Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  setembre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SETEMBRE (ant. escrit també septembre). m.
El novè mes de l'any; cast. septiembre. A sent Michel de setembre primer qui ue, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 16). Lo darrer dia del mes de septembre, doc. a. 1268 (Miret Templers 548). Açò fo ja dins setembre, Desclot Cròn., c. 34. Santa Maria (o la Mare de Déu) de Setembre: la festa de la nativitat de la Verge Maria, que se celebra el dia 8 de setembre. Santa Creu de Setembre: la festa de l'exaltació de la Santa Creu, que se celebra el 14 de setembre.
    Refr.
—a) «Al setembre, carabasses».—b) «A maig murta, i a setembre fruita».—c) «Al setembre, el vi està per vendre» (occ.).—d) «Setembre boirós, graner polsós».—e) «A setembre, el mal temps és de tembre».—f) «Al setembre, qui tinga blat, que sembre» (val.).—g) «Al setembre, no fa cap arruga el ventre» (Miró Afor. 115).
    Cult. pop.
—Entre la Mare de Déu d'Agost i la de Setembre, segons creença vulgar, els infants estan en perill de morir, perquè una de les Mares de Déu se'ls emporta; en haver passat la Mare de Déu de Setembre, les mares ja estan tranquiles (Empordà).—Hi ha la superstició que si el dia de la Creu de Setembre els molins de vent no fan una quartera de farina, és senyal de mala anyada (Llucmajor).
    Fon.:
sətémbɾə (pir-or., or., bal.); setémbɾe (occ., val.); setémbɾi (Balaguer); satémbɾa (alg.).
    Etim.:
del llatí septĕmbre, mat. sign.