Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sastre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SASTRE (i ant. sartre). m.
|| 1. Qui té per ofici fer vestits, especialment d'home; cast. sastre. Los sartres fan del drap gramalles e mantells e capes, Llull Cont. 122, 7. Lo sartre maleí les tisores e l'agulla, Llull Arbre Sc. ii, 353. Que nagun sartre ne sartoreça... no gos posar ne metre ne cusir nagunes fresadures d'aur ne d'argent, doc. a. 1313 (Catalana, x, 198),No és teu, mas del maestre, ço és, del texidor o del sastre, Genebreda Cons. 83. En paraís no y ha çabaters ni sartres ni lauradors, Sermons SVF, i, 116. Ab mi comptava | l'especier, | sastre, draper, Spill 2981. Féu venir draps e sartres e vestí'ls molt bé, Curial, ii, 122. No li agrada tractar amb sastres, Aguiló Poes. 159.
|| 2. Libèl·lula (Empordà, Rupit); cast. libélula. Empaitava els sastres dels recs en el bassiol de l'horta, Víct. Cat., Mare Bal. 90.
|| 3. Papaorelles (Vall d'Àneu, Cerdanya, Berguedà, Garrotxa, Empordà); cast. tijereta.
|| 4. Bolet de l'espècie Lactarius volemus (Maçanet de C., Darnius). V. lleterola.
|| 5. fig. Murri, deixondit d'enteniment, sobretot per a enganyar (Empordà, Vallès, Mall.); cast. pájaro. «Ja hi ha un bon sastre, amb tu!»
    Loc.
—a) Esser un calaix de sastre: esser una persona de moltes aptituds, de diverses habilitats o de coneixements molt variats.—b) Entendre (o Prendre) es sastre p'es teixidor: entendre una cosa per una altra (Men.).
    Refr.
—a) «Cada sastre fa el seu tall»: significa que cada persona té una manera d'obrar (Mall.).—b) «Cadascú s'entén, i es sastre ho ajusta»: vol dir que no cal criticar la manera d'obrar d'algú, encara que sembli estranya, perquè pot tenir motius especials per a adoptar-la (Mall.).—c) «No és mal sastre qui coneix el panyo»: indica que no podem menysprear aquella persona que sap el seu ofici o que se sap defensar amb l'habilitat que té.—d) «Set sastres no fan un home»: es diu perquè hi ha la creença que els sastres són poc formals (Empordà).—e) «De sastre mudaràs, però de lladre no escaparàs»; «Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres»: suposa que aquests tres oficis es presten a furtar als clients, sia talladures, sia trossos de teixit, sia farina.—f) «Sastre d'ull, sastre d'embull»: vol dir que el sastre que no pren mides, sinó que talla la roba a ull, sol equivocar-se o sol enganyar el client (Camp de Tarr.).—g) «Sastre que no fa nuu, el diable se l'enduu; i tant si en fa com si no en fa, lo mateix se l'endurà»: reflecteix la creença de què hem parlat més amunt, segons la qual els sastres són poc formals o poc escrupolosos.—h) «Sastres pobres que robeu, robeu, que pobres sereu»: vol dir que és inútil intentar sortir de la misèria per mitjans escassos o miserables (Escrig-Ll. Dicc.).—i) «Cap sastre menja pollastre» (Empordà); «Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners» (Ripoll): suposa que aquestes tres professions no solen fer rics els qui les practiquen.—j) «Sastre nou, surt lo que surt; i sortiren unes bonetes»: es diu referint-se a la poca traça dels qui comencen a exercir una professió o qui encara no han après prou bé l'ofici (Men.).—l) «El sastre paga pel teixidor»: es diu quan paguen justs per pecadors.
Sastre: llin. existent a Celrà, Badalona, Barc., Igualada, Rubí, Reus, Valls, Barberà, Val., Pego, Mall., Men., etc. Mas del Sastre: masia en terme de Mont-ral (Camp de Tarr.). So's Sastres: nom d'una possessió en terme d'Artà (que prové de ço es Sastres, o sia, ‘això dels Sastres’).
    Fon.:
sástɾə (or., bal.); sástɾe (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: sastràs.—Dim.: sastret, sastretxo, sastreu.—c) Pejor.: sastrot, sastrinyol.
    Etim.:
del llatí sartor, mat. sign. ||1.