab bona salsa, Metge Somni iii. Tres bones salses són: salsa de pago, salsa blanqua e salsa camalina, Libre de tres, no 155. Tenia tota sa salsa necessària per esser un coní lo més saborós del món, Ignor. 6. Salsa blanca: la que es fa de brou i pitera de gallina, llet d'ametlles, vinagre blanc i ginebre blanc. Salsa camelina: la que es feia de llet d'ametlles, brou i fetge de gallines, sucre, vi de magranes o vinagre vermell, canyella, gingebre, pebre, clavells, nou d'eixarc i nou noscada. Salsa granada: la que es feia de brou de gallina, cansalada, fetges de gallines, llet d'ametlles, ventrells capolats, canyella, gingebre, clavells, cubebes, pebre, safrà, sucre blanc, suc de taronges o llimones i vermells d'ous. Salsa de pago: salsa extremadament suculenta que s'aplicava als pagos i capons cuits a l'ast; és descrita detalladament en el llibre de Sant Soví, fol 123. Salsa verda (ant. salsa vert): la composta de julivert, canyella, gingebre, clavells, pebre, avellanes torrades i vinagre. Hi ha una multitud de classes de salsa, denominades segons llur ingredient principal (salsa d'alls, salsa de tomaca, salsa de bolets, etc.). Salsa parda: (ant.) fig., molèstia grossa. Llombards amb companya pillarda, ço és ab lo poble, daran la salsa parda, ço és mal viatge, al gran vicari, Turmeda Prof., decl. 8. Especialment: a) Salsa: menja pròpia d'Eivissa i del temps nadalenc, la qual es prepara fent un brou molt bo de gallina, de moltó i d'altres carns, llonganissa i botifarra, desfent-hi unes boles fetes d'ametlles mòltes i torrades amb ous, i ho couen tot posant-hi sucre, canyella i espècies, i a vegades mel; ho couen dins una olla molt gran, per Nadal, i ho fan durar fins a mitjan gener. El Nadal eivissenc canta entorn de la gran olla de la salsa, Villangómez Any 89.
|| 2. fig. Cosa accessòria que dóna gràcia o gust a una cosa principal; cast. salsa. No us cal gemegar ab llàgrimes falses | ni de semblants salses vostre dir ornar, cançó segle XVI (Cançon. satírich 304).
|| 3. Salsa de pastor: a) Planta labiada de l'espècie Thymus serpillum (Ripollès, Garrotxa, La Selva). (V. sèrpol).—b) Planta umbel·lífera de l'espècie Anthriscus cerefolium (V. cerfull || 1).
|| 4. Salsa de cavall: planta umbel·lífera de l'espècie Smyrnium olusatrum, de tronc dret, robust, fistulós, ramificat, fulles de verd viu, lluents per damunt i pàl·lides per sota, flors verdoses groguenques, fruit ovoide-orbicular, gros, negre a la maduresa; cast. apio caballar.
    Loc.
—a) No esser suc ni salsa: no tenir gens de gràcia, no estar gens bé una cosa. b) Pujar més la salsa que el peix: esser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa.
    Refr.
—a) «No hi ha millor salsa que la de Sant Bernat»: significa que el que fa més saborós el menjar és la fam. Es refereix al que es conta de la vida de Sant Bernat, que menjà molt de temps els aliments adobats amb llard ranci sense adonar-se'n perquè els dejunis li feien trobar saborós tot el que menjava.—b) «A bona gana, és inútil la salsa»: expressió equivalent a l'anterior.—c) «La bona salsa, cou»: es diu per indicar que una medicina mala de prendre o dolorosa és més eficaç que la dolça o agradable.
Salsa: topon., poblet agregat al municipi de Bassella.
    Fon.:
sáɫsə (or., bal.); sáɫsɛ, sáɫsa (occ., val.).
    Intens.:
—a) D'elogi: salsassa, salseta.—b) Pejor.: salsota, salsot.
    Etim.:
del llatí salsa, ‘coses salades’. En l'ús toponímic, ‘lloc salabrós’.