Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. set
veure  2. set
veure  3. set
veure  4. set
veure  sét
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. SET f.: cast. sed.
|| 1. Necessitat de beure, que es manifesta amb sequedat a la gola. O faés menjar e beure sa muller, o que la lexàs morir de fam e de set, Llull Felix, pt. vii, c. 6. La memòria membra les dolors e les fams e les sets, Llull Cont. 330, 19. Haguem set y demanam a beure, Pere IV, Cròn. 275. Per aquella set que deixa la dolsor d'una llepolia, Pons Auca 90. a) per ext., Necessitat d'aigua a la terra, a les plantes.
|| 2. fig. Desig ardent, impacient. La malvada set de cobejança, Genebreda Cons. 66. Guillem tenia set de dur bons vestits, Segarra Vida. i, 200. «Aquest hort em fa molta set; no pararé fins que serà meu».
    Loc.

Tenir set d'engrunes (Pineda), o Tenir set de Terrassa, que menjant passa: tenir gana de menjar.
    Refr.
—a) «Vegí el porronet, i em prengué la set»; significa que l'ocasió desperta el desig.—b) «Per la set que tinc, ja tinc prou aigua»: es diu per significar que no es desitja més d'allò que un té (Olot).—c) «Sols s'ha de menjar per gana i beure per set»: recomana la moderació.—d) «Qui no té diners, que no tengui set»: vol dir que el qui no té mitjans d'adquirir les coses ha de renunciar al desig de posseir-les (Men.).
    Fon.:
sέt (pir-or., or., Maó, Alaior, Alaró, Binissalem); sét (occ., val.); sə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
del llatí sĭte, mat. sign.

2. SET
|| 1. adj. num. Sis més un; cast. siete. Deu-li donar conexença dels set sacraments, Llull Blanq. 2. Fo en edat de sis anys fins a set anys, Pere IV, Cròn. 28. Sa roda de set raigs vola, Canigó iv.
|| 2. m. Carta o altre objecte marcat amb el nombre 7; cast. siete. «Tinc un as i un set». a) Set i mig: nom d'un joc de cartes, molt ràpid, i prohibit precisament per la seva rapidesa; cada jugador rep del banquer una sola carta, però en demana més si veu que la té molt baixa; guanya aquell qui fa més prop de set i mig (comptant cada carta pel nombre que duu marcat, excepte l'as i les figures sota, cavall i rei, cada una de les quals val per mig); cast. siete y medio.
|| 3. m. Esqueix angular fet a una peça de vestit o a altra roba; cast. siete. Algun vestit s'esquinça amb sets o forats, Salvador FB 48.
    Loc.
—a) Fer set i mig: encertar, esser ben sortat en una cosa (Men.).—b) Esser set i el batlle: esser una colla nombrosa (Empordà).—c) Set eren que l'aguantaven, i encara pixava tort: es diu referint-se a una feina on prenen part molts i encara no surt bé (bal.).—d) Set n'han entrades i set n'han de sortir (o n'han d'eixir): es diu referint-se a un acte de tossuderia (Mall.).—e) Estar a les set aigües: estar molt lluny, esser molt inassequible (Mall.).—f) Dur set canons per banda: esser (una dona, una noia, etc.) molt vistosa, moure's i parlar amb gràcia i gallardia (Mall.).
    Fon.:
sέt (pir-or., or., occ.); sέ̞t (val., bal.).
    Etim.:
del llatí sĕpte, mat. sign. ||1.

3. SET f. ant.:
V. seu, art. 1.

4. SET topon.
Riuet que neix a la serra de Prades i corre i desaigua al Segre després de passar pels termes d'Albi, Albagés i altres.

SÉT part. pass. dial.
del verb ser. Es una forma molt estesa en el català oriental i occidental, i típica de l'eivissenc. Si jo no agués sét tan pobre, Massó Croq. 69.