Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sang
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SANG (i ant. escrit sanch). f. (i ant. també m.): cast. sangre.
|| 1. Líquid que circula pel sistema vascular principal dels animals, és vermell en els vertebrats, i que fora del cos es pren, a causa de la formació de qualls de fibrina insoluble. E lo seu sanch sia begut, Llull Rims 518. Saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Aquell sanc qui en aquella setmana los donà a beure significave la passió, Arn. Vil. i, 227. Escupí-la ab la sanch en la cara del dit tiran, Genebreda Cons. 91. Saber... la proprietat... de la sanch e sagí de diversos animals, Metge Somni iii. Animals de sang calenta: els mamífers i ocells. Animals de sang freda: els peixos, rèptils i invertebrats. Sang arterial: la que des del cor va per les artèries als extrems del cos. Sang venosa: la que dels extrems del cos torna al cor per les venes. Sang viva: sang que brolla, que corre. Sang presa: la sang coagulada, que no corre. Sang menstrual: la que mensualment evacuen les dones i les femelles de certs animals. Un perfum de semença de cogombre, sanch mestrual, Turmeda Diuis. 20. Les sangs: la sang menstrual. Les sangs noves: la remoció fisiològica i augment de vitalitat, propis del temps de primavera. a) El mateix líquid en quant es vessa o surt del cos, sia per ferida, sia per una cavitat natural. Fer sang per la boca, pel nas, etc.: tenir una hemorràgia per la boca o pel nas. Fer sang a algú: ferir-lo de manera que li surti sang del cos. Déu nos ha remuts ab lo seu sanch, Sermons SVF, i, 167. Brollant per tants lochs les sanchs precioses, Passi cobles 48. La victòria ha costat molta sanch, Lacavalleria Gazoph. I la sang del primer crim... fou la senyal del regim, Alcover Poem. Bíbl. 14. Hospital de sang: instal·lació sanitària feta en el camp de batalla o molt prop d'ell, per a les cures d'urgència als ferits. La Sang: advocació de moltes imatges de Jesucrist que el representen sagnant o a les quals s'atribueix el miracle d'haver rajat sang. Direm un credo a la Sang, Penya Poes. 94. Campana de la Sang: la que es tocava per anunciar la mort d'un sentenciat o la d'un capellà (Igualada, ap. BDC, xviii, 54).—b) La mateixa matèria ja quallada, que es menja cuita. Comprar una sang: comprar la sang que ha rajat d'un animal en el moment de matar-lo.—c) El mateix líquid considerat com a símbol de l'energia vital, del treball d'un animal. Aigua de sang: la que es treu a força de braços o que costa molt de pouar. Molí de sang: el que és mogut per l'acció d'una bístia que roda. Pot encara... fer molins, si's vol d'aygua, si's vol de sanc, si's vol de vent, Cost. Tort. VI, iv, 11.—d) Força vital. Massa foch, massa sanch y massa geni, Vilanova Obres, xi, 94. Sang freda: serenitat i domini de si mateix davant el perill o la passió. Amb una sanch freda digna d'un caragol, Roq. 21.
|| 2. fig. Raça (quant a l'herència física); lligam de parentiu entre els descendents d'un mateix avantpassat. Era lo pus alt senyor del món, e de la major sanch, Muntaner Cròn., c. 11. De les persones a nós acostades per sanch o per alcun grau de parentesch, Ordin. Palat. 77. Ell ha elegit Vós e la vostra alta sanch per espaha de dretura en terra, doc. a. 1300 (Capmany Mem. iv, 28). Un donzell de alta sanch e noble linatge, doc. a. 1451 (arx. mun. d'Igualada). Així veuré si vostè venia per riurer-se'n de sa meua sanch, Roq. 50. Patge de sanch mora, Aguiló Fochs foll. 76. Sang blava: ascendència aristocràtica.
|| 3. fig. Suc o cosa de color vermell, semblant a la sang. Tu qui begueres la sang de les roses, Barceló Poes. 63. Sang de bou: color vermell fosc. Unit a una blusa sanch de bou per una cinta blava, Oller Bogeria 64. a) Taronja de la sang: varietat de taronja que té dins els gallons unes vermellors com de sang viva.—b) Sang de cavall: varietat de figa bacora molt vermella per dintre.—c) Sang de dragó: suc resinós vermell i amarg que s'extreu del tronc de la planta anomenada dragó i dels fruits de certes palmeres. Altra tanta sanch de drago ben molguda, Anim. caçar 26 vo.—d) Sang de Jesucrist: planta de l'espècie Rumex acetosella (V. agrella).—e) Sang de Crist: planta de l'espècie Fumaria officinalis (V. fumària).—f) Sang de la terra: pastenaga frita (Manacor, en llenguatge familiar humorístic).
    Loc.
—a) Tenir mala sang, o No tenir sang de cristià: tenir mals sentiments, no tenir pietat.—b) Fer mala sang: irritar molt, produir un fort sentiment de repulsió.—c) No tenir sang, o Tenir sang de peix, o sang d'aigua, o sang d'orxata, o sang de nap: esser excessivament flemàtic, no indignar-se per res.—d) Encendre's o Bullir la sang (o les sangs): remoure's intensament una passió, sobretot d'ira o d'amor desordenat. Sens pensar, les sanchs me bullen, Coll. dames 264. Se li haurien encès les sangs am lo que l'ostaler li va dir, Massó Croq. 46. Tench la sanch que em bull, Penya Mos. iii, 125.—e) Tenir la sang calenta o Esser de sang calenta: esser molt irascible o apassionat.—f) Anar les sangs calentes (o remogudes): haver-hi molta excitació de passions.—g) A sang calenta: a impuls de la passió, sense reflexionar.—h) A sang freda: sense precipitacions passionals, amb plena reflexió o amb visió clara.—i) Pujar la sang al cap, a algú: venir-li un accés passional.—j) Gelar la sang: produir gran por o depressió moral.—l) Tenir sang a l'ull: esser irascible o puntós. Alscuns hòmens maliciosos hi'a que, si conexen que sien entre persones benignes, que's fan grans gallegos, mas si veen que y haja negú que'ls tingua l'ast al foch o que haja sanch en l'ull, tantost baxen lur gatzara, Eximenis Terç, c. 121.—m) No tenir sang a l'ull: no tenir compassió.—n) Tenir un cop de sang: tenir un accés d'irritació o d'altra passió forta. Com que els dicta la passió, el cop de sangs del moment, Pons Com an. 206.—o) Adormir-se les sangs a algú: perdre energia vital. Que ses sangs no se'ns adòrmun, Ruyra Parada 35.—p) No quedar a algú sang a les butxaques: quedar en gran depressió moral. La gica... entrà tan assustada... com si li hagueren eixit ànimes y no li haguera quedat sanch en la bojaca, Rond. de R. Val. 39.—q) Suar sang i aigua: passar grans treballs o fer esforços molt enutjosos.—r) Plorar llàgrimes de sang: plorar molt amargament, sense consol. Plany-me, ai!, a mi, que amb llàgrimes de sang t'amaro els peus, Atlàntida vi.—s) Escriure amb sang o amb lletres de sang: escriure amb gran dolor o amb estil molt feridor.—t) Donar la sang de les venes per algú o per alguna cosa: fer els sacrificis més grans.—u) Xuclar la sang a algú: prendre-li tot quant té, treure'n el profit major, desposseint-lo de coses necessàries.—v) Vendre la sang d'algú: fer-li traïció.—x) Passar-ho tot a foc i a sang: tractar la gent o les coses d'una manera destructora, sense pietat, sense respectar res.—y) Escopir sang: jactar-se de noblesa de llinatge.—z) No s'hi farà sang, o La sang no arribarà a la mar: es diu d'una baralla o incident que sembla molt greu però probablement no portarà conseqüències tràgiques.—aa) No poder fer sang a algú: no poder-lo enganyar o no poder ne treure el profit que se n'esperava.—bb) Treure sang d'un cos mort: tenir habilitat per a treure profit de les coses més poc propícies a donar-ne.—cc) Anar a sa piqueta de sa sang: anar inconscientment al lloc o situació més desastrosa, a la perdició (Mall.).
    Refr.
—a) «La sang, sense foc, bull»; «La sang bull sense foc»: significa que els estats passionals es produeixen fàcilment.—b) «La bona criança fa la sang bona»: vol dir que el bon comportament constitueix més noblesa que la noblesa de llinatge.—c) «La sang tira»: indica que la consanguinitat estableix lligams molt ferms.—d) «La sang vol dir i no vol oir» (bal.); «De la sang en diràs i no en podràs sentir dir». (or.): significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos.—e) «Sa sang de sa sogra i sa nora, la remenaren set anys i no es mesclà»: vol dir que les sogres i les nores són irreconciliables (Mall.).—f) «La sang viva fa oblidar la morta»: indica que el dolor per la mort de les persones estimades es mitiga per l'amor de les que sobreviuen.—g) «Qui va contra la seva sang, va contra Déu»: es diu per recriminar els qui obren en perjudici de llurs parents.—h) «Més corre una gota de sang que un riu d'aigua»: significa que l'amor entre parents sol esser més poderós que moltes altres passions.—i) «Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres» (or., occ.); «Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan» (or.); «A on no hi ha sang, no es poden fer botifarres» (val.); «Allà on no hi ha sang, no es fan botifarrons» (mall., men.): vol dir que si no hi ha parentesc, els altres motius d'acció tenen poca força.—j) «Sang al nas, infant al braç»: significa que la dona prenys que té hemorràgia nasal està prop del part.—l) «Sang de cristià, mai se'n va»: expressa una creença vulgar segons la qual la sang vessada en defensa de la religió deixa un senyal inesborrable en el lloc on ha caigut (Pineda).—m) «La pròpia sang no es pot tornar aigua» (Tirant, c. 89); «La sang no es torna aigua» (or., occ., val.); «Sa sang bona no torna aigo» (mall., men.): significa que els parents, encara que a vegades tinguin dissensions, sempre tendeixen a reconciliar-se i defensar-se mútuament.—n) «El negociant de sang, és negociant de fang»: es diu perquè el mercader de bestiar sempre està exposat a pèrdues greus per malaltia i mort dels animals i per altres causes (Rubí).—o) «On no hi ha sang, no hi cal bena»: vol dir que no s'ha d'obrar sense motiu suficient (Calasseit).—p) «Estada de franc, estada de sang»: significa que les concessions gratuïtes solen implicar serveis personals de compensació.
    Fon.:
sáŋ (pir-or., or., occ.); sáŋk (val., bal.); sáɲс (Palma, Manacor, Pollença); sǽɲс (Felanitx).
    Intens.:
sangassa, sangueta, sangota. A causa de la pronúncia sorda de la velar final (saŋk), es formen vulgarment derivacions amb c en lloc de g, com sancassa, sanqueta, sancota.
    Etim.:
del llatí sanguĭne, mat. sign.