Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sardina
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SARDINA f.
|| 1. Peix de diverses espècies del gènere Clupea, sobretot la Clupea sardina, de cos comprimit, llarg fins a 20 cm., molt comestible; a la regió meridional de Catalunya i al País Valencià s'anomena sardina la Clupea harengus, que a les altres regions és més coneguda amb el nom d'arengada; cast. sardina. Sporta de sardina grossa, Leuda Coll. 1249, p. 252. S'acosta en natura espècia d'ome més a alcunes espècies dels animals que a altres, axí com bugia o ors o vell marí, qui són pus semblants en figura a home que cavall ni sardina, Llull Cont. 171, 6. Axí com les gallines e les perdius e'ls peixs grosses, qui són pus cares viandes que la carn del bou, e'l salmó que la sardina, Llull Arbre Sc. i, 277. Dementre pesquen sardina o altres peixs, doc. a. 1387 (BSAL, viii, 283). E dolssa'l par un' amarguant sardina, Ausiàs March, c. a) Sardina alatxa: l'espècie Sardinella aurita (Tarr.).
|| 2. Persona o bèstia magra, massa prima (Empordà).
|| 3. Planta que té les fulles semblants a una espina (Camprodon, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Treure sardines del barril: joc de nois, en el qual s'estrenyen entre ells fins a treure'n un del lloc que ocupa i ficar-se-n'hi un altre.—b) Estar com les sardines al barril: estar molt estrets, massa gent dins un lloc petit.—c) Fer com la sardina de Blanes, que surt de la paella i cau a les brases: escapar d'un perill i caure en un altre de pitjor. Parlen e dien un exemple vulgar que diu: Axí'ns en ha pres com a la sardina de Blanes, que volent fugir al foch, salta de la paella e dóna en les brases, doc. a. 1421 (arx. mun. d'Igualada).
    Refr.
—a) «La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí»: es diu perquè menjar sardina salada fa venir molta set (val.).—b) «A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina»: es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt.—c) «Qui menja sardina, que cagui l'espina»; «Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina»: significa que el qui s'aprofita de les coses agradables també ha de sofrir les conseqüències desagradables.—d) «Més val ser cap de sardina que coa de pagell»: vol dir que convé més comandar damunt poca gent que esser comandat d'un personatge important.—e) «Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina és bona»: significa que en els assumptes de poca importància no cal cercar coses de gran valor o de cerimònia (val.).
Sardina: llin. existent a Avellanes, Val., etc. Son Sardina: nom d'un aplec de cases, de devers 200 habitants, en el terme municipal de Palma (Mall.).
    Fon.:
səɾðínə (or., bal.); saɾðínɛ, saɾðína (occ., val.); saldína (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: sardínassa, sardinarra.—b) Dim.: sardineta, sardinetxa, sardinel·la, sardineua, sardiniua, sardinona, sardinó, sardinoia.—c) Pejor.: sardinota, sardinot.
    Etim.:
del llatí sardīna, mat. sign. ||1.