Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sargantana
veure  2. sargantana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SARGANTANA f.
Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s'anomenen llangardaix o lluert); cast. lagartija. Semblantment a sergantanes grandíssimes, Quinto Cúrcio, q 10 (ap. Aguiló Dicc.). Les sergantanes, lluerts ni vespes, Agustí Secr. 185.
    Var. form.:
sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.
    Sinòn.:
sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.
    Fon.:
səɾɣəntánə (Vallespir, Gir., Puigcerdà, Ribes, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Mall., Ciutadella, Eiv.); saɾɣantána (Calasseit, Tortosa, Val., Al., Elx); səɾɣəntáʎə (Cardona, Solsona); saŋgatáʎɛ (La Seu d'U.); səɾkəntánə (Santanyí); seɣɾantáʎa (Alcalà de X.); səɣɾəntánə (Rupit, Vic, Vilafr. del P., Tarr.); saɣɾantánɛ (Gandesa, Alcoi); saɣɾantána (Benassal, Xàtiva, Pego); səɣɾəntánɛ (Maó); seɣɾantána (Ador, Cocentaina, Almudaina, Patró, Sanet); saŋgɾantána (Cast., Cullera, Al.); saŋgɾantánɛ (Sueca); saɾɣantáɲa (Morella, Llucena); saɾɣantáɲɛ (Maella); saŋgɾantaɲa (Benassal); saŋgaɾðíʎa (Senterada, Pobla de S.); saŋgaɾðíʎɛ (Organyà); saŋgaɾtíʎɛ (Urgell, Ll., Falset); saŋgaɾtíʎa (Tamarit de la L.); saɾɣandíʎa (Pobla de S.); saɾɣantíʎɛ (Balaguer, Ll., Bellpuig); səɾɣəntíʎə (Solsona, Vic); saɾɣantíʎa (Vimbodí); səŋgləntánə (Conflent); siŋgləntánə (Ross., Conflent, Empordà); siŋglətánə (Ross.).
    Cult. pop.
—La sargantana és un animal que per la seva vivacitat excita l'interès de la mainada per agafar-lo. Com que viu per llocs pedregosos i s'amaga àgilment dins els forats de paret o sota les pedres, els infants intenten fer-lo sortir, i per això existeixen diverses fórmules rimades a les quals s'atribueix la virtut d'atreure el rèptil cap a fora de l'amagatall. Exemple d'algunes d'aquestes fórmules: «Singlantana, treu el cap, | que el teu pare n'és penjat | a la biga del teulat; | la teva mare és morta | darrera de la porta, | el llop se l'emporta» (Ross.); «Sangatalla, treu lo cap, | que el teu pare està penjat | amb les cordes de manilla; | tira-li corda, tira-li corda» (Pallars, ap. Lluís Rec. 11); «Sargantilla, treu lo cap, | que ta mare és al forat | i les cuques són al niu | que fan retiu-tiu-tiu» (La Seu d'U., ap. Gomis Zool. 393); «Sargantilla, treu lo cap, | que ton pare està penjat | a les forques de Mallorca; | truca la porta, truca la porta» (Linyola); «Sagrantanya, manya, | que ton pare està al molí, | te durà unes sabates; | si ixes, seran pa tu, | i si no, seran pa mi» (Benassal).—Existeixen també diverses supersticions referents a la sargantana. Si li tallen la cua, li torna créixer. Quan l'hi han tallada, la cua se remena, i aleshores cal acabar de matar l'animal, perquè amb aquelles revinglades escabella la Mare de Déu (Eiv.). Les sargantanes virolades de vermell fan foc a Nostre Senyor (Gomis Zool. 391). Si maten una sargantana i la posen ajaguda amb la panxa al sol, ressuscita (Cervera). A Morella diuen que és un pecat matar les sargantanes, perquè aquests animalets portaven aigua a Jesucrist per alleujar-lo quan els jueus el crucificaven. A molts de llocs es parla de sargantanes de dues cues, les quals tenen virtuts màgiques especials: si una sargantana de dues cues passa per la farina d'una pastera fent-hi un dibuix amb la pressió del seu cos, la persona que faci un dibuix igual d'aquell no serà pobre mai més (Gomis Zool. 392); un que pot agafar una sargantana de dues cues, guanya tot quant vol; si algú troba un d'aquests animals de dues cues, cal que el posi dins un canó de canya tapat amb un tap de suro, se'l pengi pel coll i li doni cada dia saliva dejuna, amb la qual cosa el qui porta aquest canó pot passar pel forat del pany i fer qualsevol bruixeria (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: sargantanassa, sargantanarra.—b) Dim.: sargantaneta (Spill 9614), sargantanetxa, sargantanel·la, sargantaneua, sargantaniua, sargantanona, sargantanoia, sargantanó, sargantanoi, sargantanina, sargantaní.—c) Pejor.: sargantanota, sargantanot.
    Etim.:
probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (Cf. Corominas DECast, s. v. lagarto i sabandija).

2. SARGANTANA f.
|| 1. Planta de l'espècie Catananche caerulea (V. cervellina).
|| 2. Plantaginàcia de l'espècie Plantago psyllium (V. saragatona).
    Etim.:
probablement deformació de saragatona per analogia del sargantana art. 1.